La diòcesi de Màlaga (en llatí: Dioecesis Malacitana) és una seu episcopal dependent de l'arxidiòcesi de Granada, a Espanya. La seva seu és la Catedral de l'Encarnació de Màlaga.
Territori La diòcesi comprèn la província de Màlaga i la ciutat de Melilla. La seu episcopal és la ciutat de Màlaga, on està la catedral de Santa María de l' Encarnación.
El territori es divideix en 250 parròquies, agrupades en 16 arxiprestats.
Arxiprestats Santa María de la Victoria Arxipreste: Federico Cortés Jiménez Cristo Rey Arxipreste: Miguel Ángel Gamero Pérez Virgen del Mar Arxipreste: José Antonio Sánchez Herrera Los Ángeles Arxipreste: Antonio Aguilera Cabello San Cayetano Arxipreste: José Fenoy Molinero San Patricio Arxipreste: Miguel Ángel Criado Claros Álora Arxipreste: Francisco Javier Sánchez-Cano Núñez Coín Arxipreste: José Ruiz Córdoba Fuengirola-Torremolinos Arxipreste: Manuel Jiménez Bárcenas Marbella-Estepona Arxipreste: José López Solórzano Ronda y Serranía Arxipreste: José Luis Pastor González Antequera Arxipreste: José Amalio González Ruiz Archidona-Campillos Arxipreste: Rubén Darío Reale Musaime Axarquía Interior Arxipreste: Rafael López Cordero Axarquía Costa Arxipreste: Miguel Ángel Alonso Oliva Vicaria de Melilla, cuenta 1 arciprestazgo: Vicari i Arxipreste de Melilla: Roberto Rojo Aguado Història Probablement la diòcesi de Màlaga es va erigir a la fi del , després de l'evangelització d'Espanya pels set Homes apostòlics enviats pels sants Pere i Pau. No obstant això, el primer bisbe del qual es té notícia és sant Patrici, que va participar en el Concili d'Elvira (300 - 313). Després d'ell no es tornen a tenir notícies fins al 579.
Durant la dominació àrab les notícies es fan més rares; des de la fi del VII al XII es coneixen solament cinc bisbes.
Des del fins al XV es van nomenar bisbes titulars per a la seu, encara que no van poder residir a la ciutat. Després de la Reconquesta cristiana, la diòcesi va ser rehabilitada el 4 d'agost de 1486, i el 10 de desembre de 1492 es fa sufragània de l'arxidiòcesi de Granada.
En 1587 es va instituir el seminari diocesà, que canviarà a un edifici nou en 1819 i serà transferit a l'actual seu en 1924.
En 1719 el bisbe Giulio Alberoni, també primer ministre de Felip V va haver d'exiliar-se per motius polítics: la conquesta de Sardenya i Sicília, promogudes durant el seu ministeri, havia atret contra Espanya una possible aliança de les potències europees i, davant el risc d'una conflagració, Felip V va preferir sacrificar al seu ministre. Es va refugiar a Itàlia, on també va haver de sostreure's a les ires del papa Climent XI, que va voler empresonar-lo. Roman amagat fins a la mort del pontífex (1724) i ja segur a Roma, va renunciar a la seu de Màlaga en 1725.
Estadístiques
anypoblació sacerdotsdiaquesreligiososparròquies batejats total % total clerguesecular clergueregular batejats porsacerdote homes dons 1950 661.146 667.102 99,1 145 107 252 2.623 0 162 1.510 193 1970 977.992 983.896 99,4 279 147 426 2.295 1 239 1.641 230 1980 1,021.000 1,053.000 97,0 290 184 474 2.2154 0 273 1.560 258 1990 1,1000.000 1,302.000 84,5 259 137 396 2.777 12 209 1.250 263 2000 1,235.653 1,300.688 95.0 263 109 372 3.321 15 187 971 249 2004 1,371.185 1,443.353 95,0 270 128 398 3.445 16 207 929 250 2013 1,230.823 1,641.098 75,0 209 133 342 3.598 15 202 987 251<small>Fuente:The Hierarchy of the Catholic Church.
Referències
Enllaços externs
GCatholic.org Catholic Hierarchy Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, p. 49–50 Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 1 , p. 323; vol. 2 , p. 184; vol. 3 , p. 233; vol. 4 , p. 229; vol. 5, p. 253; vol. 6, p. 273–274
malaga Categoria:Bisbats erigits al segle XV Diocesi De Malaga