El Premi César González-Ruano de periodisme va ser un prestigiós premi literari atorgat per la Fundació MAPFRE en Madrid, Espanya. Va existir de 1975 a 2014 en honor del periodista i escriptor César González Ruano, en adquirir Mapfre l'edifici del Cafè Teide, en el qual González-Ruano va escriure molts dels seus articles.
Podien participar tots els escriptors que presentessin un article que hagués estat publicat durant l'any del premi, en qualsevol periòdic o revista espanyola. Va estar premiat amb una quantitat en metàl·lic i una escultura de Venancio Blanco.
El gener de 2014 la Fundació Mapfre va anunciar oficialment la seva reconversió en un Premi de Narració Curta Fundació Mapfre.
La cancel·lació del premi coincidí amb la publicació del llibre El marqués y la esvástica. César González-Ruano y los judíos en el París ocupado (Anagrama, 2014) de Rosa Sala i Rose i Plàcid Garcia-Planas, en el qual es documenta l'estreta relació de César González-Ruano amb el nazisme. No obstant això, Pablo Jiménez, director de la Fundació Mapfre, va negar qualsevol relació entre aquest llibre i la inesperada cancel·lació del premi: "volíem obrir-nos a Llatinoamèrica, acollir als bloguers... així que finalment modifiquem les bases del premi reconvertint-ho en un guardó al relat curt".
Jurat El jurat del premi s'encarregava d'estimar "la qualitat literària i el reflex d'algun aspecte de la realitat viva del nostre temps" dels articles presentats a concurs. Per al premi atorgat en 2010, corresponent a l'edició 2009 van participar: Alberto Manzano Martos; Manuel Alcántara; el periodista Juan Cruz; Juan Fernández-Layos Rubio; l'escriptor Antonio Gala; el professor de Literatura Espanyola i Hispanoamericana en la Universitat Complutense, Fernando Rodríguez Lafuente; el periodista Daniel Samper Pizano; el periodista Vicente Verdú; Daniel Restrepo Manrique i el guanyador de la convocatòria de l'any 2007, Ignacio Camacho.
Guanyadors Llista dels guanyadors del premi, al costat del nom del seu article.
1975. Antonio Gala, Los ojos de Troylo 1976. José Luis Martín Descalzo, Cementerios civiles 1977. Luis María Anson Oliart, La dictadura del miedo 1978. Manuel Alcántara, Tono 1979. Francisco Umbral, El Trienio 1980. Manuel Vicent, No pongas tus sucias manos sobre Mozart 1981. Luis Calvo Andaluz, Josep Pla 1982. Juan Cueto Alas, Mondoñedo no existe 1983. Manuel Blanco Tobío, La descolonización de Encarnita 1984. Jaime Campmany, A tumba abierta 1985. Emilio Romero, En los jardines de palacio, tal día como anteayer 1986. José García Nieto, Con Gerardo en el Café Gijón 1987. Máximo Sanjuan «Máximo», Los artistas entre las musas y Mercurio 1988. José Ortega Spottorno, Amigo y Tocayo 1989. José Luis Garci, Un maestro 1990. Horacio Sáenz Guerrero, Una luz se ha apagado 1991. Luchy Núñez, Matar a un niño 1992. Federico Jiménez Losantos, Los toros de Guisando 1993. Eugenio Suárez Gómez, La vuelta de la esquina 1994. Alfonso Ussía, La pasajera 1995. Víctor Márquez Reviriego, España de andar y ver 1996. Vicente Verdú, La soledad 1997. Juan José Armas Marcelo, Relevo en el imperio del leopardo 1998. Carlos Luis Álvarez Álvarez «Cándido», Nation of God 1999. Juan Manuel de Prada Blanco, Un seno Kosovar 2000. Gregorio Salvador Caja, Antes y ahora 2001. Fernando Savater, Mi primer editor 2002. Antonio Muñoz Molina, Los herederos 2003. Arturo Pérez-Reverte, Una ventana a la guerra 2004. Francisco Rodríguez Adrados, Palabras como chicles 2005. Raúl del Pozo, Réquiem por el maestro de los epitafios 2006. Antonio Burgos, Que no daría yo, Rocío… 2007. Ignacio Camacho, Umbrales 2008. Carlos Fuentes, El Yucatán de Lara Zavala 2009. Gabriel Albiac, La Sandalia de Empédocles 2010. Jorge Edwards, La serpiente de San Miguel 2011. Félix de Azúa, Contra Jeremías 2012. Leila Guerriero, ''El bovarismo, dos mujeres y un pueblo de La Pampa
Referències
Enllaços externs Fundació MAPFRE. Guanyadors d'altres convocatòries
Cesar Gonzalez Ruano