Frieda Belinfante (Amsterdam, Països Baixos, 10 de maig del 1904 – Santa Fe, Nou Mèxic, Estats Units d'Amèrica, 5 de març del 1995) va ser una violoncel·lista i directora d'orquestra, a més d'una lesbiana prominent i membre de la resistència holandesa durant la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra, Belinfante va emigrar als Estats Units i va continuar la seva carrera musical. Va ser la fundadora i directora de l'Orange County Philarmonic.
Biografia Genealogia Filla de Aaron Belinfante i Georgine Antonieta Hesse, Frieda Belinfante era descendent d'una línia de portuguesos sefardites jueus que van arribar a Holanda al i l'ascendència es remunta al a Portugal.Singer, Isidore; Adler, Cyrus; (eds.) et al. (1901–1906) The Jewish Encyclopedia. Funk and Wagnalls, New York, p. 660. Altres descendents coneguts inclouen els escriptors Emmy Belinfante i Isaac Cohen Belinfante, al teòleg jueu Moisès Cohen Belinfante i la periodista Emilie Belinfante (la més jove). Molts dels descendents Belinfante van morir durant l'Holocaust.Digital Monument to the Jewish Community in the Netherlands, consultat 24 de Març del 2016
Estudis Belinfante va néixer en una família musical. El seu pare, Aron, va ser un destacat pianista i professor a Amsterdam, el primer pianista que va presentar tot el cicle de sonates de Beethoven durant una sola temporada al Concertgebouw d'Amsterdam. Belinfante va començar l'estudi del violoncel a l'edat de deu anys. Es va graduar al Conservatori d'Amsterdam i va fer el seu debut professional a la sala de concerts Kleine Zaal del Concertgebouw als disset anys, acompanyada al piano pel seu pare, que moririaal cap de pocs mesos. Després del seu debut, Belinfante va estudiar de manera intermitent amb el violoncel·lista Gérard Hekking a París, amb qui va desenvolupar una estreta amistat.Muller, Klaus, "Interview with Frieda Belinfante", unedited transcript of the video recording, United States Holocaust Memorial Museum, 31 May 1994, page 40.
Vida professional Després de dirigir grups de cambra a l'escola secundària i la universitat, Belinfante va ser convidada per la direcció de la Concertgebouw amb el suport d'altres dones en el grup d'artistes «Kunst voor Allen» (Art per a tothom) per formar la Het Klein Orquestra el 1937, una orquestra de cambra de la qual seria directora d'orquestra i artística.“Women of Orange County: Philharmonic Society Proposes Symphony Orchestra in County”, Los Angeles Times, 16 May 1954 p. 16. Belinfante va ocupar aquest lloc el 1941, i es va convertir en una de les primeres dones a Europa a ser directores artístiques i directores d'un conjunt orquestral professional actiu. Alhora, Belinfante va fer actuacions setmanals com a directora convidada en la Ràdio Nacional d'Holanda, i va aparèixer com a directora convidada amb orquestres als Països Baixos i al nord d'Europa. L'estiu de 1939, Belinfante va assistir a la classe magistral del Dr. Hermann Scherchen a Neuchâtel, Suïssa, per perfeccionar les seves habilitats de direcció. En reconeixement de les seves capacitats, Scherchen li va concedir el primer premi entre més de dotze directors professionals masculins també inscrits en aquesta classe; el premi també va incloure un concert amb l'Orquestra de la Suisse Romande a Montreux.Pasles, Chris, “Frieda Belinfante Honored: Cultural Pioneer Still a Voice for Excellence”, Los Angeles Times, 19 Feb 1987, p. OC-E1. miniatura|Frieda Belinfante i la seva cosina Ita Rosenzweig
L'ocupació nazi va interrompre la seva carrera musical, que no va reprendre fins després de la guerra.
Vida durant la guerra Resistència holandesa Belinfante es va convertir en una bona amiga de l'artista Willem Arondeus, una dels líders de Raad van Verzet (grup de resistència) i obertament homosexual. Ella va contribuir activament a la resistència holandesa, principalment realitzant falsificacions de documents personals per a jueus. Juntament amb Arondeus, va formar part del grup de resistència CKC, que va organitzar i participar en el bombardeig del registre de població a Amsterdam el 27 de març del 1943, que va destruir milers d'arxius, obstaculitzant així els intents nazis per comparar documents falsificats amb documents verídics del registre."Het begint met nee zeggen: biografieën rond verzet en homoseksualiteit 1940-1945" (2006), edited by Klaus Müller, Judith Schuyf.
El grup CKC va ser objecte d'escrutini per la Gestapo després del bombardeig, forçant Belinfante i altres membres a amagar-se. Belinfante va tenir coneixement de les detencions i execucions dels altres membres del CKC, incloent Arondeus.But I Was a Girl: The Story of Frieda Belinfante, Documentary, Let's Come Out: Gay & Lesbian, Season 1 Episode 3, SND Films, 1998, 00:28:40-00:29:00 Belinfante va disfressar-se com un home i va viure amb amics durant tres mesosBut I Was a Girl: The Story of Frieda Belinfante, Documentary, Let's Come Out: Gay & Lesbian, Season 1 Episode 3, SND Films, 1998, 00:29:39-00 abans de ser descoberta pels nazis.
Fugida dels Països Baixos Va poder evitar ser capturada i travessar la frontera de Bèlgica i França, on la resistència francesa la va ajudar a fer el seu camí cap a Suïssa. Quan ella i el seu company de viatge van arribar a la frontera l'hivern de 1944, es van veure obligats a travessar els Alps a peu per arribar amb seguretat. El seu antic mestre Hermann Scherchen la va salvar de ser enviada de tornada a través de la frontera verificant que ella era una ciutadana holandesa i la seva antiga alumna. En arribar a Montreux, se li va donar la condició de refugiada i va treballar durant un breu període com a grangera. Belinfante va ser repatriada als Països Baixos, tan aviat com va acabar la guerra.
L'Orange County Philarmonic Orígens i fundació Belinfante va emigrar als Estats Units el 1947, on es va establir finalment a Laguna Beach, Califòrnia. L'any de 1949 va unir-se a la facultat de música de la UCLA.“Contest Finds Talent Scarce”, Los Angeles Times, 21 Aug 1949 p. D6. Amb el desig de continuar la seva activitat com a directora, el 1953 va formar un grup que va anomenar The Vine Street Players, un conjunt orquestral de col·legues de les universitats locals, així com músics d'estudi de Hollywood.“Women of…”, Los Angeles Times, 16 May 1954 p. 16.
Una bona presentació de The Vine Street Players en el Redlands Bowl, sota la direcció de Belinfante, va portar els líders cívics i culturals locals a convidar a Belinfante a formar un conjunt orquestral permanent al Comtat d'Orange. Així es va convertir en la directora artística fundadora i directora musical de la nova Orange County Philharmonic Society, que es va crear com una organització sense ànim de lucre exempta d'impostos el 1954 i es va convertir en el primer conjunt orquestral al Comtat d'Orange. Belinfante va continuar emprant els músics de The Vine Street Players a la nova orquestra de la Societat Filharmònica.“Pianist Yalta Menuhin to Appear With County Philharmonic Tonight”, Los Angeles Times, 29 Apr 1956 p. K6.
Sota la batuta de Belinfante Els concerts de l'Orange County Philharmonic Orchestra eren gratuïts per al públic, finançats íntegrament per donacions dels patrocinadors i els abonats. Els músics d'orquestra van acordar donar el seu temps per als assajos de franc amb el permís dels seus delegats del sindicat, mentre rebien una comissió per les actuacions com feia la mateixa Belinfante, la qual va insistir en aquests acords amb els patrocinadors, i que tots els concerts es mantinguessin de franc per a tots els assistents. La junta directiva va aprovar els suggeriments de Belinfante amb la intenció de mantenir al comtat una orquestra professional resident."Pianist Yalta Menuhin..., LA Times, 29 Apr 1956 p. K6.
Fi de la relació La participació de Belinfante amb l'Orange County Philarmonic va arribar a un abrupte final el 1962, quan el seu contracte no va ser renovat. Les pressions financeres havien augmentat a causa del sindicat de músics, que volia que els músics cobressin els assajos. A més, els membres de la directiva i de la comunitat van sentir que un director masculí elevaria el prestigi de l'orquestra i n'augmentaria els ingressos.Pasles, Chris, "Cultural Pioneer...", Los Angeles Times, 19 February 1987. En una entrevista de 1994, Belinfante va dir que creia que la xafarderia sobre la seva orientació sexual havia estat utilitzada per calmar les objeccions al seu acomiadat.Muller, Klaus, "Interview with Frieda Belinfante", unedited transcript of the video recording, United States Holocaust Memorial Museum, 31 May 1994, page 66. Belinfante va deixar el seu càrrec com a directora artística i musical, però ella va continuar dirigint el programa d'orquestres joves per dues temporades més. L'orquestra es va dissoldre i el president de la junta, Clifford Hakes, va anunciar als diaris locals que «L'Orange County Philharmonic Society continuarà funcionant completament independent de qualssevol artistes i orquestres que puguem representar...».“LA Philharmonic to Replace County Group”, Los Angeles Times, 4 Mar 1962 p.OC1. L'organització va esdevenir en un «impresario» amb la temporada 1962-63, com va passar amb moltes institucions als Estats Units en les dècades següents.
Últims anys Belinfante va continuar les seves activitats musicals en una escala reduïda després de la seva expulsió de l'Orange County Philharmonic. Belinfante va establir un estudi privat a Laguna Beach que va entrenar a nombrosos músics. Ella també es va unir a la junta directiva de la Laguna Beach Chamber Music Society, en qualitat d'agent i assessora artística al llarg de més de 20 anys.Pasles, Chris, "OC Musical Pioneer Dies..." Los Angeles Times, March 07, 1995.
Belinfante va resumir la seva carrera en una entrevista per a Los Angeles Times: .... «Era massa aviat per a mi. Jo he de néixer de nou. Jo podria haver fet més, és el que m'entristeix. Però no sóc una persona infeliç. Busco el següent per fer. Sempre hi ha alguna cosa per fer encara».Pasles, “Cultural Pioneer…”, Los Angeles Times, 19 Feb 1987, p. OC-E1.
Ella va morir de càncer el 1995, als 90 anys, a Santa Fe, Nou Mèxic. Crítica