fou un arquitecte modernista català.

Biografia Va obtenir el títol d'arquitecte el 26 de novembre de 1873. El 1874 accedí al seu primer càrrec públic, el d'arquitecte municipal de Sant Andreu de Palomar, on el seu pare ocupava la Regidoria d'Obres Públiques; el 1875 va substituir a Antoni Rovira i Trias en el càrrec d'arquitecte municipal de Sant Martí de Provençals; el 1877 afegí el càrrec d'arquitecte consultor de Badalona; el 1889 a la plaça d'arquitecte municipal de Barcelona, en competència amb el seu amic Domènech i Montaner, i fou nomenat cap del cos de bombers, càrrec que va ocupar fins a la seva mort sobtada, de resultes d'una pulmonia, el 1916. Fou president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya de 1899 a 1900.

Va col·laborar a l'Exposició Universal de 1888, on va dissenyar el palau de les Ciències i el de l'Agricultura. El 1889 guanyà el concurs per a remodelar la plaça de Catalunya, eliminant les construccions que caòticament s'havien instal·lat des de l'enderrocament de les muralles.

En la seva etapa d'arquitecte municipal va executar notables obres, com el plànol topogràfic de la ciutat, reformes del Gran Teatre del Liceu, la tinença d'Alcaldia (actual seu del districte de l'Eixample), va treballar també en la reorganització del Parc de la Ciutadella, una de les zones verdes més grans de la ciutat.

Va realitzar reformes a la Casa de la Ciutat: construí l'escala d'honor (posteriorment modificada per Florensa); va canviar el mobiliari de la sala de plens per l'actual d'estil Alfonsí i en la mateixa sala va instal·lar la claraboia. També va impulsar la construcció dels túnels de la Via Laietana el 1913, tot i que el metro no es construí fins al 1926.

Va dissenyar diversos fanals de ferro com els del passeig de Lluís Companys, del Cinc d'Oros (actualment a l'avinguda de Gaudí) i els molt coneguts fanals-banc del passeig de Gràcia decorats amb trencadís. El 1883 i per encàrrec de la Societat Espanyola d'Electricitat va dissenyar uns fanals per a la Plaça de Catalunya de Barcelona.

Obres Badalona AnyNomLocalitzacióDescripcióFoto1889Mercat MaignonPlaça Maignon Va ser construït per l'ajuntament als terrenys d'Esteve Maignon, hisendat de Barcelona que va promoure l'obertura dels carrers de Lleó i d'Arnús. Aleshores Falqués era arquitecte municipal de Badalona. Com a altres mercats bastits per Falqués, predomina l'ús del maó, en aquest cas, combinat amb pedra artificial. Va ser el primer mercat de la població i l'únic fins al 1926. L'edifici va ser reformat el 1976-77, en què es van canviar part de les vidrieres i es va afegir un cel ras que millora les condicions climàtiques, però amaga l'estructura original.100px|Mercat Maignon

Barcelona AnyNomLocalitzacióDescripcióFoto1881Església de Sant Andreu de PalomarPlaça Orfila Església construïda sobre un temple del . El 1882, només a un any de la seva inauguració, va caure la cúpula. La reconstrucció i ampliació de la cúpula fou obra de Domènech i Estapà. Incendiada a la Setmana Tràgica (1909) i a la Guerra Civil espanyola (1936) i afectada pel metro el 1965, fou acabada de restaurar el 1985.100px|Parròquia de Sant Andreu de Palomar1882Torre de les Aigües del BesòsSelva de Mar, 9 La seva primera funció fou extreure l'aigua del riu Besòs. En principi, l'objectiu era comercialitzar-la però el projecte no es va portar a terme, ja que mai s'aconseguí que foren potables i aptes per al consum de la ciutat. Posteriorment, la torre va passar a formar part de la desapareguda fàbrica metal·lúrgica dels germans Girona on es varen construir trens, tramvies, vagons de metro i escales mecàniques.100px|Torre Macosa1882-1885Casa Manuel CampsSanta Anna, 26-28 / Bertrellans, 6 Edifici de planta baixa i quatre pisos, amb un cos de planta baixa que dona al carrer de Bertrellans, sobre el qual hi ha un jardí elevat. La composició de les façanes es simètrica a ambdós carrers, amb cinc faixes verticals d'obertures emmarcades per columnes, que alternen amb plafons de maó vist de mida variable; els més grans presenten sengles medallons de terracota que representen una dona i un geni alat, obra de Francesc Font i Pons.100px1884-1889Mercat del ClotPlaça Mercat, 26 Edifici de planta rectangular i coberta a dues vessants, dividit interiorment en tres naus. L'estructura és metàl·lica a base d'encavallades i tancament d'obra vista amb elements decoratius de pedra. A les dues façanes principals hi trobem també elements decoratius de ceràmica. A la darrera reforma (1995), els paraments de lamel·les de fusta que permetien la ventilació han estat substituïts per panys vidriats.100px|Mercat del Clot1887-1889Mercat del PoblenouPlaça Unió, 25 Edifici de planta basilical i coberta a dues vessants. L'estructura és metàl·lica a base d'encavallades i tancament d'obra vista amb elements decoratius de pedra. A la darrera reforma (1995), els paraments de lamel·les de fusta que permetien la ventilació han estat substituïts per panys vidriats.100px|Mercat del Poblenou1888Ca la Vila (Sant Martí de Provençals)Seu del districte de Sant Martí (reforma)Plaça Valentí Almirall, 1 Edifici de planta pràcticament quadrada, de planta baixa i dos pisos, construït com a seu de l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals. El conjunt està presidit per una torre de pissarra grisa, amb cúpula de racó de claustre, que és una reducció de la cèlebre Mole Antonelliana de Torí, acabada amb una torre amb un rellotge i envoltada per un balcó de ferro.100px|Ca la Vila1887-1888Palau de les CiènciesPalau de l'AgriculturaPasseig Pujades Guanyà el concurs per a construir aquests dos palaus efímers per a l'exposició de 1888. Estaven ubicats al passeig de Pujades. El de Ciències, amb una façana de 96 metres, era a la cantonada amb el passeig de Lluís Companys i el d'Agricultura al seu costat, separats pel carrer de Roger de Flor.Destruïts després de l'Exposició.100px|Palau de les Ciències1893Seu del districte de l'EixampleAragó, 311 Edifici d'estil historicista medievalista, amb tres grans arcades apuntades que marquen l'accés al vestíbul des del carrer. Cal destacar les reixes de ferro que les tanquen, que són del mateix material que el desaparegut pinacle i que, per damunt de la cornisa, centrava la façana. Va tenir una reforma els anys 80 i 90 que ha mantingut les característiques essencials de l'interior de l'edifici.100px|Seu del districte de l'Eixample1894Casa dels LleonsParc de la CiutadellaEdifici d'estil neomudèjar construit com a arquitecte municipal de Barcelona per allotjar alguns dels grans felins de la col·lecció zoològica del Parc de la Ciutadella. Es caracteritza per la seva façana principal amb arcades de ferradura i realitzada amb maó vist en dues tonalitats. També va construir altres dependències d'animals, ja desaparegudes.100x100px|Seu del districte de l'Eixample1896-1899Central Vilanova ()Av. Vilanova, 12 Edifici d'ús industrial construït en pedra i maó vist combinat amb elements de ferro que accentuen alguns elements constructius amb caràcter propi de l'arquitectura de Falqués. Destaca la porta principal formada d'elements de pedra i ceràmica vidriada. S'ha d'esmentar que la façana tenia inicialment un coronament encara més vistós que l'actual.100px|Central Catalana d'Electricitat1897-1901Monument a Rius i TauletPasseig Lluís Companys i Pujades Es tracta d'un projecte de Falqués, aleshores arquitecte municipal, amb l'escultor Manuel Fuxà.