miniatura|Autoretrat del pintor Thomas Eakins, conegut pels seus treballs homoeròtics, amb John Laurie Wallace. Fotografiat cap a 1883. La història de lhomosexualitat als Estats Units és, fins al , la de persones que havien de viure la seva condició d'amagat, per temor de persecució legal i menyspreu social. A causa d'aquest ocultament, pel qual la llengua anglesa ha creat l'expressió in the closet (en l'armari), l'estudi modern d'aquesta història ha d'acontentar-se amb fonts insuficients. El fet afecta especialment l'estudi del lesbianisme fins a la meitat del . La situació de marginació va portar a la creació de subcultures en les quals els homosexuals podien viure les seves preferències, tal com es pot demostrar des de principi del .
Tal com ha ocorregut en altres països, la manera en què s'entén l'homosexualitat als Estats Units ha evolucionat des del pecat, el delicte i la malaltia, fins a arribar al fet natural. A causa que els diferents estats federals nord-americans tenen lleis diferents, la despenalització dels actes homosexuals s'ha realitzat als Estats Units de manera molt escalonada. El primer estat que va eliminar la seva llei de sodomia va ser Illinois el 1962. En alguns altres estats, els actes homosexuals podien ser castigats fins a 2003.
L'adaptació de les lleis es va retardar considerablement pel que fa al desenvolupament sociocultural. L'equiparació dels homosexuals va ser part i conseqüència d'una liberalització de la sexualitat pel que fa a les tradicions culturals, que han anat perdent importància durant el segle XX i que van donar pas al concepte de llibertat sexual individual. L'emancipació dels homosexuals va començar als Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. Fites importants al camí van ser l'estudi El comportament sexual masculí (1948) d'Alfred Kinsey, la fundació de la Mattachine Society (1950), el moviment de drets civils (1955-1968), alguns dels promotors dels quals més tard es faran activistes homosexuals, els disturbis de Stonewall (1969), la creació d'organitzacions de lluita, com el Gay Liberation Front (1969), l'eliminació de l'homosexualitat del catàleg de malalties de l'Associació Psiquiàtrica dels Estats Units (1973), la reorientació del moviment gai durant la crisi de la sida des de 1981, la inclusió de minories, com els transsexuals (des dels anys noranta), i la lluita pel matrimoni homosexual al segle XXI.
Homosexualitat en les cultures indígenes nord-americanes miniatura|Dance to the Berdache, dibuix de George Catlin (1796-1872). Es tenen notícies de més de 130 pobles diferents d'indígenes nord-americans que tenien una categoria especial d'homes, que portaven roba de dona, realitzaven treballs de dona, com la cistelleria o la terrisseria, tenien relacions sexuals amb altres homes, i que tenien una funció espiritual especial dins de la comunitat. Denominats berdache (dos esperits), no eren classificats com a homosexuals, sinó que eren considerats com un tercer o quart sexe, la particularitat del qual era que en un mateix cos tenien dues ànimes. Entre els primers europeus que van descriure els berdache al territori que actualment formes els Estats Units es troben missioners cristians i descobridors com Álvar Núñez Cap de Vaca, Jacques Marquette, Pierre Liette i Pierre François Xavier de Charlevoix. Fins i tot els europeus interessats en l'etnologia —com l'artista George Catlin, que va observar, va descriure i va pintar berdaches fins i tot en la dècada de 1830—, preconitzaven la seva eliminació. A pesar que, dins del renovat interès que existeix per la cultura nativa, alguns pocs nadius s'identifiquen com berdache, la cultura multisexual indígena ha desaparegut pràcticament íntegrament sota la dominació europea.Native America: Berdaches;Timeline of Homosexual History
Època colonial Des del començament de la colonització europea fins ben entrat al , la percepció de l'homosexualitat va estar determinada per la tradició bíblica, que relacionava el fenomen indefectiblemente amb el pecat de Sodoma i Gomorra. Els puritans, que a partir de 1620 emigren de manera nombrosa cap a Nova Anglaterra, avorrien especialment la «sodomia» i la consideraven, al costat del bestialisme, el pitjor dels pecats.
Amb l'excepció de Geòrgia, estat al qual no existia una legislació sobre actes homosexuals, la sodomia era punible a les Tretze Colònies britàniques. Als estats de Nova York, Nova Jersey, Delaware, Maryland i Carolina del Nord l'homosexualitat va ser tractada durant molt temps segons la Common Law britànica, que criminalitzava qualsevol acte sexual que no servís per a la reproducció, independentment del sexe dels «delinqüents». A Nou Hampshire, Massachusetts, Rhode Island, Connecticut, Virgínia i Carolina del Sud existien lleis pròpies amb contingut la majoria de les vegades estava literalment de la prohibició de la sodomia que es troba al llibre Levític de la Bíblia. A Pennsilvània van canviar les lleis diverses vegades; mentre els quàquers van dominar la colònia (1681-1693), Pennsilvània era l'única colònia que no castigava l'homosexualitat masculina amb la mort. A excepció de Massachusetts, les dones estaven subjectes a les lleis que prohibien la sodomia, igual que els homes; no obstant això, els processos per actes lèsbics eren extremadament rars durant l'època colonial.
El primer cas de condemna d'un europeu per sodomia al territori que posteriorment seria els Estats Units va ser el del traductor francès Guillem, que va perdre la vida el 1566 a la colònia novohispana de Florida. La primera condemna a una colònia britànica nord-americana va ser la de Richard Cornish, que va ser penjat a Virgínia el 1625, presumptament després d'haver violat un altre home. El 1629 es va acusar cinc homes joves, que havien emigrat a bord del Talbot a la Colònia de la Badia de Massachusetts, d'actes homosexuals; les autoritats locals no es van considerar capaces de jutjar «tan horrible crim» i els van enviar de tornada a Anglaterra perquè fossin jutjats. La primera dona que va haver d'enfrontar-se a una acusació per actes lèsbics va ser la resident de la Colònia de la Badia de Massachusetts Elizabeth Johnson el 1648. Fins a la fi del no es van documentar molts casos de sodomia, de manera que es consideren casos excepcionals.}The Sensibilities of Our Forefathers: Virginia ; The Sensibilities of Our Forefathers: Massachusetts
Segles i Liberalització del dret penal Després de la independència dels Estats Units el 1776, els estats van mantenir les lleis heretades de l'època colonial, que generalment preveien la pena de mort per als actes homosexuals entre homes. També eren punibles en la majoria dels estats els actes homosexuals entre dones fins a la fi del , però les persecucions eren molt rares i les penes solien ser més benignes. Dins d'una liberalització generalitzada que va tenir la seva font en la Il·lustració i la revolució francesa, l'estat de Pennsilvània va ser el primer dels 13 estats nord-americans a abolir la pena de mort per sodomia el 1786. Va ser reemplaçat per una pena de deu anys de presó i la confiscació de tots els béns. Altres estats nord-americans van seguir; no obstant això, a Carolina del Sud, els sodomites convictes podien ser condemnats a mort fins a l'any 1873.
Començament de la conversió de l'homosexualitat en un problema psicològic La percepció que l'homosexualitat era un problema psicològic va aconseguir el seu zenit amb el sorgiment de la psicoanàlisi vers 1896. No obstant això, les seves arrels ja es troben al principi del . A publicacions pedagògiques sobre la sexualitat, com The Young Man's Guide («la guia del jove» de William Andrus Alcott, 1833) i Lecture to Young Men on Chastity («Lliçó a un home jove sobre la castedat» de Sylvester Graham, 1848), s'afirmava que comportaments sexuals no desitjats, com la masturbació o l'homosexualitat, tenien conseqüències greus sobre la salut: bogeria, ball de sant Vito, epilèpsia, retard mental, paràlisi, apoplexia, ceguesa, hipocondria i tuberculosi.
Formes tolerades Al i l'inici del XIX la persecució de l'homosexualitat es va veure dificultada pel culte a l'amistat, que es va estendre també als Estats Units. Entre les classes cultes, les amistats entre persones del mateix sexe van adquirir sovint un caràcter exclusiu i fortament emocional, a vegades eròtic. No obstant això, aquestes amistats comptaven amb l'aprovació de la societat, ja que —segons molts filòlegs moderns, de manera equivocada— se suposava que no arribaven a tenir un caràcter sexual. Documents reveladors es troben als treballs i llegats dels autors Ralph Waldo Emerson (1803-1882), Henry David Thoreau (1817-1862), Bayard Taylor (1825-1878) i Walt Whitman (1819-1892).
Una particularitat sociocultural del era l'anomenat Boston Marriage (matrimoni de Boston), una amistat a llarg termini, emocionalment intensa i exclusiva, entre dues dones, sovint feministes, que vivien juntes en una mateixa llar. Aquest tipus de solució els permetia majors llibertats per als seus compromisos socials o polítics dels quals eren possibles per a les dones casades de l'època. L'expressió es pot emprar, per exemple, per a les escriptores Sarah Orne Jewett i Annie Adams Fields, així com per a les feministes Susan B. Anthony i Anna Howard Shaw. Que una dona preferís la convivència amb una altra dona al matrimoni era acceptat per la societat victoriana, perquè se suposava que no existia un interès eròtic entre les dues. El que es pugui considerar o no a aquestes dones com a lesbianes encara és discutit pels especialistes.
1900-1940 Persecució judicial miniatura|Presos a Colorado, condemnats per homosexualitat a transportar roques i vestir robes femenines (foto presa entre 1900 i 1910) Tal com ho ha descrit John Loughery, després de l'entrada dels Estats Units en la Primera Guerra Mundial (1917) i el reclutament massiu d'homes, van augmentar de manera important els casos d'actes homosexuals. Un cas important de persecució d'homes homosexuals va ocórrer amb el Newport Sex Scandal (escàndol sexual de Newport), que va ocórrer el 1919 a la base naval de Newport, a Rhode Island. Durant les investigacions es van detenir diverses dotzenes de civils i militars, entre els quals es trobava un religiós castrense episcopalià.
La primera organització A la fi de 1924 Henry Gerber va fundar la Society for Human Rights a Chicago. A pesar que l'organització es presentava com a defensora de les persones amb «anomalies mentals», de fet, va ser la primera organització de defensa dels drets dels homosexuals dels Estats Units. També van publicar la primera revista per gais: Friendship and Freedom (amistat i llibertat). Uns pocs mesos després de la seva fundació, la Society for Human Rights va ser dissolta per la policia i els fundadors detinguts.
Primers nínxols de la subcultura i punts de trobada La industrialització va permetre una millora contínua de les condicions de vida de la classe mitjana al , la qual cosa va produir un profund canvi en les formes de vida. Els homes homosexuals es van beneficiar especialment, ja que podien abandonar les seves famílies amb facilitat, per formar comunitats de treball i de vida amb altres homes. En la dècada de 1890, Nova York ja posseïa un districte gai: el Bowery. Locals com el Columbia Hall, el Manilla Hall, el Little Bucks i el Slide eren punts de trobada preferits per a homosexuals masculins, que a causa del seu aspecte extravagant i a la moda eren cridats sovint fairies (‘fades').