Manuel de Sandoval y Cutolí (Madrid, 1 de gener de 1874 - 12 d'octubre de 1932) va ser un escriptor i docent madrileny, acadèmic de la Reial Acadèmia de Còrdova i de la Reial Acadèmia Espanyola.
Pertanyia a una família acomodada, descendent del duc de Lerma. Estudià dret i filosofia i lletresManuel de Sandoval y Cutolí a mcnbiografias a la Universitat de Madrid i en 1898 aconseguí plaça de catedràtic de retòrica i poètica a centres d'ensenyament secundari de Terol, Sòria, Burgos, Còrdova (1905-1920), Toledo (1920-1930) i Madrid (1930-1932).Manuel de Sandoval a la Cordobapedia, editada sota llicència GFDL
Durant la seva estada a Còrdova, on fou catedràtic de literatura preceptiva a l'Institut Provincial, va participar en nombrosos centres socials i culturals i fou acadèmic de la Real Academia de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes de Córdoba, mentre que el 1907 ingressà a la Reial Acadèmia Espanyola com a corresponent i el 1919 com a acadèmic de número. Va prendre possessió l'1 de febrer de 1920 amb el discurs Lo inconsciente y lo voluntario en las obras literarias y poéticas.Manuel de Sandoval al web de la RAE A la seva mort l'Ajuntament de Còrdova li va dedicar un carrer.
Obres Prometeo (1893) Aves de paso (1904) Cancionero (1909) Musa castellana (1911) De mi cercado (1912) Renacimiento (1915) Aún hay sol (1925) El abogado del diablo (1916)
Referències
Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia Espanyola Categoria:Escriptors madrilenys Categoria:Morts el 1932 Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1874