va ser un orientalista i filòleg español, probablement el principal expert espanyol en llengües semítiques del .
Biografia El 1859 va anar a Tànger, on va aprendre hebreu i àrab, i després a El Escorial, on va aprendre llatí i grec.Francisco García Ayuso a epdlp.com En 1868 va estudiar a Múnic, on va ser deixeble del iranòleg Martin Haug. Catedràtic d'alemany a l'Institut San Isidro de Madrid, en 1894 fou membre de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, on va fer el discurs d'ingrés Estudio comparativo sobre el origen y formación de las lenguas neosánskritas y neolatinas.Francisco García Ayuso al web de la RAE Va ser professor d'hebreu, àrab, farsi, turc, sànscrit, siríac, etíop i accadi. Estava entre els pocs espanyols que sabia llegir i traduir l'escriptura cuneïforme i entendre el neoassiri i el neobabiloni, però no va aconseguir la càtedra de sànscrit de la Complutense.Vidas filológicas (8). Francisco García Ayuso, per Mario Pedrazuela
Va tenir per deixeble al diplomàtic Adolfo Rivadeneyra, fill de Manuel Rivadeneyra, el gran llibreter-editor-impressor espanyol, i va traduir llibres de viatges. També va estudiar la religió iraniana (Los pueblos iranios y Zoroastro. Madrid: Imprenta de J. Noguera, 1874).
Obres El estudio de la Filología en su relación con sanskrit, Madrid : 1871, Imprenta estereotipia de M. Rivadeneyra Los pueblos iranios y Zoroastro, Madrid: 1874, Imprenta de J. Noguera, a cargo de M. Martinez. El Afghanistan: descripción histórico-geográfica del país, religión, usos y costumbres de sus habitantes : redactado con sujeción a las relaciones de viajeros contemporáneos, Madrid: 1878, Est. Tip. de R. Labajos. Gramática inglesa : método teórico-práctico con un catecismo gramatical en inglés para aprender a hablar este idioma, Madrid : Academia de Lenguas, 1880, Imprenta, estereotipia y galvanoplastia de Aribau y Ca. Cabos sueltos de historia ó hechos importantes de la historia y de las tradiciones de los pueblos: examinados á la luz de los descubrimientos modernos, Madrid: Sucesores de Rivadeneyra. Irán, o Del Indo al Tigrís : descripción geográfica de los países iranios, Afghanistan, Beluchistan, Persia y Armenia, Madrid: 1876, Imprenta de Medina y Navarro. Los descubrimientos geográficos modernos, Madrid: 1877, Establecimiento Tip. de M. Minuesa de los Ríos. Discursos leídos ante la Real Academia Española Madrid: 1894, Sucesores de Rivadeneyra.
Bibliografia
Referències
Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia Espanyola Categoria:Filòlegs castellanolleonesos Categoria:Persones de la província de Segòvia Categoria:Semitistes Categoria:Alumnes de la Universitat de Múnic Categoria:Orientalistes Categoria:Morts a Madrid