Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com a Molière (París, 15 de gener del 1622 - 17 de febrer del 1673), fou un dramaturg i actor francès.
Considerat com el mestre de la Comédie Française, roman l'autor amb més obres representades per aquesta institució. Inflexible amb la pedanteria dels falsos savis, les mentides dels metges ignorants i les pretensions dels rics burgesos, Molière estima la joventut i la vol alliberar de tan absurdes càrregues i prejudicis.
En les 30 comèdies que va escriure després del seu retorn a París, mostra un coneixement pregon de les incongruències de la vida humana i de la societat francesa del seu temps. Hi és capaç de tractar temes seriosos, i àdhuc tràgics, sense renunciar a l'alegria i a l'exuberància de la comèdia. Va ser un mestre en el maneig dels diàlegs i en l'ús de l'argot.Drabble, Margaret Ed.
Molt lluny dels rigors de la devoció o de l'ascetisme, el seu paper de moralista té els límits que ell mateix es va imposar: «No sé si no és millor treballar per rectificar i per suavitzar les passions humanes que voler suprimir-les completament»,Molière, Prefaci del Tartuf i el seu objectiu és sobretot de «fer riure la gent honrada».L'escola de les dones, escena VI D'aquesta manera, fa seva la divisa que usaven els comediants italians dels anys 1620 a França: Castigat ridendo mores - 'corregeix els costums pel riure'.
Biografia miniatura|El Tartuf - Don Joan - El Misantrop de Molière, traducció catalana d'Alfons Maseras publicada a Barcelona l'any 1930
Infantesa i joventut Fill d'un tapisser establert al carrer Saint-Honoré a París, Jean-Baptiste Poquelin és batejat el 15 de gener de 1622 a la parròquia de Saint-Eustache, per la qual cosa hom suposa que va nàixer aquell mateix dia o el dia anterior. Dos anys després, arran del naixement d'un germà menor que també va ser batejat com a Jean, hom el va començar a anomenar Jean Baptiste.
Sa mare, Marie Cressé, va morir l'any 1632, quan ell no tenia més que 10 anys. Son pare es va tornar a casar amb Catherine Fleurette, una altra filla de tapisser, amb la qual va tenir cinc fills més. L'any 1631, el seu pare va obtenir el títol de valet de chambre tapissier du roi ('vailet o mosso de cambra tapisser del rei') i 6 anys més tard, el 18 de desembre de 1637, Molière va fer el jurament que li permetia d'assumir el càrrec del seu pare sota Lluís XIII.
Probablement l'any 1636 va entrar com a estudiant al collège de Clermont (actual lycée Louis-le-Grand), regentat pels jesuïtes, un dels col·legis més selectes de la capital. Jean-Baptiste hi rebé una educació excel·lent (llatí, matemàtiques, física, filosofia... però també esgrima i dansa). Segons certes fonts, hi hauria tingut per company d'estudis el príncep de Conti, que posteriorment esdevindria protector seu i de la seua companyia de teatre. Hauria estat potser igualment l'alumne del filòsof Pierre Gassendi. Hi va romandre cinc anys.Matthews, Brander. Pàg. 15-16
Sembla que posteriorment va estudiar dretvegeu la web de la Comédie-Française a Orléans, per bé que no se sap amb certitud si en va obtenir el diploma. S'ha suggerit com a prova dels seus estudis de dret el correcte ús que fa en les seues comèdies de la terminologia legal, encara que en contra hi ha el fet que llavors el diploma de dret era una mena de títol honorífic que directament es comprava amb diners, sense que calguera gaire esforç en els estudis.Matthews, Brander. Pàg. 15-16 En tot cas, no va poder accedir al diploma fins a l'any 1641, quan acabà els estudis al collège de Clermont, i potser va exercir d'advocat durant alguns mesos.Matthews, Brander. Pàg. 15-16
Posteriorment col·laborà en les tasques del taller de son pare, que volia deixar-li definitivament el càrrec. Però Molière ja havia conegut la família d'actors Béjart, i especialment la jove de 22 anys, Madeleine, "protegida" del duc de Mòdena. El seu pare, per a allunyar-lo d'aquestes influències, li va fer va seguir la cort de Lluís XIII a Narbona durant la primavera de 1642, on com a valet tapissier estaria encarregat de vetlar per la comoditat del monarca.
Interessat fermament per l'escena, i mal que no havia arribat a la majoria d'edat, el gener de 1643 va renunciar al càrrec de son pare per abraçar la carrera teatral. Son pare, com a resposta, va deixar de mantenir-lo. El 30 de juny del mateix any, es va associar amb Madeleine Béjart per fundar l'Illustre Théâtre, al qual s'afegirien posteriorment el germà i la germana de Madeleine. Madeleine era una dona destacable en molts aspectes. Filla d'un home de negocis amb lligams amb la justícia, havia heretat de son pare la claredat de propòsit i l'habilitat per als negocis; va excel·lir com a actriu i va escriure poesia amb solvència, a més, era una dona d'aspecte agradable, amb cabells roigs rutilants. Sens dubte, va sobresortir sobre els seus germans com a líder del grup.Matthews, Brander. Pàg. 26
Els inicis El 12 de setembre, l'Illustre Théâtre va llogar el trinquet des Métayers, prop de la porta de Nesles, avui dia carrer Mazarine. Mentre es feien obres la companyia va viatjar a Rouen. El nou teatre obrí les portes l'1 de gener de 1644. Abans d'acabar l'any, la nova companyia de teatre va fer fallida. Molière havia esdevingut cap de la troupe, en part per la seua capacitat com a actor i la seua preparació jurídica. Malgrat tot, la companyia tenia un munt de deutes, principalment pel lloguer del teatre, que ascendien a 2.000 lliures. Els historiadors no es posen d'acord sobre qui va pagar els deutes, el pare de Molière o l'amant d'una de les actrius de la companyia. Fos com fos, el cas és que, després de passar 24 hores a la presó, Molière va tornar al circuit teatral.
Va ser per aquesta època quan va començar a utilitzar el pseudònim de Molière, seguint el costum tradicional de l'època. Hom no sap el perquè de l'elecció d'aquest sobrenom, encara que ja hi havia antecedents d'altres artistes que l'havien emprat.Matthews, Brander. Pàg. 22
Després del seu empresonament, ell i Madeleine van iniciar una gira teatral per les províncies amb una nova companyia teatral. Així va viure durant 12 anys, alternant parcialment amb actuacions amb la companyia de Charles Dufresne, i posteriorment va crear la seua pròpia companyia, amb la qual va obtenir prou d'èxit per a ser mereixedor del mecenatge de Felip, 1r duc d'Orleans.
El pelegrinatge de Molière i els companys durant aquests 12 anys, inicialment sumit en l'obscuritat, ha pogut ser en gran part reconstruït gràcies a documents locals i notarials. Se sap que al principi la companyia es va dirigir a l'oest (Bordeus, 1647); Nantes, (1648) i després al sud (Llemotges, Toló i Angulema, 1649). Després de passar per Narbona (1650), s'hi van establir a Lió (1652), fent d'aquesta ciutat el centre de l'activitat teatral de la companyia. L'any 1654 van visitar Montpeller, el 1655 els trobem a Pesenàs. Després de Besiers i Narbona (1656), van tornar per Dijon (1657) a Lió. El 1658 està documentada llur presència a Grenoble.
Poques de les seues obres d'aquest període han sobreviscut, recollides per l'actor La Grange. Les més notables són L'atabalat (Lió, 1653) i El doctor enamorat; amb aquestes dues peces, Molière finalment es va desempallegar de la pregona influència de la Commedia dell'arte italiana, la improvisació de la qual havia marcat les seues primeres obres, i va mostrar el seu sentit de la ironia que tan bé empraria al final de la seua vida. En el transcurs dels seus viatges, va trobar-se amb el príncep de Conti, governador de Llenguadoc, que esdevingué el seu patró i va donar nom a la companyia. Aquesta amistat acabaria quan Conti, després de contraure sífilis (resultat d'una desafortunada nit passada amb una prostituta en lloc de la seua amant oficial), intentà reconciliar-se amb la religió i recuperar-se de la malaltia. Conti va consultar un guia espiritual, segons el costum de l'època, que li va aconsellar mantenir-se lluny dels actors i unir-se a la facció que esdevindria enemiga irreconciliable de Molière, agrupada en el Parti des Dévots i la companyia del Sant Sagrament.
A Lió, Mademoiselle Duparc, coneguda com a Marquise, es va unir a la companyia. Marquise va ser cortejada, en va, per Pierre Corneille, i després es va fer amant de Jean Racine. Racine li oferí a Molière la tragèdia Théagène et Chariclée (una de les primeres obres que escrigué després d'abandonar els estudis de teologia), però Molière no la va representar, tot i que va encoratjar Racine a seguir la seua carrera artística. S'ha dit que, poc després, Molière es va enutjar amb Racine, en assabentar-se que aquest havia presentat al mateix temps la seua tragèdia a la companyia de l'Hôtel de Bourgogne.
Retorn a París Molière va tornar a París, però abans d'entrar a la ciutat va fer representacions a la rodalia per promocionar-se entre la gran societat i fer créixer la seua reputació. Arribà a París l'any 1658 i va fer una representació en presència del rei al Louvre de la tragèdia de Corneille Nicomède i de la farsa Le docteur amoureux (El doctor enamorat), amb cert èxit. La companyia va prendre el nom de Troupe de Monsieur (Monsieur feia referència al germà del rei, Felip d'Orleans). Amb l'ajut de Monsieur, la companyia es va unir a una famosa companyia italiana de Commedia dell'arte. Es van assentar al teatre Petit-Bourbon, on el 18 de novembre de 1659 van estrenar Les Précieuses Ridicules (Les precioses ridícules).
Les precioses ridícules va ser la primera obra de Molière que intentà satiritzar alguns costums i afectacions socials aleshores habituals a França. És àmpliament acceptat que l'argument es basa en l'obra de Samuel Chappuzeau Le Cercle des Femmes, de 1656.
L'èxit miniatura|450px|Lluís XIV invita Molière a compartir el seu sopar, 1863, per Gérôme. Segons Georges Lenôtre, l'estimació de Molière per part de Lluís XIV «ultrapassa la dels més il·lustres i devots servidors de la monarquia. […] Mai ningú, ni els seus fills, ni el seu germà [Felip d'Orleans], no van obtenir l'insigne honor de seure a la seua taula i compartir el seu menjar»Georges Lenôtre. L'Enigme de Molière, suivie de 20 récits inédits, 1968, p. 15 L'any 1660 va obtenir un gran èxit amb Sganarelle o el cornut imaginari, comèdia d'embolic al voltant del qui pro quo, que regnava en un ambient en què cadascú es preocupava només de si mateix. El teatre Petit-Bourbon va ser enderrocat, però el rei va fer adjudicar a la companyia de Molière la sala del Palais-Royal, on al mes de juny es va estrenar L'escola dels marits (École des maris). En aquesta comèdia, mitjançant situacions còmiques es plantegen problemes greus i peremptoris, com ara l'educació dels fills i la llibertat que han de gaudir les esposes.
Amb motiu d'una festa en honor de Lluís XIV, en quinze dies Molière va escriure i va portar a l'escena la comèdia Els empipadors (Fâcheux).
El 20 de febrer de 1662 es va casar amb Armande Béjart, germana petita de Louis, Joseph, Geneviève i Madeleine Béjart. Armande tenia al voltant de 20 anys i era 20 anys menor que Molière. Segurament nascuda poc després de la mort de son pare, va ser criada al si de la troupe de Dufresne. Es va arribar a dir que era en realitat filla de Madeleine i de Molière. Molière va ser acusat d'incest davant del rei pels seus enemics.Gaines, James F. Pàg. 48 Després del casament Armande va entrar a formar part de la companyia. Van tenir tres fills: Louis (1664), Esprit-Madeleine (1665) i Pierre-Jean-Baptiste Armand (1672). El rei va mostrar l'estima que tenia per Molière fent callar les acusacions d'incest apadrinant el primer fill del matrimoni. No va ser un matrimoni feliç.