Agapamenons o Agapemons o Germans Lampeter (també Agapemonites o Comunitat del Fill de l'Home) són una comunitat de místics que posaven els seus béns en comú i viuen de forma monacal. Van existir a Anglaterra de 1846 a 1956. El seu nom deriva del grec Agapemone que significa "estatge de l'amor". La comunitat va ser fundada pel antic reverend anglicà Henry J. Prince (1811-1899) a Spaxton, Somerset. La secta també va construir una església a l'Alt Clapton, Londres, i breument va tenir bases a Stoke-by-Clare, a Suffolk, Brighton i Weymouth.
Les idees de la comunitat es basen en les teories de diversos místics religiosos alemanys i el seu objecte primari va ser l'espiritualització de l'estat matrimonial. L'Església d'Anglaterra havia acomiadat Prince al principi de la seva carrera pels seus ensenyaments radicals. El Agapemonites va predir l'imminent retorn de Jesucrist. Segons els diaris el successor de Prince, John Hugh Smyth-Pigott, es va declarar Jesucrist reencarnat.
La comunitat va consistir sobretot en dones riques i solteres. Tant Prince com Smyth-Pigott van prendre moltes núvies espirituals. Investigacions posteriors han demostrat que aquestes "núvies" no eren exclusivament espirituals, i algunes van tenir fills il·legítims. El 1860 Prince va perdre una demanda presentada en nom de Louisa Nottidge per la família Nottidge, i el grup va desaparèixer de la vista del públic. Es va tancar definitivament el 1956, quan l'últim membre, la germana Ruth, va morir.
Referències Enciclopedia Britànica
Bibliografia Armytage, W.H.G. (2013). Heavens Below: Utopian Experiments in England, 1560–1960. Routledge. . Barlow, Kate (2011). The Abode of Love. Mainstream Publishing. . Basit, Asif M. (2012). "Rev. John Hugh Smyth Pigott, His Claim, Prophecy and End". The Review of Religions. Consultat 25 gener 2014. Dixon, William Hepworth (1868). Spiritual Wives. Hurst & Blackett. Dunning, R W; Elrington, C R; Baggs, A P; Siraut, M C (1992). "Spaxton". A History of the County of Somerset: Volume 6: Andersfield, Cannington, and North Petherton Hundreds (Bridgwater and neighbouring parishes). Institute of Historical Research. Consultat 25 gener 2014. Evans, Roger (2004). Somerset Tales of Mystery and Murder. Countryside Books. . Evans, Roger (2006). Blame it on the vicar. Halsgrove. . Gray, Alasdair (2009). Old Men in Love: John Tunnock's Posthumous Papers. Bloomsbury. . Grumley-Grennan, Tony (2010). Tales of English Eccentrics. Lulu.com. . Menen, Aubrey (1990). The Abode of Love. Penguin Books. . Mander, Charles (1976). Reverend Prince and His Abode of Love. E.P. . Mitchell, Sally (2004). Frances Power Cobbe: Victorian Feminist, Journalist, Reformer. University of Virginia Press. . Parry, Edward Abbott (2010). The drama of the law. Gale. . Price, D. T. W. (1977). A History of Saint David's University College, Lampeter. University of Wales Press. . Wise, Sarah (2012). Inconvenient People. The Bodley Head. . Qayoom, Rehan (2012). ""God breathed & they were scattered" - New Light on Hazrat Mirza Ghulam Ahmad & the Agapemonites". Consultat 17 febrer 2014. Sands, Kalika (16 desembre 2012). "The Possibility of Sanity". Oxonian Review (20.6). Scull, Andrew (1992). Social Order/Mental Disorder: Anglo-American Psychiatry in Historical Perspective. University of California Press. . Stunt, Timothy C.F. (2006). "The Early Development of Arthur Augustus Rees and his relations with the Brethren". Brethren Archivists and Historians Network Review 4: 22–35. Schwieso, Joshua John (1996). "Religious Fanaticism' and Wrongful Confinement in Victorian England: The Affair of Louisa Nottidge" (PDF). Social History of Medicin 9 (2): 159–174. doi:10.1093/shm/9.2.159. Stillwell, Arthur (1849). "Dr Stillwell's History of the Case of Miss Nottidge". Lancet 2 (1351): 80–81. doi:10.1016/S0140-6736(02)71375-5. Waite, Vincent (1964). Portrait of the Quantocks. Robert Hale. . Wilson, Owain W. (1970). "Prince and the Lampeter Brethren". Trivium V: 10–20.
Categoria:Sectes