Joaquim Maria de Castellarnau i de Lleopart (Tarragona, 31 de maig de 1848 - Segòvia, 23 de juliol de 1943) fou un enginyer forestal i botànic català, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Biografia Nebot del militar i diputat Josep Antoni de Castellarnau i de Camps i cosí del polític Joaquim Castellarnau i Balcells. De 1876 a 1883 fou inspector del Cos d'Enginyer de Forests de la Casa Reial Espanyola, i durant aquest temps va estudiar la histologia vegetal i la classificació de les fustes de les coníferes, redactant un estudi sobre la tija del pinsap. Això el va portar a interessar-se per les cristal·litzacions intracel·lulars, que va estudiar mitjançant llum polaritzada. Va comparar la forma dels cristalls intracel·lulars de les alzines de Segòvia i les de Barcelona, i arribà a la conclusió que tots els cristalls eren d'oxalat de calci i no de sulfat de calci.Joaquim Maria de Castellarnau i de Lleopart a mcnbiografias També es dedicà a la paleofitologia i a la hidrobiologia, atribuint la deforestació de la península Ibèrica a la influència xerotèrmica del Sàhara.
Posteriorment fou membre de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i director de l'Escola d'Enginyers Forestals. Va ser acadèmic honorari de l'Acadèmia Colombiana de Ciències, corresponent de la Reial Acadèmia de la Història, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de l'Acadèmia Pontifícia dei Nuovi Lincei, així com soci honorari de la Reial Societat Espanyola d'Història Natural. El 1913 ingressà en la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, de la que en va rebre la Medalla Echegaray el 1934, bibliotecari de 1923 a 1940 i president d'honor el 1940.Biografia al web del RAC També fou president dels patronats del Museu Nacional de Ciències Naturals d'Espanya, del Museu Nacional d'Antropologia d'Espanya i del Reial Jardí Botànic. Vinculat pels seus estudis als Montes de Valsaín, els darrers anys de la seva vida es va establir a Segòvia, on va morir el 23 de juliol de 1943.Joaquín María de Castellarnau y Lleopart, ilustre catalán guadarramista, a guadarramistas.com
Obres Estudio ornitológico del Real Sitio de san Ildefonso (1877) Estudio micrográfico del tallo del Pinsapo (1881) El pinar de Balsaín. Algunas consideraciones sobre su tratamiento y administración (1884) La imagen óptica. Telescopio y microscopio (1919) ¿Pueden explicarse químicamente los fenómenos sociales de la vida? (1922) Teoría general de la formación de imágenes en el microscopio (1911) Estudio micrográfico de la madera de las coníferas españolas (1883) Recuerdos de mi vida (1943) Referències
Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals Categoria:Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi Categoria:Morts a Segòvia Categoria:Enginyers tarragonins Categoria:Botànics catalans del sud contemporanis Categoria:Biòlegs tarragonins Categoria:Nascuts el 1848