Carme Claramunt i Barot (Roda de Berà, 28 de setembre de 1897 - Sant Adrià de Besòs, 18 d'abril de 1939) va ser una activista política catalana, militant d'Esquerra Republicana i d'Estat Català, que va ser afusellada pel franquisme a l'edat de quaranta-un anys. Va ser la primera dona afusellada al Camp de la Bota, on el règim franquista va executar 1.717 persones entre 1939 i 1952.
Biografia Carme Claramunt, filla de Joan Claramunt Pujol i Josefina Barot Virgili, va nàixer a Roda de Berà, va viure a Badalona i va morir afusellada al Camp de la Bota el 18 d'abril de 1939, després de passar per la Presó de Dones de les Corts, on va ingressar el 3 de març d'aquell mateix any.
Va ser denunciada per una veïna, Maria Sallent, que també havia denunciat la seva tia, Angèlica Picas. Carme Claramunt i Maria Sallent vivien a la mateixa casa al carrer de Mar de Badalona. A part de la confrontació ideològica, darrere la denúncia hi havia interessos econòmics. Angèlica Picas, propietària de la botiga on treballava Carme Claramunt, tenia pensat deixar-li la botiga. La família Sallent esperava que els la deixés a ells, als quals els havien assassinat dos fills en període republicà i s'entestaren que els havien denunciat unes dones. Els falangistes van detenir Carme Claramunt i la seva tia, segons sembla, sense tenir cap mena de prova fefaent. Les acusacions van ser de rebel·lió militar i contra els poders legítims de l'Estat.
El 3 de març de 1939 ingressà a la Presó de Dones de les Corts i, segons l'ofici del 8 de març que va aportar la Falange, se la considera «dona molt perillosa» i nefasta per al «Glorioso Movimiento Nacional». Se la reconeix militant d'Esquerra Republicana i d'Estat Català. El consell de guerra es va celebrar el 27 de març al Palau de Justícia de Barcelona i la sentència la va condemnar a mort juntament amb Ginés Sànchez Quiles.
L'historiador Emili Ferrando recupera el cas de Carme Claramunt i la seva última carta, conservada per Joan Mercadé i Rius, de l'Associació També Hi Som. Mercadé és fill de Teresa Rius Colet, que també va estar a la presó de les Corts. La carta, per raons òbvies escrita en castellà, és de la matinada del 18 d'abril de 1939, hores abans de ser afusellada. Diu així:
miniatura|310x310px|Jardins de Carme Claramunt, a Barcelona El 18 d'abril de 1939 li van presentar la diligència de notificació de la pena, que es va negar a signar i ho van fer els testimonis presents. A les 2 de la matinada va ser lliurada, amb Sánchez Quiles, al cap de la força que havia d'executar la sentència. A les 5 de la matinada Carme Claramunt va ser afusellada al Camp de la Bota. Immediatament va ser soterrada a la fossa comuna, després que el metge present a l'acte en certifiqués la defunció.Arxiu Govern Militar de Barcelona. Carpeta 58. S.V. 2863
Reconeixement L'any 2022 l'Ajuntament de Barcelona va aprovar posar el nom de Carme Claramunt i Barot a uns jardins de la ciutat, situats al costat del monument a la Presó de Dones de les Corts. El 10 de març de 2023 es va inaugurar la placa commemorativa en aquell espai.
Referències
Categoria:Afusellats Categoria:Roda de Berà Categoria:Militants d'Esquerra Republicana de Catalunya Categoria:Militants d'Estat Català Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Activistes catalans del sud contemporanis Categoria:Polítics del Tarragonès Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Morts a Sant Adrià de Besòs Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX