Yanesha és un grup ètnic que habita la selva del Perú. En la pròpia llengua indígena, aquest nom significa "nosaltres la gent".
Noms ètnics pels quals és conegut Els Yanesha són coneguts per múltiples noms ètnics, entre ells: Amuesha, Lorenzo, Amage, Amagis, Amaje, Amajo, Amoishe, Amueisha, Amueshe, Amoetamo, Amuetano, Omage, Amueshua, Amisha i Armuesha.
Cal destacar que aquests noms els van ser donats en molts casos en situacions colonials i de reconquesta, com és el nom d'Amuesha i les seves variants. En canvi, el terme Yanesha és amb el que ells es reconeixen i identifiquen, és a dir, la seva autodeterminació.
Llengua i família lingüística miniatura|Yanesha La classificació d'aquesta llengua ha estat controvertida i debatuda, ja que ha resultat de difícil classificació. Aquest grup ètnic parla la llengua yanesha, també anomenada yeyoño, la qual es va considerar que formava part de la família lingüística arawak, i dins d'aquesta, a la rama maipuru (Tello, 1913). Estudis posteriors van apuntar que, efectivament, forma part de la família lingüística arawak però que es trobaria dins d'una rama pròpia única anomenada amuesha (Noble, 1965). Finalment, altres investigacions van apuntar que els estudis inicials eren correctes, aleshores el Yanesha formaria part de la rama maipuru occidental de la família lingüística arawak, però que aquesta llengua hauria tingut una important influència incaica, el que havia fet difícil la seva classificació. Entre els autors que van apuntar aquesta nova interpretació destaquen M. Wise (1976) i Payne (1991). Segons l'Instituto Lingüístico de Verano de Perú (ILV), l'alfabet Yanesha està compost per vint-i-nou lletres, entre les simples i compostes. La família lingüística arawak és una de les més extenses de tota Amèrica, agrupant al voltat de quaranta llengües, en un ampli i extens territori, partint des d'Amèrica Central fins a Amèrica del Sud. En el cas peruà, destaquen les llengües Asháninka, Matsigenka, Nomatsigenga, Nanti, Kakinte, Chamicuro, Iñapari, Resígaro, Yanesha i Yine. Entre aquestes, el Yanesha destaca per la seua influència del Quichua, el que ha alterat la seva estructura, generant algunes particularitats. Aquesta llengua es parla en les regions de Huánuco, Junin i Pasco.
Situació geogràfica, demogràfica i breu història El poble Yanesha està situat a la regió de l'Amazònia, més concretament a Perú. Avui dia les comunitats indígenes Yanesha s'ubiquen als departaments de Huánuco (Puerto Inca), Pasco (Oxapampa) i Junín (Chanchamayo). Estan ubicats entre els extrems orientals dels Andes dins de la selva central del Perú i a les subconques dels rius Huancabamba-pozuzo, Pachitea, Palcazu i Perene.
Actualment hi ha un total de 33 comunitats Yanesha. 28 d'aquestes estan titulades, és a dir, reconegudes per l'estat i aquest reconeixement acreditat. Les 5 restants tot i estar reconegudes, no estan titulades. La població Yanesha titulada es troba dins d'una superfície total de 77273 ha de la Reserva comunal Yanesha.
Quant a demografia, podem dir que la població Yanesha ha patit moltes variacions des de l'arribada dels espanyols. Segons el “Instituto del Bien Común” juntament amb la “Federación de Comunidades Nativas Yanesha” (FECONAYA) i la “Unión de Nacionalidades Asháninka Yanésha” (UNAY) el 1970 la població era d'unes 5000 persones. El 1981 s'optava per dir que la xifra era d'unes 6000 persones. L'any 1993 es parlava d'unes 8200 persones i el cens del 2000 parla d'un total de 65 assentaments Yanesha i unes 9000 persones. Segons l'INEI (Instituto Nacional de Estadística e Informática de Perú) l'any 2007 la població de les comunitats autoidentificades com Yanesha era de 7523 persones. Avui hi ha unes 1400 famílies al voltant dels departaments citats anteriorment i, a més a més, unes 400 famílies disperses dins d'aquests territoris, centres urbans propers a aquests i a la capital del Perú, Lima.
El poble Yanesha, que també és conegut per Amuesha, és un poble que antigament es va assentar al voltant de les valls del riu Huabcabamba, Chorobamba, Paucartambo i Perené. La seva situació geogràfica els va permetre tenir contacte amb poblacions andines molt abans de l'arribada dels colons espanyols, sent un exemple d'aquesta relació interètnica els mites d'aquests, així com paraules d'origen quitxua. Actualment, els Yanesha ocupen les regions de Huánuco, Pasco i Junín. Històricament, el territori ancestral Cerro de la Sal, límit entre el territori Yanesha i Ashaninka, ha estat important escenari d'intercanvis comercials entre pobles amazònics i andins. Això ens mostra la importància de les relacions interètniques.
Els primers documents etnogràfics que parlen sobre aquest grup ètnic daten del s.XVI, on els missioners van contactar per primer cop amb aquest poble.
Els missioners franciscans i dominicans van intentar establir missions en aquest territori però no va tenir èxit.
Un dels fets històrics més destacat d'aquest grup indígena va ser l'alçament de 1742, liderat per Juan Santos Atahualpa. Aquesta rebel·lió no va ser únicament Yanesha, sinó que van participar molts grups ètnics de la regió. A partir del 1940 es va donar un procés d'integració de la població Yanesha al mercat nacional, o bé sent peons estacionals o sent productors de cafè i bestiar. En la dècada del 1980, la vida d'aquest poble es va veure afectada per una massiva construcció de carreteres i la promoció de l'Estat peruà de la colonització de la Selva Central. Uns anys després, el Moviment Revolucionari Túpac-Amaru (MRTA) –organització peruana considerada terrorista de caràcter marxista- es va expandir per la regió amazònica, especialment per les províncies de Oxapampa i Chanchamayo, també ocupades pels Yanesha. Això va suposar la unió dels líders Yanesha i Ashaninka per fer front a aquest grup armat i expulsar-los del seu territori. Ho van aconseguir l'any 1990. Aquest fet, juntament amb altres aliances similars destaca la capacitat d'aquests pobles amazònics per aliar-se contra els agressors externs. Actualment, el poble Yanesha se segueix trobant en conflicte amb grups externs interessats per la producció de coca i pasta bàsica de cocaïna.
Sistema econòmic tradicional i actual Tradicionalment, l'economia d'aquest grup era de subsistència, depenent de l'horticultura, la caça, la pesca i la recol·lecció. Avui, molts Yanesha s'han adaptat al mercat nacional de consum mitjançant treballs remunerats, com és el cultiu de cafè i la ramaderia.
Pel que fa a l'horticultura, es practica la tala i quema, típica de la regió amazònica tropical. L'elecció del lloc on es realitzarà la chacra depèn del tipus de cultiu que es vulgui obtenir, tenint en compte la fertilitat del sòl, així com la vegetació natural de la zona escollida. Entre els aliments que cultiven destaquen: la yuca, el plàtan, el frijol, el blat, l'arròs d'hivern i l'arròs d'estiu. Amb aquests aliments es creen cinc unitats de cultiu basades en el màxim aprofitament del sòl. També es fan petits cultius de coca. El fet d'obrir una nova chacra implica tant el treball masculí com el femení. La tala de la vegetació és una tasca masculina, i la sembra dels aliments és una tasca femenina, però no exclusiva, ja que en la plantació d'alguns aliments, com la yuca, també poden participar els homes.
La caça ha estat una de les principals característiques del sistema econòmic, sent una activitat quasi exclusivament masculina, encara que en alguns casos també poden participar dones i infants. Pel que fa a la tecnologia utilitzada, predomina l'ús de l'arc i fletxa, així com les trampes, i en alguns casos l'ús de gossos. Destaca el fet que els Yanesha produeixen nou tipus diferents de puntes de fletxes, segons el tipus de presa que volen caçar. Actualment es fa ús d'armes de foc i llums artificials, com les llanternes, que van revolucionar l'art de la caça, però tot i així, els caçadors Yanesha segueixen utilitzant l'arc i les fletxes per caçar animals determinats, com són els coloms.
La caça, com ja s'ha descrit, no és una activitat únicament masculina però la participació de la dona es troba limitada pel seu paper com a reproductora (períodes d'embaràs, lactància...) i l'existència de diferents tabús sobre la menstruació.
Respecte a la pesca, s'utilitzen bàsicament cinc tècniques: pesca amb fil i ham, pesca amb xarxa circular, pesca de carachama, pesca amb nanses i altres trampes, i pesca amb ús de piscicides, com el barbasco, que adorm els peixos i facilita la seva captura. La pesca és una activitat econòmica molt important en les zones baixes, on els rius són grans i amb molta fauna, mentre que a les zones altes on els rius són menors, menys profunds, aquesta és una activitat secundària. Igualment, sigui en la zona que sigui, la caça sempre ha estat més important que la pesca.
Per acabar, pel que fa a la recol·lecció, aquesta és una activitat practicada per tota la comunitat, independentment del gènere i edat. Actualment aquesta pràctica es troba en desús en si mateixa, únicament practicant-se de forma paral·lela amb altres activitats, com la pesca o la caça.
Avui, a conseqüència de la incorporació a l'economia nacional, aquest poble ha adoptat noves activitats productives, siguin forçades per institucions foranes o per estratègies pròpies de supervivència. Un exemple és el cultiu de cafè, que els suposa una activitat rendible i que ha introduït noves formes de diferenciació social en les comunitats Yanesha entre aquells que són propietaris de cultius de cafè i els que no. Una altra activitat productiva és la ramaderia, iniciada a principis del segle passat. Aquesta activitat malgrat suposar un ingrés econòmic per a la comunitat, a contribuït a reduir la biodiversitat del seu territori, ja que la cria d'animals suposa l'explotació d'extenses parcel·les.
Com veiem, el sistema econòmic Yanesha és complex i compta amb diferents activitats productives, imbricades entre si, on hi ha una constant adaptació d'aquesta societat a les seves necessitats.
Organització social i política El sistema sociopolític dels Yanesha s'ha adaptat al seu sistema tradicional, tot i que ha anat canviant al llarg del temps i ha patit transformacions a causa de la relació amb l'estat nacional. Aquestes diferències, però, no són massa grans i l'estructura, en definitiva, continua sent molt semblant.
En primer lloc, cal dir que el sistema polític es basava en dues figures polítiques de rellevància: amcha’taret i corneshá’. La figura damcha’taret es podria traduir com a líder, que es troba a totes i cadascuna de les comunitats Yanesha. Cornesha’ era un sinònim de governador, és a dir, el cap general polític i religiós de totes les comunitats.
Avui dia, el govern està també format per dues figures polítiques, és a dir, hi ha un co-govern. Per una banda ens trobem amb el cap “tradicional” que sol correspondre amb un home major, considerat bon caçador / treballador, amb coneixements ancestrals i creador d'una forta parentela al seu voltant. D'altra banda, el líder “modern” sol ser un home relativament jove amb coneixements sobre “el món dels blancs” i format acadèmicament. És un “representante legal de la Comunidad”, i no té cap mena de poder moral, a diferència dels caps “tradicionals”.
Antigament, l'organització social Yanesha estava basada en llinatges de descendència familiar que, de manera conjunta, formaven un assentament. A més a més, originàriament la descendència era bilateral i monògama, tot i que també existia la poligínia i la residència era tant matri com patrilocal.
Actualment, per parlar de l'organització sociopolítica, hem de tenir en compte la constitució de la persona social a partir de la qual es creen les relacions amb els altres. Des del naixement, es diferencia la creació de la persona del nen i la creació de la persona de la nena fins que creixen i s'arriben a considerar membres complets de la comunitat.