Marie Affre o Marie Barrère-Affre de nom de casada (Perpinyà, 31 de juliol del 1885 - Cotlliure, 23 de juliol del 1963) va ser una escriptora nord-catalana en llengua francesa, que es dedicà especialment a la literatura infantil i a llibres sobre el Marroc, país on visqué molts anys.
Biografia Descendent d'una família de tradició catòlica (el seu pare era renebot de l'arquebisbe de París Denys-Auguste Affre, mort tràgicament als avalots parisencs de juny del 1848), Marie Affre estudià al pensionat de Santa Maria de Perpinyà, i hi descobrí que tenia qualitats artístiques: pintava, tocava al piano i escrivia. Entrà en el món de les lletres publicant novel·letes i contes per a infants en revistes, com a La Semaine de Suzette, on debutà amb el relat Mémoires de Turqoise (número 38, 1909) i les Mémoirs d'une poupée Egyptienne (números 45 al 50, 1911-1912). A aquestes narracions en seguirien força altres, publicades en episodis, que més endavant es reimprimiren en forma de llibres.
De ben jove començà a conrear la poesia, i als Jocs Florals de Perpinyà del 1912 hi presentà dos sonets, Types Catalans i La Coiffe du Pays (anys a venir, el 1927, Maria Barrère-Affre formà part del Consistori dels Jocs florals del Rosselló que convocava la Ginesta d'Or). Dos altres poemes seus guanyaren distincions als concursos literaris de la "Société archeologique scientifique et littéraire" de Besiers dels anys 1911 i 1912 (L'envol suprême i A la lumière), i també participà en els Jocs Florals de Tolosa: el 1910 obtingué de premi el clavell pel poema Après l'Arène; als del 1911 rebé la prímula per Types catalanes; als del 1912 guanyà l'englantina per Derniers types catalans; als del 1913, li concediren els premis de quatre flors: l'englantina de plata per Le Pourrou, un accèssit a l'englantina per Idylle catalane, la violeta de plata pel poema La Madone i un accèssit a la violeta per La Sève; finalment, als Jocs del 1914 guanyà la calèndula per l'oda Les routes, un accèssit a la violeta per L'oublieuse i fou proclamada "Maître ès Jeux Floraux"
El 1914 es casà amb Raoul Barrère (procedent d'una antiga família de pagesos de Bages de Rosselló), i el matrimoni s'instal·là a Casablanca, aleshores, al protectorat francès del Marroc. En esclatar la guerra, el seu marit va ser mobilitzat, i ella fou autoritzada a seguir els desplaçaments de la seva unitat arreu del Marroc, per Ber-Rechid (1917), Kasba Tedla, Oum er Rebia, Meknès… Aprofità aquests desplaçaments per prendre notes de viatge que compendiaria en novel·les i llibres de viatges sobre el país magribí. Els Barrère tornaren a França el 1920, i durant uns anys visqueren al Llenguadoc, primer a Padèrn (Aude) (1921) i després a la Beluyère (comuna de Castres (Tarn) (1922, 1927). Altra volta al Marroc, el matrimoni, amb els seus dos fills (Edmond -Casablanca, 1915 - ?- i Maryvonne -Castres, 1922 - Sureda (Rosselló), 2015-; el 1941 naixeria a Casablanca un tercer fill, Jacques), s'establí de primer a Settat (1928), on participà activament en la catequesi dels infants marroquins. Posteriorment, visqueren devora Marraqueix (1932, 1934), a Tamelelt (1935, 1942) i a Mogador (1939, 1942). El 1931, l'escriptora havia estat admesa a la "Société de Gens de Lettres", el sindicat dels escriptors.
Affre enviudà el 1955 i, en independitzar-se el Marroc l'any 1957, tornà definitivament a França. Parà casa a Saint-Ciers-d'Abzac (Gironda) inicialment, però acabà per instal·lar-se a Cotlliure (Rosselló) el 1959, després d'haver viscut durant uns mesos del 1958 a Toès i Entrevalls, al Conflent. Malgrat el gran nombre de llibres que havia escrit, i que havien estat reimpresos en tiratges de molts milers d'exemplars, sembla que els darrers anys de la seva existència foren força modestos, econòmicament.
Creació literària La seva producció literària fou ben extensa, i se li atribueixen uns 110 volums, gairebé dos terços dels quals publicats a una mateixa editorial, "Bonne Presse". Com a gèneres literaris, va escriure poesia, literatura juvenil, contes, reculls de llegendes, novel·les per episodis, novel·letes en revistes (Le Magnat, Le vitrail et les monstres, La falaise qui etait si haute, Ou vas tu Francie entre moltes altres), obres teatrals... Terres farouches va donar lloc a una pel·lícula amb el mateix títol que fou dirigida pel sacerdot eudista Joseph Danion i produïda per la mateixa editorial. En la temàtica, moltes de les seves obres reflectien aventures en països o temps exòtics i remots, amarades del rerefons catòlic de l'autora; una part de les seves experiències marroquines foren descrites al llibre La Kasba parmi les tentes, publicat el 1920.
Publicà en revistes: al Marroc (signà un article setmanal a la secció Instantanés de la revista L'Atlas de Marrakech, i entre 1920 i 1940 també publicà a France-Maroc, Le Petit Marocain, Le Maroc catholique i La vérité marocaine), a Algèria (Errihala, 1934), al Canadà (Le bulletin des agriculteurs 1928-1936, Mon magazine 1930, Revue de Manon 1930, L'avenir du Nord 1935, La revue moderne 1935), a Bèlgica (a la Revue belgue i a la revista flamenca De Haardvriend 1947) i especialment a França (La Semaine de Suzette i Les Veillées des Chaumières -ambdues de l'editorial Gautier Languereau, que posteriorment en publicaria les narracions en forma de llibres independents-; La Croix -on publicà en episodis Le voile arraché el 1943, i el 1930, amb el pseudònim Gineste de Cosprons hi havia tret La douce conquête-, L'Étoile noëliste -el 1940 hi publicà La petite fille des Colombes-, Almanach des vacances pour les jeunes, Bernadette, Le Maison, Le Pèlerin, La Croix des Jeunes -La Maumariée, 1934- i Le Noël -de l'editorial Bonne Presse, que també publicaria els seus textos en forma de llibres-; Les Jeunes. Fédération Gymnastyque et Sportive des patronages de France, Les lettres i a altres revistes catòliques o juvenils). Diverses obres seves foren traduïdes: a l'esperanto, l'espanyol, l'italià, el croata, el turc... editades tant a Europa com a Sud-amèrica. De soltera signava amb el seu nom, Marie Affre, o bé com a Violette des Pyrénées, i en canviar d'estat civil ho feu amb el nom de casada, Marie Barrère-Affre, i també amb diversos pseudònims, el més fructífer dels quals fou Myriam Catalany, que emprà en col·leccions il·lustrades com als Romans Cinématiques de Bonne Presse o a la Bibliothèque de Suzette de Gautier Languereau. També utilitzà l'àlies Flâneuse a la revista L'Atlas, de Marraqueix, i pels fulletons que publicà a Pélerin i a La Croix emprà els de Gineste de Cosprons i Marie Régis Falandry (nom de la seva àvia materna). Rebé el títol d'"officier d'académie", fou distingida amb una medalla daurada pel consistori dels Jocs Florals de Tolosa i obtingué diverses flors i el mestratge dels Jocs Florals de Tolosa. Guanyà força altres premis, com el Gessamí de plata (Agen, 1923) pel poema Le joueur de flûte, el Prix des Amis de la Revue des Poètes 1932, el Prix littéraire du Maroc 1941, l'any 1948, "per les seves novel·les marroquines" rebé el Prix maréchal Louis-Hubert Lyautey de l'Académie des Sciences d'Outre-Mer, el Prix des Éditions Ringer 1950 i dos premis de l'Acadèmia Francesa, els anys 1921 i el 1939.
Obres (selecció)
Publicat el 1937 a Le Sanctuaire-Bayard, l'hebdomadaire illustré des enfants de chœur amb el pseudònim Myriam Catalany
(Reedició Toulouse: Éds. du Clocher, 1949)
(Publicat anteriorment com Les parvis du silence)
(2a edició Rabat : La Croisée des Chemins, 1994)
Escrit el 1938, prix littéraire du Maroc 1941 (Edicions: 1944, 1946)
Prix Louis-Paul Miller 1939
Editorial Bonne Presse L'editorial catòlica Bonne Presse fou la principal editora d'obres de Maries Affre. Des de la seva seu parisenca tragué obres seves en algunes de les diveres revistes del grup (Le Noêl, Bernadette, Le Pèlerin...) que -en general- després reimprimí una i més vegades en col·leccions pròpies, com "L'arc en ciel", "Bijou", "Étoiles", "La frégate", "Romans cinématiques" i "Le ruban bleu". Hom ha constatat que només a la revista Le Pèlerin, de Bonne Presse, hi aparegueren 48 novel·les de Marie Affre entre el 1927 i el 1976 (6 post-mortem), de les quals només 17 (Celle qui a fui, Fleur de poison, La plongée...) foren editades en forma de llibres independents. Moltes de les edicions d'abans de la guerra foren reimpreses en els anys 40 i 50 però, per un canvi en la política editorial, a finals dels anys 50 l'empresa renovà enterament el quadre d'autors i Marie Affre deixà de publicar-hi absolutament. L'any 1969 l'editorial canvià de nom, i en l'actualitat forma part del Groupe Bayard, un potent imperi mediàtic propietat de l'orde dels assumpcionistes.
Obres publicades amb el nom Marie Affre: Aparegué en capítols solts a la revista Messager de l'Archiconfrerie de Nôtre-Dame du Sacre-Cœur el 1914; ; Amb el nom Marie Barrère-Affre: ; ; ; ; ; ; ; ; ; ; ; ; ; ; ; ; ; ; ; ; ; ; ; ; ; ; ; ; ; ; ; ; ; ; ; ; ; Comprèn Nouss-Ouldi: quinze jours de harem; ; ; ; ; ; ; ; ; Amb el pseudònim Myriam Catalany: ; ; ; ; ; ; ; ; ; (Reeditat a Tours: Mame, 1936); ; ; ; ; ; ; ; ;
Editorial del Vieux Colombier Vieux Colombier, de París, publicà a les col·leccions Libellule i Rose-Mousse, entre 1947 i 1949, diverses obres de Marie Barrère-Affre per a joves. ; ; ; (LHerbe folle editada anteriorment per l'editorial belga J.Dupuis); ; ; ( editada anteriorment per l'editorial belga J.Dupuis);
Editorial Gautier Languereau L'editorial parisenca Gautier Languereau publicà a les "Bibliothèque de Suzette" i "Bibliothèque de ma Fille" obres de Myriam Catalany que, majoritàriament, havien aparegut anteriorment a la revista infantil entre el 1912 (any de publicació de L'étoile de Mouvantes) i el 1925. L'any 1989 l'editorial va ser adquirida pel Grup Hachette.
Poesia
Inclou A la Vigne Catalane (p. 10-12) i Types Catalanes (p. 44-48) Inclou La coiffe du pays (p. 24-28) i Derniers types catalans (p. 68-72) Inclou La Madone (p. 15-18), La Sève (p. 49-52), Idylle catalane (p. 53-56), Le Pourron (p. 64-66) Inclou Les routes (p. 3-6) i L'oublieuse (p. 26-29)
Prix des Amis de la Revue des Poètes
Obres no localitzades Algunes traduccions a altres idiomes no s'han pogut fer correspondre amb les obres originals: O Casamento Impossivel Izgubljeni u oluji Za pobjedomPer la victòria (títol aproximat) -Novel·la de l'època dels primers cristians- El vencidoEl vençut (títol aproximat) -Novel·la de l'època dels primers cristians- A vida em flor
Traduccions
Referències
Bibliografia
Categoria:Cultura del Marroc Categoria:Escriptors perpinyanencs Categoria:Morts al Rosselló Categoria:Perpinyanencs contemporanis Categoria:Escriptors rossellonesos en francès Categoria:Escriptors nord-catalans del segle XX Categoria:Escriptors rossellonesos contemporanis Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1885