Ebro fou la marca comercial dels productes que fabricaren entre 1954 i 1987 l'empresa amb seu a Catalunya Motor Ibérica, SA (successora de l'antiga filial de Ford a Espanya) i la seva successora, Nissan Motor Ibérica. La gamma de productes Ebro abastava un ampli ventall de vehicles de transport (tot terrenys, furgonetes, camions, autobusos, etc.), agrícoles (tractors, recol·lectores, etc.) i maquinària per a la construcció i obres públiques.
Motor Ibérica tenia la seu central a Barcelona des de la seva fundació com a Ford Motor Ibérica el 1923, inicialment al número 149 de l'Avinguda Icària del Poblenou i d'ençà de 1967 a la Zona Franca. Allà és on segueix actualment, convertida ara en la filial de Nissan Motor Company a Espanya.
Història Antecedents: Ford Motor Ibérica
El 1920, Ford fundà a Cadis (Espanya) la seva filial Ford Motor Company, S.A.E. i va començar a construir-hi cotxes i camionetes Ford T. El 1923, atesa la manca d'idoneïtat del lloc triat per al seu emplaçament, l'empresa es va traslladar a Catalunya i va muntar la fàbrica a l'Avinguda Icària del Poblenou.
El 1929, l'empresa es va reorganitzar i va canviar la seva denominació social per Ford Motor Ibérica, SA. El 1935, la seva producció fou de 7.800 unitats (la meitat camions i la resta turismes) i les exportacions a Portugal, Itàlia i el Marroc es consolidaren. La filial catalana va aconseguir aquell any el segon lloc pel que fa a beneficis totals de la firma a Europa.
Durant la guerra civil espanyola l'empresa va interrompre la fabricació de vehicles, tret d'uns pocs de militars, i la fàbrica va ser bombardejada. Acabat el conflicte es va reprendre la producció de camions amb peces importades però, a causa dels impediments que hi posaven les autoritats franquistes, el gruix de l'activitat passà a ser la fabricació de recanvis per als vehicles d'abans de la guerra i la comercialització de gasògens. Atesa la situació d'autarquia econòmica, l'empresa va mirar de reorientar el negoci oferint les seves instal·lacions i experiència al nou règim per tal de potenciar la fabricació de camions i tractors, en aquell moment molt necessaris. Les converses, però, no van fructificar perquè als franquistes no els agradava que un sector estratègic estigués controlat per una firma de matriu estrangera i, d'altra banda, volien traslladar la fàbrica a l'altiplà castellà.
El naixement d'Ebro miniatura|esquerra|Camió Ebro tipus "Fordson" (1961), exposat al mNACTEC Ford Motor Ibérica va subsistir uns anys sense fabricar vehicles amb la idea de poder-s'hi tornar a dedicar aviat. El 1953, en entrar en producció les noves empreses SEAT i FASA-Renault, apadrinades pel règim, Ford s'adonà que el seu antic nínxol de mercat espanyol quedava ocupat i renuncià finalment a la seva presència al país. El 1954 vengué la seva participació en l'empresa i la companyia resultant, plenament nacionalitzada, es va anomenar Motor Ibérica, SA.
La nova Motor Ibérica va mantenir la vinculació amb Ford mitjançant el muntatge de tractors Fordson i camions Thames Trader, tots dos models distribuïts al Regne Unit per la filial britànica de l'empresa americana. Probablement per això, l'empresa trià com a marca dels seus productes el nom del principal riu de la península, "Ebro" (així com el Tàmesi -Thames- és el riu més gran de Gran Bretanya).
A causa de les dificultats que travessava la firma en aquella època, Motor Ibérica va comprar una mina de ferro per a poder invertir les divises que proporcionava la seva exportació en la compra de maquinària per a la fàbrica. Un cop hagué comprat materials i maquinària a la central de Ford i a la filial britànica, el 1955 llançà la seva nova gamma de vehicles Ebro, començant pels primers tractors Ebro 38 (fabricats juntament amb camions per tal d'abaratir el producte). Inicialment, tant els tractors com els camions eren còpies quasi exactes dels originals britànics.
La fabricació de tractors va experimentar un creixement espectacular, passant de 500 el 1955 a 8.000 el 1964. Fins al 1960, els preus de venda estaven sotmesos a l'aprovació del Ministeri d'Indústria franquista.
A començaments de la dècada de 1960 es produïen ja 10.000 camions a l'any. Ebro havia anat introduint progressivament una nova sèrie de camions derivats dels Ford 'D' (amb cabina inclinable) i a poc a poc va cobrir una àmplia gamma de configuracions.
El creixement dels anys 60
El 1965 es varen trencar definitivament les relacions amb Ford i es formalitzà un acord amb la canadenca Massey Ferguson per a fabricar els seus tractors sota llicència. Aquesta companyia, a més, entrà com a soci a Motor Ibérica amb la compra del 36% de les accions. Massey Ferguson aportà a l'empresa catalana tecnologia, formació del personal i noves tècniques i processos de fabricació que varen fer competitius els vehicles Ebro a escala internacional.
Tot aquest creixement va deixar petites les instal·lacions de l'Avinguda Icària de Barcelona. S'inicià llavors el trasllat a la nova fàbrica de la Zona Franca, la qual comptava el 1967, en la seva fase inicial, amb unes naus d'11.500 m². A més a més, a conseqüència de la injecció de capital arran de l'entrada de Massey Ferguson, Motor Ibérica inicià una fase d'expansió fonamentada en l'absorció d'altres empreses. Durant aquesta època es compraren i s'integraren dins la companyia les següents:
FADISA (Fabricación de Automóviles Diesel, SA), fabricant sota llicència d'Alfa Romeo de les furgonetes Romeo-Fadisa a Àvila. Perkins Hispania SA, fabricant sota llicència dels motors dièsel britànics Perkins a Madrid. AISA (Aeronáutica Industrial, SA), fabricant de les furgonetes i camions Avia a Madrid. Un cop absorbida, Motor Ibérica fabricà amb marca Avia les darreres furgonetes Siata, un model que havia produït anteriorment com a Ebro Siata des que en comprà la patent a l'antiga Siata Española de Tarragona. VIASA (Vehículos Industriales y Agrícolas, SA), fabricant sota llicència de vehicles Jeep a Saragossa, entre ells el Jeepster Commando. D'ençà de l'absorció, els vehicles es vengueren amb marca Viasa-Ebro o Ebro (com en el cas de l'Ebro Comando). Braud et Faucheux, fabricant de carretons elevadors.
A partir de la compra corresponent, els vehicles que fabricava cada empresa incorporada passaven a ser comercialitzats amb marca Ebro. Això va donar lloc a una escalada de badge engineering (és a dir, la comercialització d'un mateix producte amb marques diferents), ja que tant es venien Jeeps amb marca Avia, com Alfa-Romeos amb marca Ebro i nombroses combinacions semblants.
L'expansió dels anys 70 El creixement de Motor Ibérica continuà durant la dècada de 1970. El trasllat definitiu i total a la Zona Franca es materialitzà el 1972, per bé que l'activitat a l'Avinguda Icària no cessà definitivament fins al 1988. En el període 1971-1975 es va quintuplicar la xifra de vendes, destacant l'exportació de vehicles Ebro a molts països, en una proporció que va suposar ja el 1975 un valor econòmic de vora el 25% del seu volum de vendes. Cap a 1976 es concedí llicència per a la fabricació de camions i tractors Ebro al Marroc, mitjançant la filial Ebro Al-Magrib, s'arribà a acords amb Daf i es creà Ebro Trucks Nederland als Països Baixos.
El 1976 es tancaren també diversos acords, entre ells el que permeté la construcció de tractors eruga a Còrdova, i es constituïren algunes noves companyies: Fundimotor, Mecobusa i Sercoplán (aquesta darrera, per a l'enginyeria de l'empresa).
Cap a 1977, Motor Ibérica estava present en tres sectors productius i disposava d'una estructura descentralitzada a tot Espanya, amb un total 20 factories especialitzades repartides per 13 províncies espanyoles que donaven feina a 11.000 treballadors, a més de participar en diverses empreses proveïdores i tenir una important presència en altres països (vegeu la secció Estructura de l'empresa).
La fi de la marca
El 1979, Massey Ferguson va vendre la seva participació en la companyia a Nissan Motor Company. Motor Ibérica començà aleshores a emprar tecnologia Nissan i a fabricar productes netament japonesos, com ara el Nissan Patrol i la Nissan Vanette. Durant la tardor de 1982, la multinacional japonesa augmentà la seva participació del 36% que tenia al 53%.
El 1986, arran de l'adhesió d'Espanya a la CEE, Nissan va prendre el control total de Motor Ibérica (se'n quedà el 80% de les accions) i l'empresa canvia de denominació, aquest cop a Nissan Motor Ibérica. La divisió de tractors fou venuda aleshores al fabricant japonès Kubota i, durant un breu període, els tractors japonesos d'aquesta marca varen ser muntats i comercialitzats a Espanya amb marca Ebro-Kubota. Pel que fa a la resta de vehicles, a partir de 1987 la marca Ebro es va anar fent cada cop més irrellevant fins que arribà a ser substituïda definitivament per "Nissan". Abans d'això, però, va haver-hi iniciatives sorprenents, com ara la venda de diverses partides de Nissan Patrol sota la marca Ebro en alguns països europeus.
Resorgiment miniatura|Concessionari Ebro a Almeria
L'any 2021, la marca Ebro va ser adquirida per l'empresa espanyola EV Motors. Al Saló de l'Automòbil de Barcelona de 2023, l'empresa espanyola Ebro va anunciar la resurrecció de la marca després de trenta-sis anys fora del mercat. El retorn es farà amb una camioneta 100 % elèctrica (basada en el xassís i el disseny de l'antiga Nissan Navara) que estarà disponible per a la venda a partir de 2025.
L'any 2023 es va signar una empresa conjunta entre EV Motors i la companyia xinesa Chery Automobile per a l'assemblatge de models de marca Chery sota la marca Ebro a la planta de Barcelona, amb la intenció de comercialitzar-los a Espanya i en alguns mercats europeus. El novembre de 2024 es va iniciar l'assemblatge (mitjançant CKD) dels models Chery Tiggo 7 i Tiggo 8, que foren reanomenats Ebro S700 i Ebro S800, respectivament.
El 2026 va posar en marxa una segona línia de producció a la planta de la Zona Franca de Barcelona, que li va permetre triplicar la capacitat fins a 250 vehicles al dia. Per activar-la, l’empresa va invertir-hi 80 milions d’euros en noves instal·lacions de soldadura i pintura, dins d’un pla global de 150 milions destinats a reindustrialitzar les antigues naus de Nissan.
Models
Ebro B (1954-19) Ebro C (1963-19) Ebro D Ebro E Ebro F100 (1967-1976) Ebro Siata (1972-1980) Ebro Bravo (1972?-1983) Ebro Comando (1974?-1983?) Ebro SV (1974?-1985) Ebro F (1976-1986) Ebro P (1976-1981) Ebro L/M (1980-2000) Ebro Patrol (1983-1988) Ebro Vanette (1985-2002) Ebro Trade (1986-2001) Nissan Atleon (2000-2013) Ebro S400 (a partir del 2025) Ebro S700 (a partir del 2025) Ebro S800 (a partir del 2025) Ebro S900 (a partir del 2025)
Estructura de l'empresa
Durant la dècada de 1970, Motor Ibérica estava present en tres sectors: Transport, amb la fabricació d'una àmplia gamma que anava des de les furgonetes Ebro-Siata (amb 500 kg de càrrega) fins al camió tractor de 27 tones Maquinària agrícola Maquinària per a construcció i obres públiques
L'empresa disposava en aquella època d'una estructura descentralitzada a tot Espanya, amb un total de 20 factories especialitzades les principals de les quals eren aquestes: Barcelona: Camions, tractors i motors Ebro, a més de la mecanització en general Montcada i Reixac, Vallès Occidental: estampació i carrosseries Terrassa, Vallès Occidental: mecanismes de direcció i cigonyals Madrid: Motors Perkins i vehicles Avia Àvila: Furgonetes Ebro Eixea (província de Saragossa): Maquinària agrícola Ebro Còrdova: Tractors eruga Ebro Villafría (província de Burgos): Tractors Renault Noain (País Basc): recol·lectores Asua (País Basc): altres peces