El Premi Vila de Martorell disposa de la categoria oberta de poesia catalana, poesia castellana, Premi Traducció de Clàssics Memorial Montserrat Ros, microrelats i dels premis locals d'adults. Està convocat per l'Ajuntament de Martorell. Els premis locals estan adreçats a aquelles persones que resideixen a Martorell, als associats a les entitats culturals de la vila i als escolars matriculats als centres escolars del municipi. En 2020 es van anul·lar a causa de la Pandèmia per coronavirus de 2020 a Catalunya.
Premi Vila de Martorell de Poesia Catalana 1976. Olga Xirinacs per Feix de poemes per omplir un capvespre. 1977. Josep Serra Janer 1978. Rosa Fabregat per Estelles. 1979. Francesc Galí i Duffour 1980. Margarida Valverde 1981. Encarna Fontanet 1982. Josep M.Boix Selva 1983. Pere Fons 1984. Jordi Pàmias 1985. David Jou 1986. Joaquim Bosch 1987. Ferran Escoda per Crònica de les transpiracions. 1988. Miquel López Crespí per Capvespre. 1989. Jacint Sala Codony 1990. Joan Fortuny 1991. Ferran Anell 1992. Amadeu Vidal i Bonafont per Nits d'encens 1993. Xavier Renau 1994. Joan Buixeda 1995. Àngels Cardona 1996. Carles Duarte per Ben Sira. 1997. Jep Gouzy 1998. Jordi Valls i Pozo per Natura morta. 1999. Montserrat Costas i Jordi Condal per Híbrid. 2000. Maria Rosa Font Massot 2001. Daniel Nomen Recio 2002. Jean Josep Serra Torres 2003. Nati Soler Alcaide per Les dents del gat. 2004. Joan Carles González Pujalte 2005. Joan Guasp Vidal 2006. Bartomeu Ribes 2007. Marcel Riera i Bou per L'edat del coure. 2008. Jordi Julià Garriga 2009. Jordi Colomer i Feliu per El Temps fractal. 2010. Jordi Llavina i Murgadas per Vigília de pleniluni. 2011. Ricard Garcia López per Penells d'herba. 2012. Anna Bou Jorba per L'última mohicana. 2013. Meritxell Nus Gallart per Fenòmens. 2014. Josep Checa i Falgà per L'enteniment de les bèsties. 2015. Joan Calsapeu per El tel de les coses. 2016. Carlos Terrón Vasco per Tècnica Mixta. 2017. Josep Plana Aspachs per Cant de Ciutat 2018. Manuel Roig Abad per La nostra casa oberta 2019. Òscar Palazón per Diari de laboratori 2020. anul·lat 2021. Alba Camarasa Baixauli per Runes 2022. Joan Manuel Homar per Ningú
Premi Vila de Martorell de Poesia Castellana 1976. Alfonso López Gradolí 1977. Andrés Quintanilla 1978. Angel García López 1979. Vicente Rincón 1980. Manuel Rios Ruiz 1981. Jesús Riosalido 1982. Luís Jiménez Martos 1983. Carlos Murciano 1984. Luís López Anglada 1985. Francisco Mena Cantero 1986. Miguel d'Ors 1987. Leopoldo de Luís 1988. Isabel Abad 1989. José Luis García Herrera 1990. Manuel Gahete 1991. Jesús Lizano per La selva. 1992. Norma Segades 1993. Olegario Rodríguez 1994. Carlos Javier Morales 1995. José Luís Najenson 1996. José Antonio Estruch 1997. José Félix Olalla 1998. Nacho Camino i Carlos Pujol 1999. Delfín Escoda 2000. Sidy Seck Samar-Din 2001. Juan Francisco Jiménez Jacinto 2002. Tomas de los Reyes Burgo Ariosa 2003. Dolors Alberola Beltran 2004. José Florencio Martínez 2005. Agnès Prudencia Agboton 2006. Agustina Roca 2007. Angel González Quesada 2008. Miguel Ángel Curiel Nuñez 2009. Manuel Rubén Tejerina López per El estómago del tiburón. 2010. Juan Pablo Roa Delgado per Existe algún lugar en donde nadie. 2011. Noemí Haydée Benegas Jaúregui per Animales sagrados. 2012. Ricard Desola Mediavilla per Currículum vitae. 2013. Montserrat Garcia Ribas per Luz. 2014. Andreu González Castro per Apuntes para un atlas. 2015. María Sanz per Galería de insomnes 2016. Luis Arturo Guichard per El jardín de la Señora D. 2017. Angélica Morales Soriano 2018. Amparo López Pascual 2019. Miquel Sánchez 2020. anul·lat 2021. Vicente Luís Mora per Mecánica. 2022. Imanol Ulacia per El mundo.
Premi Vila de Martorell al Millor Blog de Literatura en Català 2008. Jordi Cervera Nogués amb El blog de Jordi Cervera. 2009. Eduard Ribera Pujol amb L'Escriptori . 2010. Ernest Farrés i Junyent amb La República Poètica de l'Ernest Farrés. 2012. Anna Gual Vendrell amb No caic, em tiro. 2013. David Madueño amb LlunÀtic. 2014. Toni Ibàñez amb Entrellum. 2015. Ricard Garcia amb Cupressus sempervirens. 2016. Toni Arencón Arias amb Lo Càntich. 2018. Berta Florés amb la vida es una broma.
Referències