fou un químic i professor universitari suís, d'origen polonès, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1950, juntament amb Edward Calvin Kendall i Philip Showalter Hench per descobrir i aïllar la cortisona. Va ser professor a la Universitat de Basilea durant més de 20 anys i va ser el creador del procés de Reichstein, un mètode industrial per a la síntesi d'àcid ascòrbic.
Biografia Va néixer el 20 de juliol de 1897 en una família jueva polonesa a la ciutat de Włocławek, situada al voivodat polonès de Cuiàvia i Pomerània. Els seus pares eren Gustawa (Brockmann) i Izydor Reichstein. La zona ètnicament i històricament polonesa formava part de la Rússia Imperial.M. Sulkowska - S. Sulkowski - A. Wincewicz, 2007, p. 341
El seu pare Isydor va ser un dels pocs jueus que van tenir l'oportunitat d'assistir a la Universitat Politècnica Estatal de Sant Petersburg. En la seva primera joventut va viure en una pobresa extrema, guanyant pocs ingressos amb les lliçons de física i matemàtiques donades als fills de ciutadans rics.M. Rothschild, 1999, p. 451 Després de graduar-se, Isydor es va traslladar a Kíiv, Ucraïna, on va treballar a la indústria del sucre com a enginyer químic, i on també va iniciar una petita empresa. Es va casar amb Gustawa Brochman, filla de comerciants de fusta. Tadeusz era el gran de cinc fills. Els pares, d'origen jueu, van mantenir vincles de per vida amb Polònia, com ho demostra el nom donat al primogènit: nom d'origen polonès en memòria de Tadeusz Kościuszko, líder de l'aixecament polonès del .
Reichstein va passar la seva infantesa a Kíev. El 1904, després del naixement de l'últim germà, Paul, l'apartament va resultar massa petit per a la família. Així, Tadeusz va ser enviat a viure temporalment amb la seva tia, casada amb un farmacèutic de Lublin. Malgrat la seva jove edat, Reinchstein es va interessar molt per la farmacologia, gràcies al seu oncle que el va animar a col·laborar en la producció de medicaments. Un cop tornat a casa, va passar tot el seu temps lliure intentant crear plata a partir de llimadures de ferro: va ser el seu primer intent real d'alquímia.
esquerra|miniatura|Ciutat natal de Wloclawek de Tadeusz Reichstein Mentrestant, a Rússia, els intents de propaganda i les provocacions van culminar amb un famós pogrom el 1905.A. Grzybowsky - K. Pietrzak, 2012, p. 244 A causa dels violents esclats d'antisemitisme, tota la família va decidir abandonar Rússia i emigrar a Suïssa, per la seguretat dels fills: només el pare tornava regularment per dirigir el negoci familiar.M. Sulkowska - S. Sulkowski - A. Wincewicz, 2007, p. 342
L'adolescència Durant el viatge, la família va fer una parada a Jena on Tadeusz va ser deixat en un internat. Això va ajudar a resoldre l'amuntegament temporal del petit apartament de Zuric a causa de la presència de nombrosos familiars que fugien dels pogroms russos. Tadeusz va descriure la seva vida a la universitat com una època atroç: odiava l'ambient militar prussià i les pallisses brutals infligudes per la més mínima desobediència. Era baixet i prim per a la seva edat; era apallissat diàriament pel seu mestre. Tanmateix, va considerar que no s'havia de queixar, per no molestar els seus pares.M. Rothschild, 1999, p. 452
A la primavera de 1907 Isydor va poder comprar una casa nova i Tadeusz va tornar amb la seva família. Durant els següents set anys, ell i els seus germans no van assistir a l'escola local, però juntament amb alguns amics van rebre classes particulars. Immediatament es va mostrar inclinat a les activitats científiques i en particular a la química. D'aquesta manera, Tadeusz va escapar de l'efecte aclaparador dels pedagogs de les escoles suïsses convencionals i, en conseqüència, va conservar sempre un desig de vida infantil, decisiu per al seu futur èxit científic. Ell i els seus germans es van convertir en ciutadans suïssos naturalitzats el 1914, i després de la declaració de la Primera Guerra Mundial, Tadeusz va ser cridat al servei militar.
Mentrestant, la crisi financera va engolir Europa, i amb ella també la família Reichsten. Isydor ja no va poder tornar a Rússia, perdent capital i estalvis a Kíev. Paral·lelament, va emmalaltir de tifus i la malaltia de Graves, quedant permanentment postrat al llit a partir dels seixanta anys. Per evitar la fallida, la seva dona va transformar la seva casa en una casa d'hostes utilitzant totes les habitacions disponibles. A partir d'aquell moment, Tadeusz i els seus germans van dormir al balcó i van ajudar a la seva mare amb les tasques domèstiques.
Formació miniatura|El professor Ruzicka durant una conferència a l'ETH El 1916, Tadeusz va ser lliberat de l'exèrcit, va aprovar el seu examen de batxillerat a l'Oberrealschule de Zuric (institut científic)M. Rothschild, 1999, p. 453 i va començar a estudiar química a l'Universitat Tècnica de Zuric (ETH). Va resultar ser un estudiant brillant, es va graduar amb les notes més altes el 1920. Quan va deixar ETH amb una llicenciatura en enginyeria química, va voler fer la seva contribució econòmica a la família. El seu primer encàrrec va ser un treball de sis setmanes per 200 francs que consistia a analitzar el vi d'un detallista local: tot i que el sou era una misèria, Tadeusz va acceptar immediatament. Aviat va descobrir que els ingressos del seu cap provenien principalment de la certificació de vins de qualitat dubtosa i fins i tot de vendre certificats a importadors de vins no provats.
Més tard va treballar per a un hàbil inventor de llums de butxaca, que encara presentaven diversos defectes. Tadeusz va ser ben recompensat per trobar una solució a aquests problemes i finalment va aconseguir portar la primera contribució de 1.000 francs al seu pare.M. Rothschild, 1999, p. 453 Després d'un any a la indústria, Reichstein va començar a treballar en una tesi doctoral el 1921, sota la supervisió d'Hermann Staudinger, descrit per ell com: Al mateix temps, Tadeusz va poder treballar en secret, durant unes dues o tres setmanes, al taller del celler de Lavoslav Ružička, un ajudant mal pagat de Staudinger. Del 1922 al 1931, seguint un pla Staudinger per aïllar els components volàtils de l'aroma del cafè torrat, Reichstein va treballar en un petit laboratori privat a Albisrieden (barri de Zuric) per a una empresa alemanya. Ell i el seu assistent personal, Joseph von Euw, es van concentrar en aquest projecte durant uns nou anys, treballant de setze a divuit hores al dia. Gràcies als seus estudis es va descobrir que l'aroma del cafè es compon de substàncies extremadament complexes que inclouen derivats del furan i pirrole i substàncies que contenen sofre.M. Rothschild, 1999, p. 453 Durant aquest període, Tadeusz va publicar una sèrie d'articles sobre aquestes substàncies i sobre els nous mètodes per sintetitzar-les; també va estudiar les substàncies aromàtiques de la xicoira.
El 1927 es va casar amb Louise van Ufford, una dona holandesa a qui havia conegut de jove com a convidada de pagament de la seva mare: d'aquest matrimoni va néixer la seva única filla, Ruth.
Químic i professor universitari El 1931 es va convertir en assistent del professor Leopold Ruzicka a l'Institut de Química Orgànica de l'ETH de Zuric. Després de només dos anys Reichstein va obtenir el títol de professor titular. Sempre li havia semblat interessant treballar amb substàncies útils en l'àmbit mèdic i en aquells anys es va dedicar a la síntesi de vitamina C.M. Rothschild, 1999, p. 454
Vitamina C, 1931-1938 miniatura|Estructura de la vitamina C El 1933, treballant a Zúric als laboratoris químics ETHZ de Ruzicka, Reichstein va aconseguir, independentment de Sir Norman Haworth i els seus col·laboradors al Regne Unit, sintetitzar la vitamina C (àcid ascòrbic) en el qual ara s'anomena procés de Reichstein. El 1937 fou nomenat professor associat a l'ETHZ.
L'any 1933 Tadeusz va pensar en un mètode integrador per a la producció d'àcid ascòrbic. Va utilitzar bacteris (Acetobacter suboxydans) per generar l'enantiòmer L de la sorbosa, un component fonamental de la vitamina C. Se sabia que els bacteris de la sorbosa, considerats la mare del vinagre, eren organismes capaços de transformar el L-sorbitol en L-sorbosa.M, Sulkowska - S. Sulkowski - A. Wincewicz, 2007, p. 343 Tadeusz havia fet els primers experiments amb cultius bacterians, però cap havia produït sorbosa. Inspirat en l'experiment de C. Bertrant:L'èxit de l'experiment es va deure al petit insecte Drosophila. El procediment es va dur a terme diverses vegades i en pocs dies Tadeusz va obtenir 100 grams de cristalls de sorbosa.
Més tard un dels seus alumnes, R. Oppenauer, va proposar un nou mètode de síntesi: l'ús d'osones -un grup particular de sucres- i el tractament amb àcid cianhídric. Inicialment van sintetitzar un enantiòmer d'àcid ascòrbic, una substància química amb la seva mateixa fórmula bruta però amb una conformació espacial diferent. Després de diversos intents, finalment van aconseguir sintetitzar la vitamina C, publicant els resultats el 1933.M. Rothschild, 1999, p. 455 Així es va començar a produir vitamina C al mercat.
Motivat per la competència en el camp de la recerca, Reichstein va treballar amb diligència al laboratori durant unes sis setmanes. Va demostrar ser una persona molt útil i cooperativa: fins i tot havia enviat cultius del bacteri al professor WR Haworth, un competidor i futur premi Nobel a Birmingham. Tot i que Reichstein mai va obtenir la compensació material que es mereixia pel seu descobriment, va rebre suport financer durant dotze anys per al seu laboratori.
El sofisticat procés d'oxidació de Reichstein s'ha mantingut tan bé al llarg del temps que encara es considera el millor mètode del món per a la producció de vitamina C sintètica. Tot i que no va rebre el premi Nobel de síntesi de vitamina C, el seu treball va fer un pont entre la química orgànica i la medicina moderna.
Corticoides miniatura|Estructura de la cortisona A causa de complicacions administratives, Reichstein va haver d'abandonar el laboratori de Ruzicka el 1938. Va aconseguir la càtedra de Química Farmacèutica a la Universitat de Basilea gràcies a Fritz Hauser, cap del departament d'educació i ardent antinazi. Cap altra universitat suïssa de l'època hauria tingut el coratge d'assignar la càtedra a un jueu d'origen polonès. En aquests anys Tadeusz va començar el seu estudi de l'escorça suprarenal.M. Rothschild, 1999, p. 456 En particular, Reichstein va dirigir el projecte que va portar a l'aïllament de 29 substàncies de la glàndula suprarenal, responsables de diverses activitats hormonals, que va aconseguir recuperar en la seva major part en forma cristal·lina pura.
Aquestes hormones, anomenades corticoides, són molt semblants en estructura però funcionalment diferents: inclouen el famós compost E, ara conegut com a cortisona. Entre les diferents funcions biològiques hi ha: control del metabolisme de la glucosa; el desenvolupament del sistema nerviós; diferents propietats antiinflamatòries; el control i desenvolupament dels músculs del cor; el control i desenvolupament de les hormones sexuals; el control i desenvolupament de la resposta immunitària.
Els dos científics van descobrir que aquestes substàncies eren esteroides i van assignar a cada compost una lletra de l'alfabet. Kendall va assenyalar que el compost aïllat com a lletra E posseïa un alt poder antiinflamatori.
El Premi Nobel