Manuel González de la Pezuela y Ceballos, II marquès de Viluma (la Corunya, 8 de gener de 1797-Madrid, 20 d'octubre de 1872), va ser un aristòcrata i polític espanyol del segle XIX i cavaller de l'Orde de Calatrava.
Biografia Germà major de Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos, va heretar el títol que s'havia creat per al seu pare Joaquín de la Pezuela, virrei del Perú, per la victòria espanyola en la batalla de Viluma.
Va prendre part en la revolta liberal de Porlier contra Ferran VII. Va ser governador de la província de Santander en 1834, ambaixador d'Espanya a Londres i ministre d'Estat amb el govern de Narváez el 1844. http://www.juntadevoto.com/viluma.htm
Relacionat inicialment amb els liberals progressistes, va passar després als moderats i va participar en els projectes de Jaume Balmes de reconciliar totes dues branques de la dinastia mitjançant el matrimoni entre Isabel II i el pretendent Carles Lluís de Borbó i de Bragança. Va formar part de l'ala dreta del Partit Moderat,José Luis Prieto Benavent: Prólogo a Obras Políticas de Nicomedes Pastor Díaz, pg. XLVI fundant el 1844 el Partit Monàrquic Nacional, i es va identificar amb els anomenats neocatòlics.Cristóbal Robles Muñoz Insurrección o legalidad: los católicos y la restauración Durant aquest període va ser nomenat senador vitalici i president del Senat en diverses ocasions.
Després de la Revolució de 1868, va fundar i va presidir a Madrid la Associació de Catòlics, constituïda per a defensar la unitat catòlica d'Espanya, organitzar a carlins i neocatòlics per a les eleccions i orientar al periodisme catòlic en defensa de l'Església Les reunions se celebraven a la seva casa i formarien també part de la mateixa personalitats com el comte d'Orgaz, Ramon Vinader, León Carbonero, Antoni Aparici i Guijarro, Cándido i Ramón Nocedal, entre altres. A imitació seva es constitirían en altres ciutats espanyoles cercles similars.
A diferència d'altres antics neocatòlics, el marquès de Viluma no es va adherir al carlisme durant el Sexenni Democràtic i, segons el diari La Esperanza, va advocar per la regència del duc de Montpensier. Tanmateix, segons un periodista de La Reconquista, el marquès va arribar a afirmar en una ocasió: «Això és cert que darrere del liberalisme s'ha anat tot el dolent, i el bo darrere de D. Carlos».
Notes
Categoria:Diputats castellanolleonesos al Congrés dels Diputats Categoria:Ambaixadors espanyols Categoria:Morts a Madrid Categoria:Ministres d'Afers Exteriors d'Espanya Categoria:Receptors de l'orde de Carles III Categoria:Cavallers de l'orde de Calatrava Categoria:Diputats gallecs al Congrés dels Diputats Categoria:Diplomàtics gallecs Categoria:Diplomàtics castellanolleonesos Categoria:Polítics corunyesos Categoria:Ministres gallecs del Govern d'Espanya Categoria:Ministres castellanolleonesos del Govern d'Espanya Categoria:Polítics espanyols morts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1797