miniatura|Detall del mural de Diego Rivera en el Palau Nacional (Mèxic) LArt mexicà consta d'una varietat d'arts visuals que s'han desenvolupat a l'àrea geogràfica ara coneguda com a Mèxic. El desenvolupament d'aquestes arts ha seguit a la història de Mèxic, amb l'era Mesoaméricana, el període colonial, el període després de la Guerra d'independència de Mèxic i altres esdeveniments. L'art mesoamericano va ser produït a la zona que abasta gran part del que és ara el centre i el sud de Mèxic, durant un període de 300 anys abans de la conquesta de Mèxic que va abastar des de 1500 aC. fins a 1500 de la nostra era.
Mentre aquest temps, tots els factors que van influir en l'art van ser els indígenes, amb l'art fortament lligat a la religió i les classes dominants, no va haver-hi una veritable distinció entre l'art, l'arquitectura i l'escriptura. La conquesta espanyola va donar lloc a 300 anys de domini, però no va modificar el sentit de l'art lligat a la religió, la majoria de l'art va ser associat amb la construcció i decoració de les esglésies, així com la justificació religiosa de continuar amb el govern espanyol. Gairebé tot l'art va ser produït amb la tradició europea, però es van mantenir els elements indígenes, a partir d'un equilibri entre les tradicions europees i les indígenes.Paz, 1987 p.301.
Després de la independència, l'art va mantenir fortament l'estil europeu, però els temes indígenes van començar a aparèixer més, ja que es necessitava una distinció del Mèxic actual i el seu passat colonial. Aquesta preferència d'elements indígenes va continuar fins a meitats del , amb el muralisme mexicà, liderat per artistes com Diego Rivera, David Alfaro Siqueiros, José Clemente Orozco i Fernando Leal.
La força d'aquest moviment artístic va ser tal que va afectar altres arts que estaven iniciant, com la fotografia i les artesanies, fortament promogudes com a part de la identitat mexicana. Des de la dècada de 1950, l'art mexicà va trencar amb l'estil muralista i ha estat més globalitzat; un exemple és la integració d'elements asiàtics, amb artistes mexicans i directors de cinema que tenen un efecte en l'escenari mundial.
Era prehispánica miniatura|Mural maia de Bonampak L'art prehispánico a Mèxic pertany a una regió cultural coneguda com a Mesoamèrica, que correspon al centre de Mèxic a Amèrica Central, i abasta tres mil anys des de 1500 aC. fins al 1500 de nostra era, s'ha dividit en tres eres: Pre-Clàssic, Clàssic i Pos-Clàssic.Rosas Volume 1, p.4.Rosas Volume 1, p.11. La primera cultura dominant de Mesoamèrica va ser la dels olmeques, que va aconseguir el seu punt màxim al voltant de l'any 1200 aC. Aquesta cultura va ser la creadora de molts dels elements associats a Mesoamèrica, com el sistemes d'escriptura, els calendaris, els primers avanços en astronomia, les escultures monumentals, com el cap colossal i treballs de jade, i van ser precursors d'altres cultures com la de Teotihuacan, al nord de la Ciutat de Mèxic, el poble zapoteca a Oaxaca i la cultura maia en el sud de Mèxic, Belize i Guatemala. Mentre els imperis es van aixecar i van caure, els fonaments culturals bàsics de la cultura mesoamericana van prevaler, fins a l'imperi espanyol.Paz, 1987 p.38. Els elements mesoamericans es van veure reflectits en ciutats que incloïen places, temples usualment construïts a les bases de les piràmides, el lloc on es jugava el joc de pilota mesoamericana i una cosmologia molt comuna.
Mentre que les formes d'art, tals com a pintures rupestres i gravats en roques daten des d'abans, la coneguda historia de l'art mexicà comença amb l'art mesoamericaà, creat per cultures sedentàries que van construir ciutats, i sovint dominis. Mentre que l'art de Mesoamèrica és molt variat i s'estén durant més temps que qualsevol altre en el continent americà, els estils artístics mostren moltes similituds.{Rosas Volume 1, p.9. A diferència de l'art modern occidental, gairebé tot l'art mesoamericà va ser creat per servir a les necessitats polítiques i religioses, més que art per l'art. Es basa en gran manera en la natura, la realitat política dels voltants i els forces divines. Octavio Paz diu que «l'art mesoamericà és una lògica de formes, línies i volums que és al mateix temps una cosmologia.» Ell mateix continua dient que aquest enfocament a l'espai i el temps és molt diferent del naturalisme europeu que es basa en la representació del cos humà. Fins i tot els dissenys simples, tals com la greca en edificis, que entren en aquesta representació de l'espai i el temps, la vida i els déus.Paz, 1987 p.41.
miniatura|Figuretes femenines de la cultura Tlatilco. L'art s'expressa en una varietat de mitjans, com la ceràmica, el paper amate i l'arquitectura. No obstant això, la major part del que es coneix com a art mesoamericà prové d'edificis de pedra i ceràmica, la majoria de pintures i relleus. La ceràmica data des d'abans del període mesoamericà, probablement va començar com a atuells de cuina i emmagatzematge, però després es va adaptar a l'ús en rituals o en decoració. La ceràmica era decorada per la forma, la pintura i els diferents mètodes de cocció.Rosas Volume 1, p.12 La més antiga coneguda era la purament artística, amb la qual es produïen petites figures de ceràmica que van aparèixer a l'àrea de Tehuacán al voltant del 1500 aC. i es va estendre a Veracruz, la Vall de Mèxic, Guerrero, Oaxaca, Chiapas i la costa de Guatemala en el Pacífic. Les figures més antigues conegudes eren la majoria de dones, que eren associades a ritus de fertilitat, a causa dels seus malucs i cuixes de mida gran, així com figures que carregaven bebès o d'infermeres; les figures d'homes són en la seva majoria representacions de soldats.Rosas Volume 2, p.5-6 La producció d'aquestes figures de ceràmica, que també han inclòs figures d'animals o altres formes, segueixen sent una part molt important de l'art des de fa 2000 anys. En el període olmeca, la majoria de les figures de ceràmica eren produïdes en mides petites, però les escultures de gran escala aconseguien els 55 cm.Rosas Volume 2, p.2.Rosas Volume 2, p.6. Després del període Pre-Clàssic, la producció d'escultures de ceràmica es va reduir al centre de Mèxic, excepte a la zona arqueològica de Chupícuaro. A les zones maies, l'art desapareix en el període Pre-Clàssic, per tornar a reaparèixer en el període Clàssic, en la seva majoria en formes de xiulets o instruments musicals. En algunes àrees, com a Veracruz, la creació de figures de ceràmica va continuar interrumpidamente fins a la conquesta espanyola, com a artesanies, no com a art formal.Rosas Volume 2, p.6-7. miniatura|esquerra|Placa de ceràmica pintada del Museu Regional d'Antropologia i Història de Chiapas.
Les pintures mesoamericanas són plasmades en diverses formes, poden ser murals, còdexs prehispánicos de Mesoamérica, i pintures en objectes de ceràmica. Les evidències mostren que l'aparició d'aquestes pintures daten de l'any 1800 aC. i continua ininterrompudament d'una o una altra forma fins a l'arribada dels espanyols al .Rosas Volume 3, p.2 Encara que va poder haver ocorregut des d'abans, els primers casos coneguts de pintura artística en edificis tenen lloc durant el principi del període clàssic amb els mayas a Uaxactún i Tikal, i en Teotihuacan amb parets pintades de diversos colors. Les pintures van ser fetes d'animals, vegetals i minerals i pigments.Rosas Volume 3, p.4 La majoria de les pintures se centren en figures humanes, les quals podrien ser realistes o estilitzades, d'homes, dones o asexuals, poden estar nus o elegantment vestits, però l'estatus social sempre es plasma. També es representen escenes de guerra, sacrificis, als déus o als nobles i també es poden representar escenes de la vida diària de gent comuna i corrent.Rosas Volume 3, p.5 Alguns altres temes que es representen inclouen déus, símbols i animals. Les pintures mesoamericanes tenien un estil bidimensional, que no es preocupava per crear efectes de profunditat; no obstant això, aquest efecte també va aconseguir ser representat.Rosas Volume 3, p.7
A Mesoamérica les escultures que no eren realitzades amb ceràmica eren fetes amb ossos d'animals; la peça més antiga coneguda va ser realitzada amb el crani d'un animal i va ser trobada a Tequixquiac, data des de 10 000 i 8 000 aC. La majoria d'escultures mesoamericanes van ser fetes de pedra, encara que els treballs de restauracions van ser els més dominants, que es van realitzar independentment. Les escultures de pedra de tres dimensions van començar a ésser realitzades pels olmeques; un exemple molt important són els caps colossals, que van desaparèixer per la resta del període mesoamericà, a causa de les restauracions, fins al període post clàssic, amb els mexicas.Rosas Volume 3, p.12
miniatura|Disc que representa a la deessa Coyolxauhqui en el museu del Temple Major. La majoria de les obres de pedra durant el període mesoamericano s'associen amb l'arquitectura monumental que, juntament amb la pintura mural, són considerades un part integral de l'arquitectura d'aquests temps.Rosas Volume 1, p.15 L'arquitectura monumental va començar amb els olmeques al sud de Veracruz i a la zona costanera de Tabasco, en llocs com a San Lorenzo; grans temples o piràmides poden veure's en llocs com Montenegro, Chiapa de Corzo i la Venta. Aquesta tècnica es va escampar a Oaxaca, la zona del Valle de Mèxic, ciutats com al Monte Albán, Cuicuilco i Teotihuacan.Rosas Volume 1, p.11.Rosas Volume 1, p.18 Aquestes ciutats, tard o d'hora, van aconseguir tenir un nucli de construccions com a places, temples, palaus i estadis per al joc de pilota. La ubicació d'aquests llocs de basa en els punts cardinals i l'astronomia para fins cerimonials, com els rajos del sol de l'equinoccio de primavera que es van esculpir o van pintar en una imatge. Això es relaciona generalment amb el sistema del calendari.Rosas Volume 1, p.20-23 Les escultures en relleu o pintades eren creades amb l'estructura dels edificis, per a finals del període pre-clàssic, gairebé totes les estructures mesoamericanes van ser restaurades; els exemples més representatius són el Mont Albán, Teotihuacan i Tula.Rosas Volume 2, p.5 Els relleus prehispànics són generalment lineals en el disseny, on es poden trobar relleus baixos, mitjans i alts. Si bé aquesta tècnica era utilitzada en moltes parts del món per presentar escenes narratives, en Mesoamèrica s'utilitzava centrat en una simple figura. Les úniques vegades que s'ha vist als relleus mesoamericans en escenes narratives és per les restauracions, on les figures realitzades amb aquesta tècnica s'uneixen i creen una escena narrativa; el millor treball de restauració va ser fet pels maies, especialment dels habitants de Yaxchilan.Rosas Volume 2, p.4