és un escriptor franjolí en llengua catalana. La seva obra literària inclou títols com De fems i de marbres (2003), La força de la gravetat (2006), Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig (2008), Contes russos (2009) La pell de la frontera (2014) o La casa de foc (2020). Els seus textos han estat traduïts a diferents llengües i han estat guardonats amb el premi Nacional de Literatura i el premi Ciutat de Barcelona, entre d'altres. Col·labora habitualment al diari Ara i a altres mitjans de premsa escrita. Entre 2016 i 2021 fou director de la Residència Faber, a Olot. El juny del 2021 fou nomenat director de l'Institut Ramon Llull, del qual ja era director de l'Àrea de Creació des del desembre del 2018. Tot i això, mesos més tard renuncià al càrrec per motius personals i el 5 de novembre de 2021 es nomenà Pere Almeda com a director de la institució.
Biografia Va néixer el 1972 a la població de Saidí, situada a la comarca del Baix Cinca. Establert al Sallent (Garrotxa), va estudiar belles arts i posteriorment antropologia a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar els anys 1996 i 1998, respectivament.Pàgina multilingüe dedicada a la vida i obra de Francesc Seres Més endavant compaginà l'escriptura amb la docència. El 2016 fou un dels promotors de la creació de la Residència Faber, una residència d'arts i humanitats establerta a Olot. També ha exercit com a professor de català.
Obra literària És autor de les novel·les Els ventres de la terra (2000), L'arbre sense tronc (2001) i Una llengua de plom (2002), trilogia posteriorment publicada amb el títol De fems i de marbres (2003). Després ha escrit el llibre de contes La força de la gravetat (2006) i el llibre de cròniques La matèria primera (2007, premi Octavi Pellissa 2004). Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig (2008) recull tres obres de teatre basades en la vida i l'obra d'aquests escriptors catalans. Contes russos (2009) és una antologia de contes d'escriptors russos imaginaris, heterònims de l'autor. Mossegar la poma (2012) és un recull de 37 relats sobre l'amor i el desamor. A La pell de la frontera (2014) Serés cultiva el gènere de l'assaig per parlar de la situació dels temporers al Baix Cinca, la seva terra d'origen, i el Segrià. Amb La casa de foc (2020), Serés torna a la novel·la en una història ambientada a la vall del Ser.
L'octubre de 2022 publicà La mentida més bonica, una novel·la on analitza el desencís del país després del procés independentista català.
Obra publicada 2000: Els ventres de la terra. Columna, Barcelona. 2001: L'arbre sense tronc. Columna, Barcelona. 2002: Una llengua de plom Quaderns Crema, Barcelona. 2003: De fems i de marbres. Quaderns Crema, Barcelona. 2006: La força de la gravetat. Quaderns Crema, Barcelona. 2007: La matèria primera. Empúries, Barcelona. 2008: Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig. Quaderns Crema, Barcelona. 2009: DD.AA., Matar en Barcelona (antologia de relats), Alpha Decay, Barcelona. 2009: Contes russos. Quaderns Crema, Barcelona. 2010: El llarg viatge d'A. Cruïlla, Barcelona. 2012: Mossegar la poma. Quaderns Crema, Barcelona. 2014: La pell de la frontera. Quaderns Crema, Barcelona 2020: La casa de foc. Proa, Barcelona. 2n Premi Proa de novel·la i XXII Premi Llibreter en la categoria de Literatura Catalana 2022: La mentida més bonica. Proa. Barcelona 2024: El món interior. Proa. Barcelona 2026: El primer any. Proa. Barcelona
Referències
Enllaços externs
Categoria:Alumnes de la Universitat de Barcelona Categoria:Escriptors de la Franja de Ponent en català Categoria:Saidinesos Categoria:Premis Nacionals de Literatura Categoria:Guanyadors del Premi Ciutat de Barcelona Categoria:Artistes del Baix Cinca Categoria:Premis literaris Ciutat de Badalona Categoria:Professors de català Categoria:Escriptors espanyols del segle XXI Categoria:Docents de la Franja de Ponent Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XX