Ernesto Sabato (de vegades escrit Ernesto Sábato, segons la pronúncia esdrúixola d'aquest cognom d'origen italià)«¿Sábato o Sabato"» , Etcétera, 1 de setembre del 2007. (1911-2011) fou un novel·lista argentí, amb una obra caracteritzada per un profund contingut intel·lectual sobre la separació entre el bé i el mal.
Biografia Va néixer el 24 de juny del 1911 a Rojas, a la província de Buenos Aires, en una família d'origen italià. Penúltim d'onze fills, és enviat a la ciutat de La Plata a iniciar els estudis secundaris. Allà es va matricular a la Facultat de Ciències Físiques i Matemàtiques de la Universitat local i s'afilià al Partit Comunista, el qual abandona després d'un viatge a Brussel·les on obté informació dels crims comesos pel règim de Ióssif Stalin. El 1937 viatja a París amb una beca i estableix contactes amb els surrealistes. A principis de la dècada dels quaranta decideix deixar la seva professió de físic i instal·lar-se en un modest terreny a les serres de Córdoba, al seu país natal. Allí escriu el llibre d'assajos Uno y el universo (1945), amb el qual obté la Faixa d'Honor de la Societat Argentina d'Escriptors. Treballa a París amb la UNESCO. De nou a Buenos Aires és nomenat director general de Relacions Culturals del Ministeri de Relacions Exteriors, càrrec que abandona per dedicar-se de ple a la literatura.
Sábato va ser nomenat Cavaller de la Legió d'Honor francesa el 1979, i el 1984 va obtenir el Premi Miguel de Cervantes del Ministeri de Cultura d'Espanya. Compromès amb la defensa dels drets humans, un cop acabada la dictadura militar argentina, el 1983 va presidir la CONADEP, la comissió nacional responsable d'aclarir la situació dels desapareguts. Els darrers anys de la seva vida havia denunciat de forma constant l'horror creat pels militars argentins.
Des de feia anys, la seva progressiva disminució de la vista l'havia allunyat de l'escriptura i la lectura, encara que va descobrir la pintura, a la qual dedicava gran part del seu temps a la seva residència de Santos Lugares, a la província de Buenos Aires, on vivia des del 1945. Va morir el 30 d'abril del 2011 a casa seva, gairebé als cent anys.«S'ha mort Ernesto Sábato», Vilaweb, 30 d'abril del 2011.
Obres La seva producció assagística, els temes de la qual se centren en els problemes de l'art i la literatura, de l'artista i de l'escriptor i la seva relació amb la realitat, està reunida en Hombres y engranajes (1951), Heterodoxia (1953), El otro rostro del peronismo (1956), El escritor y sus fantasmas (1963), Tango, discusión y clave (1963), Itinerario (1969), Tres aproximaciones a la literatura de nuestro tiempo (1970), Claves políticas de Ernesto Sabato (1972), Apologías y rechazos (1979), Robotización del hombre (1981) i Páginas escogidas (1984). La seva producció narrativa es concentra en la trilogia composta per El túnel (1948), Sobre héroes y tumbas (1961) i Abadddón el exterminador (1974).
Textos d'Ernesto Sabato a Internet
Aquí es pot consultar una àmplia llista de textos d'E. Sabato Ernesto Sabato: El túnel Frases y citas célebres de Ernesto Sabato
Referències
Vegeu també Literatura llatinoamericana
Categoria:Comandants de la Legió d'Honor Categoria:Premis Cervantes Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Múrcia Categoria:Premis Internacionals Menéndez Pelayo Categoria:Alumnes de la Universitat de París Categoria:Alumnes de la Universitat Nacional de La Plata Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Professors de la Universitat de Buenos Aires Categoria:Alumnes de la Universitat Harvard Categoria:Físics argentins Categoria:Alumnes de l'Escola Internacional Lenin Categoria:Novel·listes argentins en castellà Categoria:Escriptors de ficció psicològica Categoria:Escriptors argentins del segle XXI Categoria:Escriptors de la província de Buenos Aires Categoria:Morts a la província de Buenos Aires Categoria:Escriptors argentins nascuts al segle XX Categoria:Escriptors morts al segle XXI