Joana E. és una novel·la de Maria Antònia Oliver Cabrer publicada el 1992. Va rebre el premi Prudenci Bertrana de novel·la el 1991. Es considera una de les produccions més destacades de l'autora en el camp de la crítica social i se centra en els canvis de la societat mallorquina durant la postguerra.
Maria Antònia Oliver assegura que conèixer la Joana real a Barcelona l'any 1979. La protagonista, que aleshores tenia 69 anys, va explicar la seva vida a l'autora, qui va decidir convertir-la en novel·la després de diversos intents de trobar el to narratiu adequat. La Joana real va morir a Londres el 22 de desembre de 1988, ciutat on desitjava passar els seus darrers dies.
Se n'han produït algunes adaptacions teatrals.
Sinopsi És la història de Joana, contada en la seva pròpia veu I amb el seu llenguatge. Na Joana és una dona mallorquina que l'autora va conèixer el 1979. A la novel·la explica la seva història des que neix fins que es casa per segon cop. És un retrat de la societat mallorquina de l'època.
Tècnica narrativa i estil Oliver va triar expressament narrar la història en primera persona, i va fer sentir la veu de la Joana amb el seu propi llenguatge, dubtes i contradiccions. L'autora va definir l'obra com un melodrama, tot seguint el suggeriment de la protagonista real. La novel·la presenta el que l'autora anomena «interferències» de tres escriptores: Caterina Albert, Virginia Woolf i Charlotte Brontë. La referència a Brontë és constant a través del personatge de Jane Eyre, amb el qual Joana s'identifica fins al punt d'adoptar la inicial «E» per al seu cognom d'expòsita.
Referències
Categoria:Novel·les del segle XX en català Categoria:1992