Coll de Nargó és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. Situat a la dreta del riu Segre i al costat del pantà d'Oliana, passen pel seu terme també els rius de Perles i Sallent.
Geografia
miniatura|esquerra|Entitats de població de Coll de Nargó Coll de Nargó es troba a la comarca de l'Alt Urgell. Limita amb la comarca del Pallars Jussà a l'oest. Al nord limita amb el municipi alturgellenc de Cabó i Organyà, a l'est amb Fígols i Alinyà, a sud-est amb Oliana i al sud amb Peramola.
Nuclis de població
Història El terme està documentat des de l'any 988 i el poble de Nargó el 1076. Pertanyia al comtat d'Urgell. El 1097 el comte Ermengol V d'Urgell, va donar a Guitard, senyor de Caboet, els castells i viles del lloc anomenat Nargó. Des de 1278 la jurisdicció del lloc va passar completament als vescomtes de Castellbò gràcies a la renúncia per part del bisbat d'Urgell dels drets que posseïen sobre aquestes terres.
Coll de Nargó celebra la seva festa major el 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume. Durant el mes d'agost té lloc un descens de raiers pel Segre.
El 2007 es va trobar la posta d'ous de dinosaure més gran d'Europa, actualment conservada al museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.
Política i govern Corporació Municipal Candidatura 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019 2023 CiU/JUNTS 7775433222 PSC-PM-CP 2213 3 ERC-AM 11122554 PdP 1 Ind7 1 1 Total 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 Fonts: Generalitat de Catalunya https://municat.gencat.cat/ca/inici/
Cronologia de l'alcaldia
Demografia
El 1553 incorpora Fonollet; el 1787, Galleuda i Sallent d'Organyà; el 1857, Valldarques; el 1970, Gavarra i Montanissell.
Economia La seva economia és fonamentalment agrícola i de ramaderia de bestiar boví. Té abundants recursos forestals i d'indústria làctica. Alguns dels seus habitants complementen els seus ingressos amb la collita dels rovellons i les tòfones.
Llocs d'interès miniatura|Església de Sant Climent de Nargó Prop del cementiri es troba l'església de Sant Climent de Coll de Nargó, un edifici romànic de nau única amb coberta de volta de canó. Del o principi del , és d'arquitectura romànic- llombarda, amb una única nau i coberta a dues aigües; a la façana de la part exterior està adornada amb petits arcs cecs. El campanar d'influència islàmica en el seu primer cos presenta finestrals d'arc de ferradura i forma piramidal, al segon cos edificat posteriorment, ja s'aprecia l'estil romànic amb finestrals trifòrums i petits arcs cecs llombards. A Montanissell es troba el temple romànic de Sant Joan. És d'una sola nau, amb volta apuntada i absis semicircular. La façana està decorada amb arcuacions llombardes. Prop de Montanissell es troben les Coves d'Ormini, que presenten formacions d'estalactites i estalagmites. A Gavarra es troben les restes d'una altra església romànica dedicada a Sant Serni. Únicament es mantenen en peus la nau i el campanar. L'absis es va esfondrar al durant unes obres d'ampliació i tan sols queda l'arc de triomf. Es conserven tres imatges barroques que es trobaven al seu interior; dues d'elles mantenen encara la policromia original. Dinosaures de Coll de Nargó, amb el seu corresponent museu. Museu dels Raiers de Coll de Nargó.
Referències
Vegeu també Urgellet Camí del Grau (Carreu) Grau de Queralt Escuts i banderes de l'Alt Urgell
Bibliografia
Enllaços externs
Dades generals des del consell comarcal Dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya
Categoria:Viles closes de l'Alt Urgell