Eduardo Francisco Pironio (3 de desembre de 1920 – 5 de febrer de 1998) va ser un cardenal de l'Església catòlica (el sisè argentí en ser-ho, i el primer llatinoamericà en ocupar un càrrec a la Cúria Pontifícia en el moment de la seva creació cardenalícia). El teòleg argentí Juan Carlos Scannone ubica les elaboracions teològiques de Pironio com una de les quatre branques de la teologia de l'alliberament, denominant-la "Teologia de l'Alliberament des de la Praxi Pastoral". Va ser declarat servent de Déu per l'Església Catòlica el 23 de juny de 2006.
Biografia Eduardo Francisco Pironio va néixer a Nueve de Julio, (província de Buenos Aires, el 3 de desembre de 1920, sent el vint-i-dosè fill d'un matrimoni d'immigrants italians, Giuseppe Pironio i Enrica Rosa Buttazzoni, provenientes originaris de Friuli.
La seva vocació religiosa va ser incentivada per la seva mare i, als 18 anys, ingressà al seminari San José de La Plata. Amb 23 anys va ser ordenat prevere a la basílica de la Mare de Déu de Lujàn el 5 de desembre de 1943 pel bisbe de Mercedes Anunciado Serafini i passà a dedicar-se a fer de docent al Seminari Pius XII de Mercedes a la província de Buenos Aires. Durant 15 anys es dedicaria a la formació de futurs sacerdots.
Entre 1953 i 1955 cursà la llicenciatura en teologia per la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino de Roma. La seva tesi versà sobre la «La Paternitat Divina als escrits de Dom Columba Marmion».
En retornar a l'Argentina, continuà la seva tasca com a formador als seminaris de Mercedes i La Plata, fins al seu nomenament com a vicari general. El 8 de desembre de 1958 fundà l'Institut Secular «Missioneres de Jesucrist Sacerdot» a Mercedes, amb la consagració de les tes primeres missioneres.
A partir de 1960 va ser rector i professor del Seminari Metropolità de Villa Devoto a l'Arquebisbat de Buenos Aires i, simultàniament, va ser membre i degà de la Facultat de Teologia de la Universitat Catòlica Argentina, càrrecs que ocupà fins al 1963. Aquell any va passar a ser Visitador Apostòlic a les universitats catòliques de l'Argentina. El papa Joan XXIII el designà per participar en la segona sessió del Concili Vaticà II en qualitat de pèrit.
Bisbe El 24 de març de 1964 va ser designat bisbe titular de Ceciri i bisbe auxiliar de La Plata. Va ser consagrat bisbe el 31 de maig següent a la basílica de Nostra Senyora de Lujan. Va escollir com a lema «Cristo entre vosotros, la esperanza de la gloria», un verset de l'epístola als Colossencs La qüestió de l'esperança estaria present de forma contínua en la seva predicació i els seus escrits.
Pironio participà com a Pare conciliar a les sessions Tercera i Quarta del Concili Vaticà II. Desenvoluparia el seu ministeri com a bisbe auxiliar de La Plata durant tres anys. El 2 de desembre de 1967 Jerónimo Podestá deixà el seu càrrec com a bisbe d'Avellaneda i es nomenà a Pironio com a administrador apostòlic d'aquesta diòcesi fins a la designació del seu successor, Antonio Quarracino, el 3 d'agost de 1968. Pironio també va ser escollit Assessor Nacional de l'Acció Catòlica Argentina, càrrec que ocupà durant tres anys.
El 19 d'abril de 1972, Eduardo Pironio va ser designat bisbe de Mar de Plata, sent entronitzat el 26 de maig. Allà va desenvolupar el seu treball episcopal més destacat, tot i que també més dolorós a causa de les amenaces de mort que va rebre.
Va treballar al Consell Episcopal Llatinoamericà (CELAM) durant molts anys, primer com a secretari general (1967-1972) i després com a president des de novembre de 1972. Això el posà en posició d'oficiar de secretari general a la II Conferència General de l'Episcopat Llatinoamericà a Medellín (24 d'agost a 6 de setembre de 1968), caracteritzat pel seu emfàtic compromís pels pobres i oprimits d'Amèrica Llatina. Més tard participà en la III i a la IV Conferències, que van celebrar-se a Puebla (1979) i a Santo Domingo (1992), respectivament.
Teologia de l'Alliberament vegeu també: Teologia de l'AlliberamentPironio, com gran part de l'Església llatinoamericana, s'adherí i desenvolupà els principis de la teologia de l'alliberament, apareguda a Medellín, de la que va ser un dels fundadors. Juan Carlos Scannone ubica les elaboracions teològiques de Pironio com una de les quatre branques d'aquest pensament, anomenant-la "Teologia de l'Alliberament des de la Praxi Pastoral". El mateix Scannone sintetitza la teologia de Pironio amb aquestes paraules:
Clima de violència i amenaces a Pironio A mitjans de la dècada de 1970, existia a l'Argentina una marcada convulsió política i social, representada per la darrera etapa del govern constitucional de María Estela Martínez de Perón i l'inici de la darrera dictadura militar. El 1976. La popularitat de Pironio havia augmentat i, en aquell marc d'inseguretat, el bisbe i persones del seu cercle van rebre acusacions i amenaces. Es desconeix l'origen de les amenaces de mort cap el cardenal. Des de distints sectors s'associà els agressors amb les forces paramilitars conegudes com la Triple A i organitzacions d'ultra dreta o, alternativament, amb organitzacions guerrilleres com ara Montoneros o amb l'ERP, que no s'identificaven amb el magisteri de conciliació de l'Església.
Cofundador de les JMJ Com a president del Consell Pontifici per als Laics, Eduardo Pironio realitzà la proposta d'instituir les Jornades Mundials de la Joventut (JMJ), de les quals se'l considera co-fundador. El cardenal Pironio va ser el responsable d'aquestes jornades, i acompanyà el papa Joan Pau II a Buenos Aires (1987), Santiago de Compostel·la (1989), Częstochowa (1991), Denver (1993) i Manila (1995).
Joan Pau II recordà la gran aportació que va fer el cardenal Pironio a les JMJ a la missa del seu funeral, el 7 de febrer de 1998:
El 1987 optà per l'orde de cardenal prevere, i la seva diaconia va ser elevada a títol pro illa vice. Al 1995 va ser promogut a cardenal bisbe de Sabina-Poggio Mirteto. Pironio participà en tots els Sínodes de Bisbes, ordinaris i extraordinaris.
En el moment del seu traspàs al 1998, el cardenal Pironio era membre del Consell de la Segona Secció de la Secretaria d'Estat, de la Congregació per a les Esglésies Orientals, de la Congregació per a les Causes dels Sants, de la Congregació per als Bisbes, de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles, de la Congregació per a l'Educació Catòlica, del Consell Pontifici per als Textos Legislatius i de la Comissió Pontifícia per a l'Amèrica Llatina.
Mort i procés de beatificació El cardenal Pironio va morir a la Ciutat del Vaticà el 5 de febrer de 1998 a causa d'un càncer d'ossos molt dolorós, que el va mantenir prostrat els darrers cinc mesos de la seva vida, però que ja l'havia afectat durant anys. Amb gran enteresa davant el patiment, va romandre lúcid fins al final. Joan Pau II va dir als seu funeral, celebrat a la basílica de Sant Pere, que «va ser un testimoni de la fe valenta que sap confiar en Déu».
Donada la seva posició i influència a la Santa Seu, a l'orientació que donà a diverses Congregacions vaticanes, al seu enorme prestigi (tant al Vaticà com a l'Argentina), a la seva tasca amb els joves de tot el món (va ser un dels grans impulsors de les primeres versions de la Jornada Mundial de la Joventut) i a la seva presumpta proximitat a la successió de Pau VI i de Joan Pau I, que alguns mitjans el consideraren en el moment de la seva mort com «l'eclesiàstic argentí més destacat de la Història.»
Les seves restes van ser repatriades a l'Argentina i reposen a la basílica de la Mare de Déu de Lujan, al costat de l'altar del Sagrat Cor de Jesús.
Reconeixement Va ser declarat «Servent de Déu» pel papa Benet XVI el 23 de juny de 2006, iniciant-se el procés de la seva beatificació. Beatriz Buzzetti Thomson, vicepostuladora de la causa, procedí des de 2008 a la investigació de la curació complerta d'un nen de 15 anys que havia salvat la vida sense cap seqüela, després d'una intoxicació amb purpurina.
Obres publicadas Iglesia-Pueblo de Dios. Bogotá: Ed. Paulinas, 1970 Escritos pastorales. Madrid: BAC, 1973 Meditaciones para Semana Santa: la luz, el agua, el pan. Buenos Aires: Editora Patria Grande, 1974. El Hombre Nuevo en América latina. Buenos Aires: Editora Patria Grande, 1974. Preparando la Pascua. Buenos Aires: Editora Patria Grande, 1975 La Iglesia en América latina: escritos pastorales marplatenses I. Buenos Aires: Editora Patria Grande, 1976 En el Espíritu de Medellín: escritos pastorales marplatenses II. Buenos Aires: Editora Patria Grande,1976 Tiempo de esperanza: escritos pastorales marplatenses III. Buenos Aires: Editora Patria Grande, 1976 Alegría Cristiana: escritos pastorales marplatenses IV. Buenos Aires: Editora Patria Grande, 1976 Pascua de la Reconciliación. Buenos Aires: Editora Patria Grande, 1976 Evangelización y Liberación. Buenos Aires: Editora Patria Grande, 1976 Meditación para tiempos difíciles. Buenos Aires: Editora Patria Grande, 1976 y 2004 Los jóvenes y la vida religiosa. Madrid: Instituto Teológico de Vida Religiosa, 1976 Vida Consagrada. Buenos Aires: Editora Patria Grande, 1977 Alegres en la Esperanza. Madrid: Ed. Paulinas, 1978 Responsabilidades eclesiales y sociales de los religiosos. Madrid: Instituto Teológico de Vida Religiosa, 1978 Meditaçoes para tempos difíceis. Sāo Paulo: Ed. Loyola, 1979 Meditaçoes para a Semana Santa. Sāo Paulo: Ed. Loyola, 1979 Alegria Cristā. Sāo Paulo: Ed. Loyola, 1979 Evangelizaçao e Libertaçao. Sāo Paulo: Ed. Loyola, 1979 Vida Consagrada. Sāo Paulo: Ed. Loyola, 1979 O Homen Novo na América latina. Sāo Paulo: Ed. Loyola, 1979 Religiosos en una sociedad laica. Madrid: Instituto Teológico de Vida Religiosa, 1979 María y los pobres. Buenos Aires: Editora Patria Grande, 1980 Pobreza y Esperanza en María. Madrid: Narcea Ediciones, 1980 María y la vida religiosa. Buenos Aires: CAR, 1980 Queremos ver a Jesús. Madrid: BAC, 1980 De Pablo VI a Juan Pablo II. Buenos Aires: Editora Patria Grande, 1981 Preparing for Easter. Boston: Daughters of St. Paul, 1982 Consagrados en la Iglesia. Madrid: Instituto Teológico de Vida Religiosa, 1984 Un camino de esperanza con María. Madrid: Instituto Teológico de Vida Religiosa, 1984 El Padre nos espera. Madrid: Instituto Teológico de Vida Religiosa, 1985 Diálogo con laicos. Buenos Aires: Editora Patria Grande, 1986 La humilde servidora del Señor. Madrid: Instituto Teológico de Vida Religiosa, 1986 María en la vida religiosa: compromiso y fidelidad. Madrid: Instituto Teológico de Vida Religiosa, 1986 Reflexiones sobre la vida religiosa. Madrid: Instituto Teológico de Vida Religiosa, 1987 Señor, enséñanos a orar: Oraciones a María. Madrid: Instituto Teológico de Vida Religiosa, 1987 Algo nuevo está naciendo ¿no lo notáis?. Madrid: EDICE, 1991 Guiados por el Espíritu. Madrid: Ediciones Claretianas, 1991 Los evangelizadores, obispos, sacerdotes, diáconos, religiosos, religiosas y laicos. Ciudad de Vaticano: Editrice vaticana, 1996 Cristo entre nosotros. Madrid: PPC, 1998 Al servicio del Evangelio. Madrid: PPC, 1999 Jóvenes amigos míos. Madrid: BAC, 1999
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Biografia a la revista "Umbrales" , per Primo Corbelli. Instituto Secular Misioneras de Jesucristo Sacerdote, fundado por Eduardo Pironio El cardinal Eduardo Pironio, in via di beatificazione. . En Psicologia critica. L'intervista pubblicata nel 1986 sulla rivista Il delfino'', número 5 del CeIS.
Categoria:Arquebisbes argentins Categoria:Cardenals argentins Categoria:Cardenals creats per Pau VI Categoria:Membres del Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Treballadors dels Serveis de Sanitat Categoria:Membres de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica Categoria:Alumnes de la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino Categoria:Morts a Roma Categoria:Morts al Vaticà Categoria:Religiosos de la província de Buenos Aires Categoria:Nascuts el 1920