La solongoïta és un mineral de la classe dels borats que pertany al grup de la inderita. Rep el seu nom de la localitat tipus, el dipòsit de bor de Solongo, a Rússia.
Característiques La solongoïta és un borat de fórmula química Ca₂B₃O₄(OH)₄Cl. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1973. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls subèdrics, tabulars, estriats verticalment, de fins a 0,2 mm. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la solongoïta pertany a «06.C - Nesotriborats» juntament amb els següents minerals: inderita, ameghinita, kurnakovita, inderborita, meyerhofferita, inyoïta, peprossiïta-(Ce), nifontovita i olshanskyita.
Formació i jaciments Va ser descoberta l'any 1973 en un orifici de perforació al dipòsit de bor de Solongo, a l'altiplà de Vitim, a Buriàtia (Rússia). També ha estat descrita a la mina Fuka, a l'illa de Honshu (Japó). Sol trobar-se associada a altres minerals com: szaibelyita, andradita-grossulària, kurchatovita, calcita, clorita, vesuvianita, svabita, magnetita, hematites, esfalerita i quars.
Referències
Categoria:Triborats Categoria:Minerals de calci Categoria:Minerals de clor Categoria:Minerals que contenen hidròxid Categoria:Minerals descoberts a Buriàtia