Frederick Phillips Brooks, Jr., conegut com va ser un arquitecte informàtic, i enginyer de programari nord-americà, conegut per gestionar el desenvolupament de la família d'ordinadors d'IBM System/360 i el seu paquet de programari de suport, OS/360, i per haver escrit amb sinceritat sobre el procés en el seu influent llibre The Mythical Man-Month ("El mític home-mes"). Brooks va rebre nombrosos premis, que inclouen la Medalla Nacional de Tecnologia el 1985 i el Premi Turing el 1999.Publicacions de Fred Brooks al servidor de bibliografia DBLP de la Universitat de Trier

Educació Nascut a Durham (Carolina del Nord), va estudiar a Duke University, graduant-se el 1953 amb una llicenciatura en Física, i es va doctorar en Matemàtica Aplicada (Informàtica) a Harvard el 1956, supervisat per Howard Aiken.

Carrera i recerca Brooks va començar a treballar a IBM el 1956, treballant a Poughkeepsie, Nova York i Yorktown, Nova York. Va treballar en l'arquitectura de l'IBM 7030 Stretch, un superordinador científic que valia 10 milions de dòlars, del qual se'n van vendre nou, i en l'IBM 7950 Harvest per a la National Security Agency. Després, el van fer director per al desenvolupament de la família d'ordinadors System/360 i el maquinari OS/360. Durant aquesta època, va crear el terme arquitectura informàtica.

Fou a The Mythical Man-Month que Brooks va fer l'afirmació famosa: "afegir personal a un projecte de programari que va amb retard fa que encara vagi més tard". Des de llavors, això es coneix com a Llei de Brooks. A més de The Mythical Man-Month, també és famós el seu article No Silver Bullet — Essence and Accident in Software Engineering.

El 1964, Brooks va acceptar una invitació per treballar a la Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill i fundar-hi el departament d'informàtica. Va ser-ne el president durant 20 anys. El 2013 encara hi participava activament en recerca, sobretot en entorns virtuals i visualització científica.

En una entrevista de 2010 a la revista Wired, li van preguntar a Brooks "què considerava que era el seu major assoliment tecnològic", i va respondre "la decisió més important que vaig prendre fou canviar la sèrie IBM 360 d'un byte de 6 bits a 8 bits, permetent així l'ús de lletres minúscules. Aquest canvi es va propagar a tot arreu".

El 1995 es va publicar una edició de "20è aniversari" de The Mythical Man-Month amb quatre capítols addicionals.

A més de The Mythical Man-Month Brooks va escriure o coescriure molts llibres i articles com Automatic Data Processing, No Silver Bullet, Computer Architecture, i The Design of Design.

Les seves contribucions a la interacció persona-ordinador es descriuen al web sobre pioners de l'HCI de Ben Shneiderman.

Servei públic Brooks va ser membre de nombroses juntes nacionals i comitès del govern dels Estats Units.Home Page, Frederick P. Brooks, Jr. Defense Science Board (1983–86) Membre, Artificial Intelligence Task Force (1983–84) President, Military Software Task Force (1985–87) Membre, Computers in Simulation and Training Task Force (1986–87) National Science Board (1987–1992)

Premis i honors En ordre cronològic:

Fellow, Institute of Electrical and Electronics Engineers (1968) Premi McDowell per Contribucions Excel·lents a l'Art per Ordinador, IEEE Computer Group (1970) Computer Sciences Distinguished Information Services Award, Information Technology Professionals (1970) Guggenheim Fellowship per estudis sobre arquitectura informàtica i els factors humans dels sistemes informàtics, Cambridge University, Anglaterra (1975) Membre, Acadèmia Nacional d'Enginyeria (1976) Fellow, Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1976) Premi Pioner de la Informàtica, IEEE Computer Society (1982) Medalla Nacional de Tecnologia i Innovació (1985) Thomas Jefferson Award, Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill (1986) Distinguished Service Award, Association for Computing Machinery (1987) Harry Goode Memorial Award, American Federation of Information Processing Societies (1989) Membre estranger, Acadèmia Reial Neerlandesa de les Arts i les Ciències (1991) Doctor Honorari de Ciència Tècnica, Institut Federal Suís de Tecnologia, ETH Zurich (1991) Medalla John von Neumann, Institute of Electrical and Electronics Engineers (1993) Fellow (initial inductee), Association for Computing Machinery (1994) Distinguished Fellow, British Computer Society (1994) Membre estranger de la Royal Academy of Engineering, Regne Unit (1994) Premi Allen Newell, Association for Computing Machinery (1994) Bower Award and Prize in Science, Franklin Institute (1995) CyberEdge Journal Annual Sutherland Award (April 1997) Premi Turing, Association for Computing Machinery (1999) Membre, Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (2001) Va rebre el premi Fellow del Museu d'Història de la Informàtica, per les seves contribucions a l'arquitectura informàtica, els sistemes operatius i l'enginyeria de programari. (2001) Premi Eckert-Mauchly, Association for Computing Machinery and The Institute of Electrical and Electronics Engineers–Computer Society (2004) IEEE Virtual Reality Career Award (2010)

El gener de 2005 va dictar la Conferència Turing sobre "Col·laboració and Telecol·laboració en Disseny".

Referències

Enllaços externs

Categoria:Premiats amb el Premi Turing Categoria:Informàtics estatunidencs Categoria:Alumnes de la Universitat Harvard Categoria:Alumnes de la Universitat Duke Categoria:Alumnes de la Harvard School of Engineering and Applied Sciences Categoria:Persones de Durham (Carolina del Nord) Categoria:Morts a Chapel Hill (Carolina del Nord) Categoria:Doctors honoris causa per l'ETH Zürich Categoria:Persones d'IBM Categoria:Científics estatunidencs Categoria:Nascuts el 1931