Organyà és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Urgell. El terme municipal d'Organyà és a la riba del mateix nom, entre el congost de Tresponts, al nord, i el pont d'Espia, al sud. A l'est, el terme limita amb el riu Segre i a l'oest amb la muntanya de Santa Fe (1.207 m), que domina la vila. Dins del terme d'Organyà, a migdia, hi ha l'enclavament de Fontanet, que pertany al municipi de Cabó. Reguen el terme el riu Segre, el riu de Cabó, poc abans de la seva confluència amb aquest, i el riuet de Fontanet. La vila s'abasta de l'aigua de la font Bordonera.
Història La fundació d'una ciutat antigament anava acompanyada pel desplegament d'un feix de cerimònies religioses, pel fet que la ciutat s'havia de posar sota la protecció dels déus, ja que la comunitat estava amarada de sentit religiós, i això s'esdevenia tant en els grecs com en els romans a banda d'altres pobles coneguts de totes les civilitzacions. Segons diuen els germans escriptors organyencs, Josep i Francesc Espar i Tressens:
En l'acta de consagració de la catedral d'Urgell apareix citat el topònim Organius. Va pertànyer al priorat d'Organyà, fundat el 1090 per Bernat Guillem, i més endavant al vescomtat de Castellbò.
Geografia Llista de topònims d'Organyà (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Política Eleccions municipals de 2015 al municipi Organyà
Després dels resultats de les darreres eleccions municipals realitzades el 24 de maig del 2015, l'Ajuntament d'Organyà, el governa un tripartit format per CIU, PPC i ERC.
Llista d'alcaldes del municipi d'Organyà De 1914 a 1936 Organyà va tenir els alcaldes següents: Joan Sarradell Vila (cal Sarradell), Martí Betriu Rocamora (cal Sastret), Andreu Costa Picoy (cal Pepito de la Perdiu), Decoroso Betriu Rocamora (cal Sastret), Ignasi Argerich Vila (ca l'Oleguer), Tomàs Vilarrubla Gonfaus (cal Masillo), Teodoro Obiols Navarro (cal Tomàs del Pagès), Amadeu Rocamora Mir (cal Casaca), Damià Obach Pujol (cal Damià), Josep Mitjana Pujol (cal Caguela), Miquel Graell Mañanich (cal Bull), Rosendo Muntada Grau (cal Sastre d'Alinyà) i Mariano Benavent Anell (cal Xingall).
Després de la guerra: Antoni Farreres Espar (cal Cuqueto) 1939-1944, Josep Boix Majoral (cal Boix) 1944-1948, Decoroso Betriu Rocamora (cal Sastret) 1948-1953, Antoni Rosell Ramonet (cal Marcelino) 1953-1959, Gustavo Barriga Dubín de Celis 1959-1962, Francisco Betriu Ramonet (cal Sastret) 1962-1965, Josep Obiols Grau (cal Codonyes) 1965-1966, Joan Argerich Gravet (ca l'Oleguer) 1966-1973 i Ramon Pasqüet Vilaginés (cal Sanador) 1973-1979.
Eleccions al Parlament de Catalunya del 2015
Economia La ramaderia hi té un pes econòmic destacat, bàsicament el bestiar boví, vaques de raça frisona per a la producció de llet. La majoria de les terres de cultiu són dedicades a les pastures per alimentar el bestiar.
També hi destaquen la restauració, la tradició boletaire i l'elaboració d'embotits artesans. Més recentment, han obert diverses empreses dedicades als esports d'aventura com és el cas del parapent que es practica a la zona coneguda com a muntanya màgica.
Demografia
Cultura i lleure Carrers Major, del Mig, Santa Maria, del Peu (o Raval), de la Rosa, del Clavell, Carnisseries, Constància, de les Feres, Florida, Granada, plaça Major (o de l'Església), de la Plaça, plaça Homilies, Nou, Vista Alegre, de la Lluna, del Sol, travessera Camp de Futbol, Lloredes, Bomber Joan Espluga, Germans Espar Tressens, Avinguda Doctor Muntanya, Avinguda Santa Fe, del Nord, de la Vilanova, placeta de la Vilanova, de l'Or, Mestre Cases, Carretera de Lleida, de Montanissell, de la Font, Cooperativa Santa Fe, Vilansats, Cooperativa Espigolers, carretera de la Seu, del Serrat, de la Coma, Capella de Sant Josep, passatge Bon Racó.
Col·legiata de Santa Maria La parròquia d'OrganyàCol·legiata de Santa Maria d'Organyà ja s'esmenta en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell de l'any 839 pel bisbe Sissebut. Si tenim en compte que l'església de Santa Maria d'Urgell es va dedicar poc després de les incursions sarraïnes a aquestes valls pirinenques, hem de creure que les esglésies que cita l'acta ja existien abans de les incursions, per la qual cosa l'existència de la parròquia d'Organyà, la podem fer retrocedir fins a les primeres anyades de la història de la diòcesi. També en l'acta de consagració de Santa Maria d'Urgell feta per Eriball l'any 1040, que va succeir a sant Ermengol, figura la donació de l'església d'Organyà.
Homilies d'Organyà miniatura|Escrit de les Homilies d'Organyà
L'any 1905, es va trobar a la rectoria de la vila una de les proses més antigues escrites en català. El responsable d'aquesta troballa va ser l'historiador Joaquim Miret i Sans. El text, conegut com les Homilies d'Organyà, correspon a sis sermons amb comentaris de diversos evangelis i epístoles. La seva datació, cal situar-la entre al pas del al . Actualment, l'original del manuscrit es troba a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona. Malgrat tot, s'ha creat un espai expositiu amb informació referent a les Homilies, on es poden veure unes còpies d'aquests manuscrits, a la plaça del mateix nom.
Font Bordonera
La font Bordonera, de Coll de Nargó, és una font de cabal abundant que marca l'inici del riu de Fontanet, que més avall corre planer fins a desguassar al riu Segre. Està situada a una hora de camí, a peu, de la vila d'Organyà, però dins del terme municipal de Coll de Nargó, a l'Alt Urgell, en el terme que fou de Montanissell. Malgrat el seu enclavament municipal, és per excel·lència un indret lloat i visitat per la gent d'Organyà.
Santa Fe miniatura|Santa Fe La muntanya de Santa Fe (que podeu veure a dalt a la dreta) amb la seva forma característica, i la capella de la Santa al cim, és el tret que identifica més clarament el paisatge d'Organyà. Probablement, la devoció a Santa Fe és, també, la més característica de la població, la que s'ha mantingut més constant al llarg dels segles.
Entre els documents pertanyents a l'església col·legiata d'Organyà que Joaquim Miret i Sans adquirí a començament d'aquest segle i que posteriorment publicà dins el seu treball Los noms personals y geogràfichs de la encontrada d'Organyà en los segles Xè y XIè, n'hi ha un de data 12 de gener de 1075 en què s'esmenta la muntanya de Santa Fe; el fet que en aquella època s'anomenés la muntanya Santa Fe ens indica que ja devia fer temps que en el seu cim es venerava la santa, martiritzada al voltant de l'any 300 durant la persecució de cristians efectuada pel governador d'Hispània Dacià, sent emperadors Dioclecià i Maximià.
La festa de la Santa se celebra el 6 d'octubre; aquesta celebració, però, no és la més popular, l'aplec més concorregut es realitza el dilluns de Pasqua granada o de Cincogesma. Després de la celebració de la missa, es canten els goigs i tot seguit es baixa al prat on es beneeixen uns pans en forma d'i grega (Y) que es reparteixen a tots els assistents. Una magnífica explicació dels costums i tradicions relacionats amb santa Fe es troba en el llibre dels germans Josep i Francesc Espar i Tressens Coses d'Organyà d'ahir i d'avui. Una mostra de l'antiguitat d'aquestes tradicions, la trobem en el treball de Francesc Carreras i Candi Monedes de l'Urgellet, en què l'autor publicà les actes del procés contra els falsificadors de moneda d'Organyà de l'any 1573, del qual transcrivim el fragment següent: ...se molt be que ses dit ques fege diners falsos de Organyà y es fama publica per tota la vila y jo trobantme lo dilluns de sinquagesma a Santa Fe perque aquex dia la vila d'Organya y acostuma de pujar ab professo y si ajuste molta gent per tal dia perque si fa caritat y estan alli en lo prat de la muntanya de dita Santa Fe hon acostumen de donar la dita caritat alguns minyons anaren a la spluga nomenada del frare y alli trobaren moltes storiscadures de diners que alli se eren fets y...
Una altra de les curiositats de Santa Fe, és la presència durant molts anys d'un exvot molt singular, es tracta d'una gran serp empallada. Com altres moltes persones i objectes absolutament inofensius, fou destruïda el juliol de 1936 per l'estupidesa i la ignorància. Coneixem dues versions sobre la procedència d'aquest exvot: l'una, la que expliquen els germans Espar en el seu llibre ja esmentat, en què afirmen que la van enviar dos germans del poble emigrats a Amèrica i resulta que la van caçar després d'haver-la confós amb un tronc i asseure-s'hi a sobre.
L'altra, la dona mossèn Jacint VerdaguerMossèn Cinto Verdaguer en els seus quaderns Excursions i viatges, en què explica el seu pas per Santa Fe el 27 de juliol de 1883 i diu: "En Santa Fe se tròban castanyas de mar petrificadas, hont la gent creu veure gravats los dits de la santa, y diu que son las pedras que li tiràvan y que ella copsava al vol, estampant-hi sa hermosa maneta. En eixa actitud està representada en l'altar major en una pobre i sencilla escultura a una banda d'ell, y, en l'altre, en l'acte de ser degollada. En la pared del temple hi ha penjat un enorme serpent enbalsamat; te de vint-i-cinch a trenta palms de llarch, y l'envià de l'Africa un missioner fill d'aquest pahís.". miniatura|El carrer major d'Organyà, cap a 1900 Per la seva part, Artur Osona en la seva Guia itineraria del Llussanes, de las concas del Llobregat, del Cardener y del Segre..., editada el 1899, ens apunta un altre possible origen de la serp, i referint-se a Santa Fe diu: ...en la qual se conserva una serp colossal empallada. És tan gran aquell monstre empallat, des de temps immemorial, com les majors serpents dels boscos d'Asia i d'America. S'explican moltas tradicions, més o menys verossimils... miniatura|Organyà entre 1890 i 1923 El cert és que la tradició de la serp està fortament arrelada i sovint es troben persones nascudes molt més tard del 1936 que afirmen haver vist la serp penjada a la capella fa quatre o cinc anys. Això pot anar lligat a les explicacions que ens dona Rafel Battestini al seu llibre La vall de Cabó, en què referint-se a la gran abundància de restes prehistòriques que hi ha a tota la vall, afirma que la cristianització va adoptar diversos cultes tradicionals: "... El culte serpentari es retrobaria a Ares, amb Sant Bernabé, que en ésser escorxat passa "de mort terrenal a vida celestial" i també a la capella de Santa Fe hi ha hagut, de sempre, una serp com a "exvot".
Tenim, doncs, una sèrie de reminiscències de cultes ibèrics: la mare eterna, el pare etern, el toro i la serp. Uns cultes que persisteixen, cristianitzats, demostrant un arrelament molt profund".
Tal com indica la lletra dels goigs, santa Fe és invocada per preveure o guarir-se de diferents malalties: sordesa, ceguesa, hèrnies, paràlisi, febres... Fins avui ha arribat la tradició segons la qual el fet de posar, dins de les orelles, una mica d'oli de la llàntia que hi ha al centre de la capella, just davant de l'altar, evita la sordesa i el mal d'orella.
Segons una altra tradició popular profusament difosa i recollida per diversos autors, santa Fe seria germana de santa Pelaia i de sant Ponç, per aquest motiu les seves respectives capelles a Organyà, Cambrils i Alinyà estarien encimbellades de manera que els tres germans sempre es poguessin observar. A reforçar aquesta llegenda hi contribueix la lletra dels goigs de santa Pelaia, en què es diu que era germana de santa Fe i santa Carràmia, en realitat Mare de Déu de Carrànima de l'Abella de la Conca. La llegenda dels germans, en la llista dels quals hi ha qui afegeix sant Germà de Tost, és evidentment falsa; els sants implicats pertanyen a èpoques i països molt diferents. Els que sí que podríem considerar agermanats són els seus santuaris, per trobar-se tots en llocs enlairats i relativament propers, de manera que en dies clars, amb bona vista i molta voluntat des de cadascú se'n poden veure els altres.