Maria Montessori (Chiaravalle, Ancona, Itàlia, 31 d'agost de 1870 - Noordwijk, Països Baixos, 6 de maig de 1952) va ser una pedagoga, científica, metgessa, psiquiatra i filòsofa, i una devota catòlica, feminista i humanista italiana.
És la impulsora del conegut mètode Montessori d'educació, implantat arreu del món. A través d'aquest sistema, s'ofereix a la mainada un espai adaptat on poden viure tot el dia vigilats per una institutriu. Els pares poden entrar al centre i controlar l'activitat del seu fill, sempre que no interrompin el bon funcionament del mètode. Tot i l'èxit del seu mètode, Montessori no deixa de treballar per millorar-ne la implantació. Imparteix conferències i cursos de formació per les principals ciutats d'Europa, Amèrica i Àsia.
Als vint-i-sis anys, Montessori és la primera dona italiana que aconsegueix el títol de metgessa.Luca Borghi, Il medico di Roma: Vita morte e miracoli di Guido Baccelli, Armando Editore, 2015 (pagina 238). Consultable a Google Books a pàgina 238 També ingressa a la Universitat de Roma com a assistenta en la clínica psiquiàtrica. Tot i haver rebut una primera formació com a metgessa, amb el pas dels anys la seva activitat es va aproximant a la branca de la pedagogia.Noms propis, personatges històrics de la Mancomunitat de Catalunya [Consulta: març 2014].
Vida miniatura|Casa natal de Maria Montessori, a Chiaravalle, avui en dia seu de la fundació Montessori miniatura|Maria Montessori a l'edat de deu anys Maria Montessori va néixer a Chiaravalle, província d'Ancona (Itàlia) el 31 d'agost del 1870. Quan tenia dotze anys, la seva família es trasllada a Roma per tal que ella pugui tenir una bona educació. Tot i que els seus pares havien pensat que estudiés per ser mestra —de fet, l'única sortida oberta a dones— ella opta per estudiar medicina, per la qual cosa haurà de passar per nombroses dificultats de caràcter econòmic i social. Tot i així, als vint-i-sis anys, és la primera dona italiana que obté el certificat de metge. Ingressa a la Universitat de Roma com a assistent en la clínica psiquiàtrica.
Però Maria Montessori aviat comença a traslladar el seu pensament cap a altres disciplines. Durant un congrés pedagògic a Torí fa una intervenció sobre el tractament i l'educació dels nens amb discapacitats intel·lectuals, que en aquella època eren considerats malalts mentals. A partir d'aquesta intervenció, el ministre d'educació, Guido Bacelli, la convida a impartir una sèrie de conferències a Roma per presentar les seves idees sobre l'educació d'aquests nens. Posteriorment, es fundarà una escola estatal d'ortofonia, on Montessori exercirà com a directora entre el 1899 i el 1901. Durant aquest trienni integra un grup de professors especialitzats en l'observació i l'educació d'infants amb discapacitats.
Un temps més tard, es traslladà a Londres i a París per tal d'estudiar els mètodes estrangers. De retorn a Roma va prosseguir amb les seves observacions, va elaborar un mètode fonamentat en els principis de Jean Marc Gaspard Itard i de Édouard SéguinMonés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. , plana 77. i va emprendre una sèrie de noves experiències en l'àmbit de la lecto-escriptura, que van ser positives amb nens amb discapacitats intel·lectuals. El conjunt de les seves troballes li dona la possibilitat d'ocupar la càtedra d'antropologia pedagògica a la Universitat de Roma, on es dedicà a l'ensenyança durant diversos anys.
Gradualment va desplaçant el seu interès inicial per la maninada amb discapacitats mentals cap als infants en edat escolar. A partir d'aquest desplaçament, el mes de gener de 1907 Montessori funda la primera Casa dei Bambini, un lloc on els nens tinguessin l'oportunitat d'aprendre seguint els seus innovadors mètodes.
De fet, la fundació d'aquest primer centre fou impulsada bàsicament per l'Istituto Romano dei beni stabili, un organisme social que pretenia impulsar la rehabilitació del barri de San Lorenzo de la capital italiana mitjançant la construcció d'edificis moderns, ja que els habitants d'aquest barri vivien en una gran precarietat higiènica. El director d'aquest organisme E. Talamo coneixia les experiències de Montessori com a metgessa i com educadora i va considerar oportú confiar-li la direcció d'un centre de formació per a infants. En realitat, el centre era una institució pedagògica orientada a la mainada de tres a sis anys que residien als immobles de l'Istituto Romano. Segons reconeix Montessori al seu llibre I Bambini, «el projecte inicial pretenia reunir als fills dels residents d'un edifici per tal d'impedir que s'equivoquessin d'escala, maltractessin els murs i sembressin el desordre». En acceptar, Maria Montessori es proposava dues metes: per una banda, procurar una vida millor als residents basada en la higiene i l'harmonia familiar i social; per una altra, perseguia una finalitat pedagògica. La principal innovació de la Casa dei Bambini era oferir a la mainada un espai adaptat on podien viure tot el dia acompanyats d'una institutriu; els pares estaven convidats a entrar al centre i seguir el treball dels seus fills sempre que respectessin les maneres i la propietat dels nens. Pel que fa a la institutriu, tenia l'obligació de residir a l'edifici per tal de facilitar la cooperació amb els pares en la seva tasca d'educar als infants. En aquest primer centre, després transportat com a model a tants altres arreu del món, Montessori va començar a aplicar els resultats dels seus estudis, creant el que es coneix com a mètode Montessori.
D'aquesta petita escola fundada al carrer Marsi, a Roma, va sorgir una obra que va tenir ressonància mundial en els mitjans educatius. En aquella època, era extraordinari associar l'aspecte social i el pedagògic respecte a l'educació infantil, així com defensar els drets dels infants i defensar-los davant els adults.
El 1909, Montessori va publicar la seva obra fonamental sobre el «mètode de la pedagogia científica» aplicada a l'educació dels infants: Il metodo della pedagogia scientifica applicato all'educazione infantile nelle case dei bambini. Les seves repercussions van ser tan grans que l'obra fes va traduir ben aviat a molts idiomes, L'èxit de la Casa dei Bambini la va fer fundar quatre noves escoles a Roma, i va deixar l'escola original per expandir el mètode, i el 1913 organitza cursos internacionals a Roma als quals van assistir un centenar d'educadors de molts països, confessions i afiliacions polítiques. Tots aquells professionals que van conèixer el seu mètode, ja fos a través del llibre com en algun dels seminaris, van contribuir a crear un clima favorable arreu d'on procedien. Com a fruit d'aquesta propagació, la Società Umanitaria va constituir la Casa dei Bambini de Milà d'acord amb els principis montessorians.
Montessori va multiplicar els seus viatges arreu d'Europa, Amèrica i Àsia, per impartir conferències i cursos de formació, participar en congressos, establint contactes amb personalitats. Roma, Milà, Londres, París, Berlín, Amsterdam, Barcelona, San Francisco, Madràs o Karachi són algunes de les ciutats on es van organitzar aquests esdeveniments. Amb tot això arribà a formar personalment a més de cinc mil estudiants d'arreu del món.
Resulta difícil ordenar cronològicament tots els viatges que arribà a fer, així i tot, si és possible destriar aquells que tingueren una influència especial en el destí de la seva obra.
Durant la Primera Guerra Mundial va viatjar sovint als Estats Units, on va fundar un col·legi per a mestres. Amb Alexander G. Bell, en aquell moment considerat l'inventor del telèfon, i la seva filla obren la primera Casa dei Bambini als Estats Units. Allà, les escoles es multipliquen i es forma l'American Montessori Association, que van encapçalar el mateix Alexander G. Bell i Margaret Wilson, filla del president Wilson. L'entrada del mètode Montessori s'interromp a causa de la intervenció del professor William Kilpatrick que, el 1914, escriu el llibre The Montessori System Examined en el qual declara que la teoria Montessori ha quedat obsoleta.Heard Kilpatrick, W, Arno Press Inc. 1971
El 1926 es funda la Reial Escola del Mètode Montessori amb el suport de Mussolini; les escoles i els centres de formació a docents es multipliquen a Itàlia i s'escampen en països com Alemanya. Posteriorment, ella renuncia a l'ajuda de Mussolini per causa de la seva voluntat d'adoctrinar als nens amb una finalitat feixista, principi que resulta incompatible amb el concepte de llibertat, tan fonamental en el mètode. Mussolini mana tancar totes les escoles que segueixen el mètode Montessori, i Adolf Hitler fa el mateix a Alemanya.
El 1936, Montessori es va veure forçada a exiliar-se i va establir-se en els Països Baixos. Amsterdam, ciutat que va acollir-la, va esdevenir la seu de l'Associació Montessoriana Internacional.Associació Montessoriana Internacional
Durant la Segona Guerra Mundial, Montessori es refugia a l'Índia, on desenvolupa el treball amb nens majors de sis anys, iniciant la primària Montessori. El 1946, en apaivagar-se el conflicte torna a integrar-se en el cercle Europeu, fent una primera estada a Europa per tornar després a Amsterdam, on viu a Noordwijk Aan Zee fins al 1952, any en què mor als vuitanta-dos anys.
La descoberta de l'infant Seguint el camí obert per Rousseau, una de les majors contribucions de Maria Montessori va ser reivindicar la infantesa com etapa de la vida amb significació pròpia. Trencant la històrica consideració del nen com a un ésser inútil, sense valor social, a qui cal ensenyar-li tot, Montessori presenta el nen com un treballador infatigable que es va construint per si mateix i de si mateix. Considera que la infància és l'etapa més important de la vida de l'adult, ja que és el nen qui construeix aquest adult.
Montessor va obrir a la societat del seu temps una mirada nova cap a la mainada, descobrint la infància en la seva real manera de ser que ha estat ocultada per una capa d'ignorància i prejudicis. La nova educació ha de fonamentar-se en l'impuls natural de l'infant vers l'exploració i comprensió del món que l'envolta. Però aquesta capacitat de l'infant topa amb dues dificultats. Per una banda, l'ambient familiar i social que no li ofereix els mitjans per desenvolupar-se. L'altre entrebanc és l'actitud dels adults que, sovint de forma inconscient, aixequen obstacles que frenen el desplegament del seu potencial. D'aquí que l'educació demandi construir un ambient positiu i apropiat. Perquè els infants aprenguin en les condicions adequades, han d'evolucionar en un entorn que respongui a les seves necessitats. Com afirma Montessori, l'objectiu de la seva proposta educativa és «saber desvetllar en l'esperit de l'infant aquella persona que hi està amagada».
La importància d'aquesta nova perspectiva va portar Montessori a canviar el títol de la seva obra fonamental, El mètode de la pedagogia científica, pel de La descoberta de l'infant. Sota aquesta forma es publicà l'edició en català de 1985 amb un estudi introductori de Maria Antònia Canals i Jordi Cots.
La pedagogia Montessori Montessori va oferir situacions, pràctiques i eines per respondre a la demanda de renovar l'educació. Lluny de la lliçó idèntica per a tots els infants d'una escola tradicional, proporcionava aprenentatge individualitzat i respectuós amb els ritmes i situacions personals de cada infant. Això comportava, també, redefinir profundament el paper tradicional assignat al mestre o educador. Montessori pretén crear una escola on la mainada treballi espontàniament i al seu ritme de desenvolupament i on l'educador prepari les condicions per a la intersecció de cada infant amb les eines i materials que li convinguin, en un ambient preparat de seguretat i la serenitat.
Una detallada descripció de la seva metodologia es pot trobar a la pàgina de la Viquipèdia dedicada al mètode Montessori. esquerra|miniatura|Treball individualitzat en una escola Montessori