Pseudomonas luteola és un patogen oportunista, trobat en entorns humits. Originalment assignada al gènere Chryseomonas, l'espècie va ser després assignada al gènere Pseudomonas.
Morfologia Pseudomonas luteola és un bacteri gramnegatiu, motil i aerobi. La seva motilitat és deguda a l'acció dels seus flagels. Són bacils d'una longitud de 0.8 a 2.5 μm. Les colònies produeixen un pigment groc-taronja. La temperatura òptima pel seu creixement és 30 °C. Creix millor en agar amb cor suplementat amb 5% de sang de cavall. És també capaç de créixer en TSA, Nutrient Agar, Mac Conkey o CASA Agar.
Biosorció Pseudomonas luteola pot adsorbir certs metalls pesants com el Cr(VI) i l'Al(III). Ambdós ions són trobats en aigües residuals industrials. Aquests metalls són concretament l'objectiu de la soca P. luteola TEM05 en condicions relativament àcides (pH 4 i 5 per cada ió respectivament). Els experiments van indicar una capacitat de biosorció màxima de 55.2 mg g-1 per l'Al(III) i 3.0 mg g-1 pel Cr(VI).
Aquesta mateixa soca també produeix un exopolisacàrid (EPS) fet servir en l'adsorció de níquel i coure. Per tal d'adsorbir Ni i Cu a nivells significatius, la -soca ha de ser immobilitzada en bordons d'alginat de calci. Amb aquesta millora, la gamma de capacitats d'adsorció màxima van de 45.87-50.81 mg g-1 i de 52.91-61.73 mg g-1, respectivament.
Patogenicitat La forma patògena de Pseudomonas luteola és un sapròfit. És un patogen oportunista que pot causar bacterèmia, meningitis, endocarditis de vàlvula prostètica i peritonitis en éssers humans i animals. La majoria de soques són susceptibles a antibiòtics d'espectre ampli, com cefalosporines i ciprofloxacina. Tanmateix, les infeccions associades amb els implants corporals són altament resistents, i les pròtesis infectades han de ser retirades si això és possible.
Referències
Categoria:Pseudomonadàcies