La Zona internacional dels Estrets fou una zona d'ocupació de l'Imperi Otomà formada pels Estrets del Bòsfor i Dardanels a l'entorn de Constantinoble. La zona fou declarada neutral pel que s'anomena també Zona neutral dels Estrets. La zona estava formada pel Bòsfor, els Dardanels, la costa oriental de la mar de Màrmara i les illes d'Imbros, Lemnos, Samotràcia, Tenedos i una zona de 15 km de profunditat a les costes oriental i occidental sent una zona íntegrament desmilitaritzada. L'Ocupació de Constantinoble (turc: İstanbul'un İşgali) (13 de novembre de 1918 – 4 de octubre de 1923), la capital de l'Imperi Otomà, per britànics, francesos i italians, va tenir lloc d'acord amb l'Armistici de Mudros, que va acabar la participació otomana en la Primera Guerra Mundial. Les primeres tropes franceses entraren a la ciutat el 12 de novembre de 1918, seguits per les tropes britàniques l'endemà. Les tropes italianes van arribar a Galata el 7 de febrer de 1919.
Tropes aliades van ocupar zones en funció de les seccions de Constantinoble (Istanbul) i van establir una administració militar aliada a principis de desembre de 1918. L'ocupació va tenir dues fases: la fase inicial d'acord amb l'Armistici, va donar pas el 1920 a un acord més formal sota el tractat de Sèvres. En definitiva, el tractat de Lausana, signat 24 de juliol de 1923, va portar a la fi de l'ocupació. Les darreres tropes aliades van sortit de la ciutat, dos mesos més tard, i les tropes del Moviment Nacional Turc van entrar el 6 d'octubre de 1923.
1918 va ser la primera vegada que la ciutat havia canviat de mans des de la caiguda de Constantinoble el 1453. Juntament amb l'ocupació d'Esmirna va mobilitzar a l'establiment del Moviment Nacional Turc i la Guerra d'independència turca.Mustafa Kemal Pasha's speech on his arrival in Ankara in November 1919
Fons miniatura|Aviadors grecs a l'aerodrom de San Stefano, després del armistici de Mudros. miniatura|USS Noma (SP-131) davant del Palau Dolmabahçe (1920) Els Otomans estimaven que la població de Constantinoble el 1920 era entre més de 800.000 i 1.200.000 habitants, després d'haver recollit estadístiques de població de les diverses entitats religioses. La incertesa en la figura reflecteix la població de refugiats de guerra no comptada i desacords en els límits de la ciutat. La meitat o més eren musulmans, la resta era en gran part ortodoxa grega, armènia ortodoxa i jueva; hi havia un substancial grup de l'Europa Occidenta abans de la guerra.Clarence Richard Johnson Constantinople To-day; Or, The Pathfinder Survey of Constantinople; a Study in Oriental Social Life, Clarence Johnson, ed.
La legalitat de l'ocupació L'Armistici de Mudros, que definia el final de la primera Guerra Mundial per a l'Imperi Otomà, esmenta l'ocupació dels forts del Bòsfor i els forts dels Dardanels. El 30 d'octubre de 1918, Somerset Gough-Calthorpe, el signant britànic, va afirmar la posició de la Triple Entesa assegurant que no tenien cap intenció de desmantellar el govern o posar-lo sota ocupació militar per mitjà d'una "ocupació de Constantinoble".Criss, Bilge, Constantinople under Allied Occupation 1918–1923, (1999) p. 1. Aquesta promesa verbal i la falta de menció de l'ocupació de Constantinoble en l'armistici no van canviar les realitats de l'Imperi Otomà. L'almirall Somerset Gough-Calthorpe posava als britànics en una posició de "no hi ha cap mena de favor en absolut a qualsevol turc i no poden esperar res per a ells"Simsir BDOA, 1:6. El signant otomà va tornar a la capital amb una carta personal de Calthorpe, dirigida a Rauf Orbay, en el que va prometre en nom del govern britànic que només les tropes britàniques i franceses s'utilitzarien en l'ocupació de les fortificacions de l'Estret. Un petit nombre de les tropes otomanes podria restar en les zones ocupades, com un símbol de la sobirania.Yakn Tarihimiz, Vol. 2, p. 49.
La posició del Sultà Segons Sir Horace Rumbold, 9è Baronet, ambaixador britànic a Constantinoble (1920–1924), el soldà Mehmet VI mai no havia entès ni acceptat el kemalisme, la perspectiva nacional del moviment nacional turc. Mai no es va adonar de la importància dels esdeveniments polítics i militars següents a l'Armistici de Mudros, i no entenia que la divisió de l'Imperi Otomà era un reflex de la seva captivitat. Per a ell, era ell i el seu estret cercle els que formaven i representaven els turcs. Hi havia un grup de turcs que eren fidels i treballaven per salvar l'Imperi a qualsevol preu. De fet, basat en les pròpies activitats, alguns dels revolucionaris turc van quedar fora de la definició del sultà del que era un turc. També segons Rumbold, el sultà va afirmar que Mustafa Kemal era un revolucionari macedoni d'un origen sense verificar, Bekir Sami Kunduh era un osset i que altres revolucionaris eren turcs de parla però ètnics albanesos, circassians, etc. A més a més, Rumbold va mantenir que el sultà va pensar que la resistència contra els aliats amb suport trobat en el bolxevics portaria Turquia al mateix destí que la República Democràtica d'Azerbaidjan, que s'havia convertit en l'RSS d'Azerbaidjan. La ideologia darrere de la percepció dels esdeveniments pel sultà van agafar un camí diferent.
En els anys següents, Enver Pasha va anar a Moscou, i després a l'Àsia central, on la seva intenció última era recuperar el poder (contra els Aliats) utilitzant als bolxevics a través de l'organització de la Unió de les Societats Revolucionaries Islàmiques i afiliades del Partit dels Consells del Poble. El moviment nacional turc no va donar opció als bolxevics i al seu lloc va fer la pau amb els Aliats. Enver Pasha va morir lluitant contra l'Exèrcit Roig. Les formes d'Atatürk van abolir el Califat i el Moviment Khilafat no va salvar al califa Otomà.
L'administració militar miniatura|El creuer Averof de la Marina grega del Bòsfor, 1919 miniatura|Forces britàniques d'ocupació al port de Karaköy, davant de les costes. L'edifici d'estil art nouveau al fons és el de la seu de les Línies Marítimes Turques (Türkiye Denizcilik Işletmeleri).Turkish Maritime Lines Els Aliats no van esperar a un tractat de pau per a reclamar el territori Otomà. Només 13 dies després de l'Armistici de Mudros, una brigada francesa entrava a Constantinoble el 12 de novembre de 1918. Les primeres tropes britàniques entraven a la ciutat el 13 de novembre de 1918. A principis de desembre de 1918, les tropes Aliades van ocupar seccions de Constantinoble i van configurar una administració militar aliada
El 7 de febrer de 1919 un batalló italià amb 19 oficials i 740 soldats desembarcava a Galata; un dia després se'ls van unir 283 carabiners, manats pel coronel Balduino Caprini. Els carabiners van fer tasques de policia. El 8 de febrer de 1919 el general francès Franchet d' Espèrey entrava a la ciutat en un cavall dirigit per dos soldats. Suposadament intentava emular l'entrada de Mehmet II el 1453 després de la caiguda de Constantinople, i significativament la sobirania otomana s'acabava. El 10 de febrer de 1919, la comissió es va dividir per afers de la policia de la ciutat en 3 zones: Istanbul (la ciutat vella), va ser assignat als francesos, Pera-Galata als britànics i Kadiköy i Scutari als italians.
Somerset Calthorpe, desembre 1918 – agost de 1919 Després de l'armistici, l'Alt Comissionat Almirall Somerset Gough-Calthorpe va ser assignat com a assessor militar a Constantinoble. La seva primera tasca va ser detenir entre 160 i 200 persones del govern de Tevfik Pasha el gener de 1919.Public Record Office, Foreign Office 371/4172/13694 Entre aquest grup en va enviar una trentena a Malta.
L'establiment de l'autoritat Els britànics van detenir a un nombre de membres de l'antic govern i els van internar a Malta, a l'espera del seu judici per presumptes delictes durant la primera Guerra Mundial. Calthorpe va incloure només membres turcs del Govern de Tevfik Pasha i personalitats militars/polítiques. Volia enviar un missatge que una ocupació militar estava en vigor i l'incompliment acabaria amb un dur càstig. La seva posició no era compartida amb altres socis. El govern francès va respondre les acusacions de que feia "distinció en desavantatge dels musulmans-turcs, sobre els delinqüents búlgars, austríacs i alemanys que no eren ni detinguts ni molestats".Public Record Office, Foreign Office, 371/4172/28138 No obstant això, el govern i el sultà van entendre el missatge. El febrer de 1919, els aliats van ser informats que l'Imperi Otomà i tot el seu aparell estava en mans de les forces d'ocupació. Qualsevol font de conflicte (incloent la qüestió armènia) hauria de ser investigada per una comissió a la que els governs neutrals podien adjuntar dos superintendents jurídics.Public Record Office, Foreign Office, 371/4172/28138 La correspondència de Calthorpe al Foreing Office deia: "Les accions realitzades per a les detencions van ser molt satisfactòries, i crec que van intimidar al Comitè de la Unió i Progrés de Constantinoble".Public Record Office, Foreign Office, 371/4172/23004
Resolució de conflictes miniatura|Constantinoble, 23 de maig de 1919: Protestes contra l'ocupació El missatge de Calthorpe va ser observat totalment pel sultà. Hi havia una tradició oriental de presentar regals a l'autoritat durant els conflictes greus; de vegades "la caiguda de caps". No hi havia cap meta més alta que la preservació de la integritat de la institució otomana. Si la ira de Calthorpe podia calmar-se endossant la culpa a uns pocs membres del Comitè d'Unió i Progrés, l'Imperi Otomà podria rebre un tracte més indulgent en la conferència de pau de París.Vahakn N. Dadrian, "The Documentation of the World War I Armenian Massacres in the Proceedings of the Turkish Military Tribunal", International Journal of Middle East Studies 23(1991): 554; idem, "The Turkish Military Tribunal's Prosecution of the Authors of the Armenian Genocide: Four Major Court-Martial Series", Holocaust and Genocide Studies, 11(1997): 31.
Els judicis van començar a Istanbul el 28 d'abril de 1919. L'acusació va presentar "quaranta-dos documents autenticats per sostenir els càrrecs, molts portant dates, identificació dels remitents, i telegrames xifrats i les cartes i els noms dels destinataris".Dadrian, "The Turkish Military Tribunal's Prosecution", p. 45.
El 22 de juliol, el consell de guerra va trobar a diversos acusats culpables de subvertir el constitucionalisme per la força i els va trobar responsables de matances.The verdict is reproduced in Akçam, Armenien und der Völkermord, p. 353-64.
Durant tota la seva existència des de 28 d'abril de 1919 fins a 29 de març de 1920, els judicis realitzats pels otomans foren cada vegada menys meticulosos i amb una ineficiència en augment, ja que els presumptes culpables eren vistos com un sacrifici necessari per salvar l'Imperi. No obstant això, com autoritat d'ocupació, la legitimitat històrica dels aliats estava en joc. Calthorpe va escriure a Londres; "...demostrant ser una farsa i perjudicial per al nostre propi prestigi i la del govern turc."Public Record Office, Foreign Office, 371/4174/118377
Els aliats van considerar els judicis otomans com una paròdia de la justícia, de manera que la justícia otomana va haver de ser substituïda per la justícia occidental movent els judicis a Malta com judicis "internacionals". Els judicis "internacionals" es van negar a valer-se de les proves desenvolupades pels tribunals otomans. Quan es van realitzar els judicis internacionals, Calthorpe va ser reemplaçat per John de Robeck. Aquest va dir pel que fa als judicis: "Que les seves conclusions no poden ser considerades en absolut." Tots els exiliats a Malta van ser posats en llibertat.Public Record Office, Foreign Office, 371/4174/136069"
Un nou moviment miniatura|Tropes d'ocupació aliada marxant al llarg del Gran Carrer de Péra.