upright=1.3|miniatura|La basilica della Madonna della Guardia domina la città di Marsiglia upright=1.3|miniatura|L'abbazia di San Vittore upright=1.3|miniatura|Resti del antica cattedrale di Marsiglia, chiamata église de la vieille Major Larquebisbat de Marsella (francès: Archidiocèse de Marseille; llatí: Archidioecesis Massiliensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França. L'any 2013 tenia 715.000 batejats sobre 1.048.521 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Georges Paul Pontier. Erigida, segons la tradició al , és una de les diòcesis històriques de la Provença. Suprimida el 1801, va ser restablerta el 1822 i ocupa el districte de Marsella. Sufragània de l'arxidiòcesi d'Aix, va ser elevada al rang d'arxidiòcesi al 1948. L'any 2002 esdevingué seu metropolitana.
Territori L'arxidiòcesi comprèn el districte de Marsella, mentre que la resta del departament francès de la Bouches-du-Rhône pertany a l'Arquebisbat d'Ais de Provença. Limita al nord amb l'Arquebisbat d'Ais de Provença i, a l'est, amb el bisbat de Fréjus i Toulon.
La seu arxiepiscopal és la ciutat de Marsella, on es troba la catedral de Santa Maria la Major. Domina la ciutat la basílica de Notre-Dame de la Garde.
El territori s'estén sobre 650 km² i està dividit en 17 sectors i 122 parròquies.
La província eclesiàstica La província eclesiàstica de Marsella comprèn les següents diòcesis sufragànies: Ais de Provença Aiacciu Avinyó Digne Frejús i Toló Gap Niça
La província ocupa la regió de Provença – Alps – Costa Blava i l'illa de Còrsega.
Història La diòcesi va ser construït d'acord amb la tradició en el . La fundació de la comunitat cristiana de Marsella, de fet, es remunta als temps apostòlics i estaria vinculada a l'apostolat de Sant Llàtzer, ressuscitat per Jesús d'acord amb la narració de l'evangelista Joan) que hauria anat a Marsella amb Maria Magdalena i les seves germanes Marta i Maria. El primer bisbe del qual existeix la confirmació documental va ser Oresius, present al Concili d'Arle del 314. No obstant això la necròpoli de Sant Víctor conté les restes dels màrtirs de cites considerades dels anys 250. És en aquest lloc que es va fundar la Abadia de Sant Víctor .
La comunitat cristiana de Marsella recorda especialment els màrtirs de l'inici del , incloent Sant Víctor, sobre la tomba al , Giovanni Cassiano erigí l'abadia de Sant Víctor, una de les més importants al sud-est de França .
El concili de Torí de 401 va confirmar el dret del bisbe Pròcul de consagrar bisbes d'algunes diòcesis que han gravitat tradicionalment al voltant de la seu marsellesa. En un moment en què encara no estaven clars i garantits els drets dels arquebisbes metropolitans, com va ser el cas a l'Orient, aquesta decisió de Torí van provocar la reacció de Patrocle d'Arles i d'altres metropolitans. La decisió del papa Zòsim el 417 va donar la raó a Arles i, de fet, va sotmetre la diòcesi de Marsella a la província eclesiàstica arlesiana; i romandria així fins a la Revolució Francesa.
En 533 es va celebrar un concili a Marsella, on va ser jutjat i deposat Contumelioso, bisbe de Riez: és l'únic concili celebrat a Marsella, de tots els celebrats a l'antiga Gàl·lia.
Al es va reconstruir la catedral, avui anomenada église de la vieille Major, ja que va ser reemplaçada per la nova catedral, construïda entre el 1852 i 1893.
Per un indult del mes d'octubre de 1516, el papa Lleó X estengué el Concordat de Bolonya a Provença.
El bisbe Toussaint de Forbin-Janson establí el seminari diocesà i les conférences ecclésiastiques, unes sessions d'actualització per als sacerdots de la diòcesi, en compliment de les decisions del Concili de Trento sobre la formació del clergat.
En vigílies de la Revolució Francesa, la diòcesi de Marsella comprenia vint-i-dues parròquies dites foranes, a saber: Allauch, Aubagne, Auriol, Le Beausset, La Cadière, Saint-Cannat, Cassis, Le Castellet, Ceyreste, La Ciotat, Cuges, Gémenos, Julians, Méounes, Nans, Les Pennes, Peïpin, Plan-d'Aups, Roquefort, Roquevaire, Signes i Saint-Zacharie.
En crear els departaments, les parròquies de la diòcesi de Marsella es dividiren entre els departaments de Bouches-du-Rhône i del Var.
La Constitució Civil del Clergat, decretat per l'Assemblea Nacional Constituent el 12 de juliol de 1790 i sancionat per Lluís XVI el 20 d'agost següent, eliminant la diòcesi de Marsella.
Després del concordat, mitjançant la butlla Qui Christi Domini del papa Pius VII el 29 de novembre de 1801, La butlla de 29 de novembre de 1801, a , t. XI, Rome 1845, p. 245-249 (consulté le 30 juin 2013) es va suprimir la diòcesi de Marsella i el seu territori es va unir al de l'arquebisbat d'Ais.
Al juny de 1817 la Santa Seu i el Govern francès estipularen un nou concordat, que va ser seguit el 27 de juliol per la butlla Commissa divinitus, amb la qual el papa restaurà la diòcesi de Marsella. No obstant això, atès que el concordat no va entrar en vigor perquè no va ser ratificat pel Parlament de París, aquesta erecció no va tenir cap efecte.
El 6 d'octubre de 1822 la diòcesi va ser finalment restaurada amb la butlla Paternae charitatis del mateix papa Pius VII, com a sufragània de l'arxidiòcesi d'Aix. La bulle du 6 octobre 1822, dans , t. XV, Rome, 1853, p. 577-585 (consulté le 30 juin 2013)
Arran de la llei de separació de l'Església i l'Estat de 9 de desembre de 1905, La loi de séparation des Églises et de l'État du 9 décembre 1905 (consulté le 30 juin 2013) que derogà el Concordat de 1801, la diòcesi de Marsella es convertí en una associació diocesana.
El 31 de gener de 1948, la diòcesi va ser elevada al rang de arxidiòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu amb la butlla Inter conspicuas del papa Pius XII., La constitution du 31 janvier 1948, publiée aux (AAS), vol. XL (1948), n° 8 (16 août 1948) p. 309-311 (consulté le 30 juin 2013)
El 8 de desembre de 2002, amb la reorganització dels límits diocesans francesos, l'arxidiòcesi es convertí en seu metropolitana.
Cronologia episcopal Oresio † (citat el 314) Procolo † (inicis del 381 - finals de 418)Gli autori ritengono che in una lettera di papa Celestino I del 26 de juliol de 428 si faccia ancora menzione di Procolo, benché non appaia il suo nome. Venerio † (inicis del 431 - finals de 452) Eustasio † (citat el 463/464) Greco † (citat el 475) Onorato I † (finals del )Va ser bisbe en temps del papa Gelasi I (492-496), amb qui mantingué un intercanvi epistolar. San Cannato † (finals del ])Ignorat a Gallia christiana, i admès per Duchesne i Albanès, però amb un ordre diferent: per a Albanès, Cannato precedeix Onorato. Ausanio? † (citat el 533) Emeterio? † (citat el 554)I vescovi Ausanio e Emeterio parteciparono ai concili di Marsiglia (533) e di Arles (554) e sono menzionati negli atti conciliari, dove però non è indicata la sede episcopale di appartenenza. Secondo Duchesne l'attribuzione alla sede di Marsiglia è dubbia; Albanès, pur condividendo il medesimo dubbio, li inserisce nella sua cronotassi. Ausanio è assente in Gallia christiana. San Teodoro † (inicis del 566 aproximadament - finals de 591) San Sereno † (inicis del 596 - finals de 601) Pietro I † (citat el 614)Sconosciuto a Gallia christiana. San Mauronto † (menzionato il 23 de febrer de 780)Prima di Mauronto, Albanès inserisce con il beneficio del dubbio, due vescovi, menzionati dalla tradizione, ma sui quali non esistono prove della loro appartenenza alla sede marsigliese: Ambrogio (683) e Abdalongo (VIII secolo). Ambrogio è assente in Gallia christiana. Ivo † (menzionato il 12 de març de 781)Ignorato da Gallia christiana, che al suo posto inserisce un Onorato II, che né Duchesne né Albanès prendono in considerazione. Wadaldo † (inicis del 814 - finals de 817 o 818) Teodeberto † (inicis del 822 - finals de 834 o l'841)Duchesne i Albanès el daten de manera diferent o in modo diverso i due diplomi del re Lotario, scritti lo stesso giorno e indirizzati a Teodeberto. Alboino † (citat all'843 o 844) Gulfarico † (citat el 848 o 863)El document que menciona el bisbe Gulfarico d-ona només la indizione (l'undicesima), que pot corrispondre, segons Duchesne, al 848 o al 863. Albanès l'atribueix al 863. Babone † (segona meitat del )Gulfarico i Babone són absents a Gallia christiana. Leodoino † (inicis del 878 - finals de 879) Berengario † (inicis del 884 - finals de 886) Venatore † (finals del ) Magno † (citat el 904)Eugène-Henri Duprat, Un évêque inconnu du Xe siècle à Marseille, a Revue d'histoire de l'Église de France, 112 (1941), p. 165-179. Drogone † (inicis del 923 - finals de 924) Sant'''Onorato II † (inicis del 948 - finals de 966) Pons I † (6 de març de 977 - 24 de setembre de 1008 renuncià) Pons II † (1008Data hipotètica de successió a Pons I; és citat per primera vegada el nel 1014. - 16 de febrer de 1073 mort) Raimond I † (1074Successor immediat de Pons II, i apareix citat per primera vegada en un document de 1093. - 7 de novembre de 1122 mort) Raimond II de Soliers † (inicis de l'1 de juliol de 1124 - 26 d'abril de 1151 mort) Pierre II † (13 de juny de 1152 - 2 d'abril de 1170 mort) Fouques de Thorame † (10 de setembre de 1170 - 31 de març de 1188 mort) Rainier † (1188Data hipotetica de successió; el primer document que el menciona és del 1192. - 16 de març de 1214 mort) Pierre III de Montlaur † (inicis del 7 d'octubre de 1214 - 29 d'agost de 1229 mort) Benoît d'Alignan, O.S.B. † (1229 – finals de juliol de 1267 renuncià) Raimond de Nîmes † (23 de desembre de 1267 - 15 de juliol de 1288 mort) Durand de Trésémines † (17 d'abril de 1289 - 3 d'agost de 1312 mort) Raimond-Rogaudi † (1 de gener de 1313 - 12 de setembre de 1319 nomenat arquebisbe d'Embrun) Gaspert de La Val † (12 de setembre de 1319 - 26 d'agost de 1323 nomenat arquebisbe d'Arles) Aymard Amiel † (26 d'agost de 1323 - 23 de desembre de 1333 mort) Jean Artaudi, O.P. † (10 de gener de 1334 - finals de 7 de juliol de 1335 mort) Jean Gasqui † (13 d'octubre de 1335 - 10 de setembre de 1344 mort) Robert de Mandagot † (13 de setembre de 1344 - 1358 mort) Hugues d'Harpajon † (4 de febrer de 1359 - 31 de maig de 1361 mort) Pierre Fabri † (inicis del 8 de juliol de 1361 - 1361 mort) (bisbe electe)Mort abans de la consagració episcopal; cfr. Albanès, Armorial & sigillographie, p. 81. Guillaume de la Sudrie, O.P. † (27 d'agost de 1361 - 18 de setembre de 1366 renuncià) Philippe de Cabassole † (23 de setembre de 1366 - 9 de desembre de 1368 renuncià) (administrador apostòlic) Guillaume de Lavoulte † (9 de desembre de 1368 - 1 de juny de 1379 nomenat bisbe de Valence e Die) Aymar de Lavoulte, O.S.B. † (1 de juny de 1379 - 28 d'abril de 1395 mort) Guillaume Letort † (25 d'octubre de 1396 - 5 de novembre de 1403 mort) Paul de Sade † (17 de desembre de 1404 - 28 de febrer de 1433 mort) André Boutaric † (30 de març de 1433 - 1433 mort) Barthélémy Roccalli, O.Carm. † (2 de setembre de 1433 – després del 27 d'abril de 1445 mort) Nicola de Brancas † (18 de juny de 1445 - 21 d'abril de 1466 mort) Jean Alardeau † (20 de juny de 1466 - 16 de novembre de 1496 renuncià) Ogier d'Anglure † (16 de novembre de 1496 - 27 d'abril de 1506 mort) Jean de Cuers † (29 d'abril de 1506 - 14 de juliol de 1506 renuncià) (bisbe electe) Pietro Bodoni † (1506 - 29 de juliol de 1506 nomenat bisbe de Terni) (bisbe electe) Antoine Dufour, O.P. † (21 d'agost de 1506 - juny de 1509 mort) Claudio di Seyssel † (3 de desembre de 1511Elegit pel capítol l'11 de juliol de 1509. - 11 de maig de 1517 nomenat arquebisbe de Torí) Innocenzo Cibo † (11 de maig de 1517 - 12 de gener de 1530 renuncià) (administrador apostòlic) Giovanni Battista Cibo † (12 de gener de 1530 - de març de 1550 mort) Cristoforo Guidalotti Ciocchi del Monte † (27 de juny de 1550 - 9 de març de 1556 nomenat bisbe de Cagli) Pierre Ragueneau † (9 de març de 1556 - 1572 renuncià) Frédéric Ragueneau † (30 de juliol de 1572 - 26 de setembre de 1603 mort)