El vilayet d'AlepGoogle Books (turc otomà ;Salname-yi Vilâyet-i Edirne ("Yearbook of the Vilayet of Aleppo"), Halep vilâyet matbaası, Halep [Syria], 1291 . in the website of Hathi Trust Digital Library. ) va ser una divisió administrativa de primer nivell de l'Imperi Otomà, centrat en la ciutat d'Alep.

Història El vilayet va néixer el 1864 i efectivament el març de 1866 a partir dels elayets d'Alep, Adana i Dulkadir. Els nous límits d'Alep anaven cap al nord per a incloure les ciutats de parla turca de Maraş, Antep i Urfa, donant a la província aproximadament el mateix nombre de parlants d'àrab i turc, així com una gran minoria de llengua armènia.

Gràcies a la seva estratègica situació geogràfica en la ruta comercial entre la península d'Anatòlia i l'orient, Alep va ser prominent a l'època otomana, sent en un moment la segona ciutat de l'Imperi superada només per Constantinoble. No obstant això, l'economia d'Alep es va veure molt afectada per l'obertura del Canal de Suez el 1869, i des de llavors Damasc va pujar com un seriós competidor amb Alep pel títol de capital de Síria.

Històricament, Alep era més semblant en l'economia i la cultura amb les ciutats germanes d'Anatòliales ciutats que amb Damasc. Aquest fet encara avui ens mostra amb les diferències culturals entre Alep i Damasc.

Al final de la primera Guerra Mundial, el Tractat de Sèvres va fer la major part de la Província de Aleppo part de la recentment creada nació de Síria, mentre que Cilícia va ser confiada a França que va prometre al armenis que una part esdevindria un estat armeni (la resta havia d'esdevenir part de l'estat kurd). Alep va estar sota el govern àrab des de l'octubre de 1920 i fou part del regne de Síria de Faisal I, que va durar entre el 8 de març de 1920 i el 24 de juliol de 1920. Posteriorment Mustafa Kemal Atatürk es va apoderar de bona part de la província d'Alep (el nord) així com de Cilícia, en la seva Guerra d'Independència. Els àrabs residents a la província (així com els kurds) van donar suport als turcs en aquesta guerra contra els francesos, un exemple notable va ser Ibrahim Hanano que va estar directament coordinat amb Atatürk i va rebre armament d'ell. El resultat, però, va ser desastrós per a Alep, perquè segons el Tractat de Lausana, la majoria de la Província d'Alep va passar a Turquia, amb l'excepció d'Alep i Alexandreta; per tant, Alep va perdre el contacte amb els seus satèl·lits del nord i les ciutats d'Anatòlia de les que Alep depenia en gran manera pel seu comerç. A més a més, l'acord Sykes-Picot que dividia l'Orient Pròxim entre França i Gran Bretanya, separava Alep de la major part de Mesopotàmia, el que també perjudicava l'economia d'Alep. La situació es va agreujar encara més el 1939 quan Alexandreta fou annexionada a Turquia, el que privava a Alep del seu principal port d'Iskenderun i la deixava en total aïllament dins de Síria.

Dades demogràfiques A principis del segle XX tenia una superfície de 78.490 km² mentre que els resultats preliminars del primer cens otomà de 1885 (publicat l'any 1908) va donar una població de aproximadament 1.500.000.Asia by A. H. Keane, page 460 Cal assenyalar que l'exactitud de les xifres de població oscil·la entre el "aproximada" al "merament conjuntural", depenent de la regió en la qual van ser recollides les dades.Asia by A. H. Keane, page 460

Divisions administratives miniatura|Divisions del Vilayet Sanjaks del vilayet, cap a l'any 1876 Sandjak d'Alep (En 1908 el kaza d'Ayıntab es va unir amb el kaza de Pazarcık del sandjak de Marash i es va convertir en un sanjak) format per Alep, Iskenderun, Antioquia, Belen, Idlib, Al-Bab i Jisr al-Shughur. Sandjak d'Antep, format per Gaziantep, Kilis i Rumkale Sandjak de Cebelisemaan format per Mont Simeó, Maarrat al-Nu'man i Manbij. Sandjak de Marash format per Kahramanmaraş, Pazarcık, Elbistan, Süleymanlı i Göksun Sandjak d'Urfa format per Şanlıurfa, Birecik, Nizip, Suruç, Harran i Ar-Raqqah. Sandjak de Zor (més tard es va convertir en un sandjak autònom separat) format per Deir ez-Zor i Ras al-Ayn.

Governadors 1863 - 1866 : Mustafa Süreyya Pasha 1866 - 1868 : Ahmed Çevdet Pasha 1868 – 1869 : Rashid Nashid Pasha 1869 - 1872 : Lofçali Ibrahim Dervish Pasha 1872 : Mustafa Süreyya Pasha (segona vegada) 1872 - 1873 : Haci Ali Pasha Kütahyali 1873 - 1874 : Babanli Ahmed Pasha 1874 - 1875 : Hasan Samih Pasha 1875 – 1876 : Sakizli Esad Muhlis Pasha 1876 - 1878 : Kartalli Mehmed Emin Pasha 1878 - 1879 : Kibrizli Mehemet Kamil Pasha 1879 : Abdullah Ghâlib Pasha 1879 - 1881 : Ingiliz Mehemet Said Pasha 1881 - 1886 : Çemil Huseyin Pasha 1886 - 1887 : Topal Osman Nuri Pasha 1887 - 1890 : Hasan Haqqi Pasha 1890 - 1892 : Yenisehirli Arif Pasha 1892 - 1894 : Topal Osman Nuri Pasha (segona vegada) 1894 – 1895 : Hasan Haqqi Pasha (segona vegada) 1895 - 1896 : Mustafa Zihni Pasha 1896 - 1900 : Köseraif Mehemet Raif Pasha 1900 - 1902 : Enis Pasha 1902 – 1904 : Mecid Efendi (suplent) 1904 – 1905 : Osman Kazim Pasha 1905 - 1908 : Mehemet Nazim Pasha 1908 - 1909 : Ahmed Reshid Pasha 1909 - 1910 : Fahri Pasha 1910 - 1911 : Kadri Huseyin Kazim Bey 1911 - 1912 : Ali Mazhar Bey 1912 - 1912 : Ali Galib Bey 1912: Mustafa Vefiq Pasha 1913 : Ali Münif Bey 1913 - 1915 : Mehemet Celal Bey 1915 - 1917 : Renda Mustafa Abdulhaliq Bey 1917 - 1918 : Tevfik Bey 1918 : Bayindir Mustafa Atif Bey 1918 : Renda Mustafa Abdulhaliq Bey (segona vegada)

Referències

Enllaços externs

Categoria:Geografia històrica de l'Imperi Otomà Categoria:Història d'Alep Categoria:Geografia històrica de Síria