Les llengües senegambianes o atlàntiques septentrionals són un grup de llengües nigerocongoleses parlades al sud de Mauritània, Senegal, Gàmbia, Guinea-Bissau i Guinea. La moderna divisió senegambiana és una reestructuració de l'antic grup atlàntic septentrional (terme que encara s'usa ocasionalment per a aquestes llengües).

Els fulbe, ètnia seminòmada, parlen una llengua d'aquest grup i van estendre la seva llengua des de Senegal al llarg de tot el Sahel occidental i central. La principal llengua d'aquest grup, en termes demogràfics és el wòlof, llengua oficial a Senegal, amb uns quatre milions de parlants natius i milions més com a parlants de segona llengua. S'estima en 13 milions el nombre total de parlants de diferents varietats del fulani i prop d'un milió els parlants del serer.

Classificació La divisió septentrional de les llengües atlàntiques va ser proposada per Daniel Sapir (1971). No obstant això, l'agrupació atlàntica i les seves branques semblen més aviat una agrupació geogràfica o tipològica, més que un grup filogenètic vàlid dins de les llengües nigerocongoleses. Un estudi recent que examina el parentiu dins d'aquest grup de Segerer (2010), considera que les llengües bak no són part del grup atlàntic septentrional, proposat originàriament per Sapir, encara que troba que la resta de llengües sí que en formen part. Aquest grup més compacte estaria caracteritzat per mutacions consonàntiques específiques. S'ha proposat el següent arbre cladístic per a les llengües senegambianes:

Totes les llengües ful-cangin (ful-tenda) tenen consonants implosives, mentre que el serer i el ful comparteixen a més diversos sufixos nominals. Moltes classificacions, incloent la d' Ethnologue 16, col·loquen al serer com més proper al wòlof que al fula. Tanmateix, això sembla remuntar-se a algunes dades de Sapir considerades errònies per Wilson (1989).Segerer (2010)

Descripció lingüística Mutacions consonàntiques Les llengües senegambianas (antic "atlàntic septentrional" sense les llengües bak) són un grup de llengües caracteritzades per la seva mutació consonàntica, un fenomen en què la consonant inicial d'una paraula varia depenent de factors morfosintàctics. En fula, per exemple, la consonant inicial de molts noms canvia depenent de si es tracta d'una forma de singular o plural:

{| class=wikitable style="text-align:center;" ! singular !! plural |- | pul-lo 'fulani (individu)' || ful-ɓe '(els) fulani' |- | guj-jo 'lladre' || wuy-ɓe 'lladres' |} Classes nominals Les llengües atlàntiques occidentals tenen sistemes de classes nominals similars als oposats en altres llengües nigerocongoleses, sent els més coneguts els de les llengües bantus. En aquest últim grup les classes nominals s'assenyalen mitjançant prefixos, i els lingüistes consideren que aquests prefixos reflecteixen morfemes ja presents en proto-nigerocongolès. Les llengües ful-serer, no obstant això, marquen les classes nominals mitjançant sufixos o una combinació de prefixos i sufixos. Joseph Greenberg va argumentar que les formes sufixades van sorgir de manera independent com a resultat de determinants enclítics que concordaven amb la classe nominal: CL-Nom CL-Det → CL-Nom-CL → Nom-CL

Comparació lèxica Els numerals per a diferents grups de llengües senegambianes són::

GLOSSAFula-CanginWòlof-NyunNalu PROTO-SENEGAM. PROTO-FULA Serer PROTO-TENDA PROTO-CANGIN Wòlof PROTO-BN Mbulungish(Baga-Foré) Nalu '1' *goʔo leŋ *-diyẽ(?) *yiːnɔː bɛnː *teː- ki-ben deːndɪk *-dĩ '2' *ɗiɗi ɗik *-xi(?) *k-anak ɲaːr *naːn- ʧi-di bilɛ *-di/*naː- '3' *tati tadik *-tʲar(?) *k-ahay ɲɛtː *taːr ʧi-tɛt paːt *taːdi '4' *nai nahik *-naxi *niː(ki)- ɲɛnt ʧi-nɛŋ biːnaːŋ *naːi- '5' *ʤowi ɓedik *-bəda/*-ɲɟõ *ja-tus*iːp dʒuroːm *yu-roːg su-sɑ teːduŋ '6' *5+1 5+1 *5+1 *5+1 5+1 *5+1 sɑk-ben 5+1 *5+1 '7' *5+2 5+2 *5+2 *5+2 5+2 *5+2 sɑk-di 5+2 *5+2 '8' *5+3 5+3 *5+3 *5+3 5+3 *4+4 sɑk-tɛt 5+3 *5+3 '9' *5+4 5+4 *5+4 *5+4 5+4 sɑk-nɛŋ 5+4 *5+4 '10' *sapːo xarɓaxay *-pahw(?) *sabo fukː ɛtɛlɛ tɛːblɛ~ tɛbɪlɛ

Notes

Bibliografia David Sapir, 1971. "West Atlantic: an inventory of the languages, their noun-class systems and consonant alternation". In Sebeok, ed, Current trends in linguistics, 7: linguistics in sub-Saharan Africa. Mouton, 45–112 Guillaume Segerer & Florian Lionnet 2010. "'Isolates' in 'Atlantic'" . Language Isolates in Africa workshop, Lyon, Dec. 4

Categoria:Llengües atlàntiques