El Juan Carlos I (L-61), catalogat inicialment com a «Vaixell de Projecció Estratègica», és un vaixell d'assalt amfibi del tipus LHD de l'Armada Espanyola botat el 10 de març de 2008 per l'empresa espanyola Navantia,que rep el seu nom en honor del rei Joan Carles I d'Espanya. Aquest vaixell és el de major grandària i tonatge que hagi tingut mai l'Armada Espanyola.
Va ser donat d'alta en la Lista Oficial de Buques de la Armada i va passar a tercera situació a partir del dia 30 de setembre de 2010, amb la designació de L-61 Juan Carlos I, per resolució 600/14700/2010, de 16 de setembre, de l'Almirall General Cap d'Estat Major de l'Armada, publicada en el Boletín Oficial de Defensa el 28 del mateix mes. En aquesta data va ser lliurat a l'Armada per Navantia en presència del seu epónim, el rei Juan Carlos I.
Descripció miniatura|esquerra|Vista per la amura d'estribord. El Juan Carlos I és un vaixell de guerra multipropósit, de l'Armada Espanyola, similar als LHD nord-americans de la Classe Wasp, amb l'afegit del ski-jump a proa per millorar les capacitats de càrrega de combustible i armament dels avions V/STOL, a més d'un nou sistema de propulsió elèctric de llarga autonomia. El disseny va ser aprovat al setembre de 2003 i Navantia Ferrol va començar la construcció el 20 de maig de 2005. La construcció del vaixell ha suposat una càrrega de treball de 3.100.000 hores a les quals s'ha d'afegir 775.000 hores més d'enginyeria.
La construcció del BPE (Buque de Proyección Estratégica) s'enquadra en un marc històric d'augment dels pressupostos i l'assumpció gradual de majors responsabilitats internacionals per part d'Espanya. El nou vaixell ha d'exercir un paper important en la flota. Una plataforma que té un rol dual: Donar suport a la mobilitat dels infants de marina, com a complement de la resta del Grup Amfibi. Aquest n'és el rol primari, com testifica la numeració, L-61. Té capacitat per permetre completar la projecció d'una Brigada conjunta d'Infanteria de Marina. Realitzar funcions de transport estratègic de les forces de terra. Entre les seves funcions previstes, estava la d'actuar com a plataforma alternativa del portaavions Príncep d'Astúries per operar l'aviació embarcada, quan aquest estigués immobilitzat per obres. Després de l'anticipada baixa al febrer de 2013 del Príncep d'Astúries el Juan Carlos I és l'únic amb capacitat d'operar aeronaus d'ala fixa en l'Armada espanyola. La seva funció s'emmarca dins de l'estructura de la Flota de l'Armada en un sòlid Grup de Projecció, amb unitats aeronavals i amfíbies (així com els dos naus de suport logístic). També s'alinea amb el canvi estratègic de la US Navy, en apostar per les «brown waters» i la «litoral warfare», abandonant el caràcter exclusiu que han tingut les «blue and green waters» i el control de grans extensions de l'oceà. L'Armada espanyola ha redefinit també la seva estratègia com una força que projecti el seu poder en el litoral i sobre la costa i, presumiblement, cap a l'interior. Per això cal potenciar les capacitats amfíbies amb naus modernes i polivalents per a operacions de pau, amfíbies o humanitàries. No ha d'oblidar-se que al costat de l'entrada en servei d'aquest vaixell s'ha realitzat la potenciació de la Infanteria de Marina Espanyola amb noves llanxes LCM-1I, vehicles MOWAG Piranha, míssils Spike entre d'altres.
Dotació La tripulació està al voltant dels 243 efectius, amb equips i elements d'ajuda per 1200 soldats. Dotació pròpia: 247 Estat Major: 103 Personal Força de Desembarcament: 890 Grup Naval de Platja: 23 Dotació Unitats Aèries Embarcades: 172.
Operacions amfíbies Posseeix una coberta inundable amb capacitat per allotjar fins a quatre transports de desembarcament amfibi LCM-1I i quatre supercat o un «hovercraft» LCAC (landing craft, air cushion). Així mateix compta amb un hospital amb dues sales d'operacions, sala d'odontologia, infermeria, UCI, rajos X, laboratori, farmàcia. El garatge i l'hangar estan construïts en dos nivells de 6.000 m² i són espais versàtils, amb capacitat per 6.000 t de càrrega cadascun: Garatge de vehicles pesants amb 1.410 metres quadrats. Garatge de vehicles lleugers de 1.880 metres quadrats. Hangar: 990 m² Municions: 600 m².
Operacions aèries miniatura|Aeronaus estacionades sobre la coberta del vaixell. miniatura|esquerra|Hangar d'aeronaus del Juan Carlos I. Compta amb dos ascensors amb capacitat per operar JSF. El vaixell disposa així mateix d'una coberta de vol de 202 × 32 metres amb ski-jump de 12 graus d'inclinació amb les següents capacitats de preses en coberta: Sis punts de presa per Harrier, F-35B o helicòpters. Quatre punts per a la presa d'helicòpters pesats CH-47 Chinook. Quatre punts de presa per a V-22 Osprey. Capacitat d'operar fins a 19 avions AV-8B o 30 helicòpters NH-90 o 10 helicòpters pesats CH-47 Chinook o 12 helicòpters NH-90 i 11 avions AV-8B entre helicòpters NH90 i Chinook, o 10 aparells F-35B o Harrier quan actuï amb perfil de missió de portaavions, quelcom de vital importància després de la retirada al febrer de 2013 del portaavions Príncep d'Astúries (R-11). Capacitat d'operar fins a 30 aeronaus incloses AV-8B Plus, F-35B, NH-90, SH-3D, CH-47, AB-212. En el futur és possible que Espanya adquireixi unes 20 unitats de l'avió F-35. però no abans de 2034, data fins a la qual s'ampliarà la vida útil dels Harrier.
Propulsió miniatura|Superestructura És el primer vaixell en el qual l'Armada empra una versió millorada de propulsió dièsel-elèctrica. La planta motriu és una turbina de gas de 19,75 MW i dos generadors dièsel de 7,86 MW. Compta amb dos POD de 11 MW cadascun amb dues hèlixs de pales fixes de ø4,5 m. Té una autonomia de 9.000 milles a 15 nusos i una velocitat màxima sostinguda de 19,5 nusos en operacions amfíbies i de 21 nusos en operacions aèries.
Sistemes Sensors Sistema País Fabricant NotesSistema Integrat de Control de Plataforma (SICP)NavantiaSistema de combat (SCOMBA)Navantia originalment sistema AEGIS nord-americà, després substituït per la versió nacionalSistema de navegació DIANAIndra SistemesCònsoles multifunció CONAMSainsel 12 consoles, 2 de tres monitors i 10 de dos monitorsSistema de Vigilància OptrónicaTecnobitRadar principalIndra Sistemes model LLANÇA-NRadar de superfícieIndra Sistemesmodel ÀRIES-NavRadar secundariIndra Sistemes model ÀRIES SAASRadar d'aproximació d'aeronausIndra Sistemes model ÀRIES PARELLRadar ESM/ECM model RigelIFFIndra Sistemes inclosos maneres 5 i maneraSistema de comunicacions integrades ICCS-5EIDSistemes d'enllaços de dades Link-11 i Link-22TecnobitWECDISSainselSistema de Control de Personal i MaterialGMV
Armament Sistema País Fabricant Notes Canó automàtic McDonnell Douglas 4 muntatges model M242 Bushmaster de 25 mmMetralladores Browning Arms 4 unitats del model Browning M2 de 12,7 mm
Propulsió Sistema País Fabricant NotesCODLAG (COmbined Diesel-eLectric And Gas)TurbinaGeneral Electric 19.750 kWMotors Navantia 2 motors model Navantia-MAN de 7.860 kWPropulsors azimutals Siemens 2 pods de 11.000 kW
Historial miniatura|El Juan Carlos I en fase d'acabat, a flotació en la drassana de Navantia-Ferrol (agost de 2009). miniatura|El Juan Carlos I atracat en el Port de Vigo. Es va avarar, tal com era previst, el 10 de març de 2008, just després de les eleccions generals en presència dels reis d'Espanya. Succeeix a les anomenades «banyudes», Hernán Cortés (L-41), i Pizarro (L-42), tots dos tipus LST, vaixells de desembarcament de tancs de la «Classe Newport», que seran donades de baixa tant per que eren vells i els costs operatius eeren molt alts. El 18 d'abril de 2008 a primera hora del matí, quan era atracat en procés d'armament, a la fase final de la construcció, en els molls de Navantia, es va trencar el cable d'amarrament de popa a causa del fort vent. El vaixell, que té un puntal de 27 metres, va quedar a la deriva i va començar a separar-se del moll d'armament. El contratemps va ser resolt amb el concurs de cinc remolcadors que el van retornar al seu lloc. miniatura|esquerra|Detall del ski-jump. El 22 de setembre de 2009, ajudat per dos remolcadors, es va fer a la mar per primera vegada per realitzar les seves primeres proves en mar obert. Al febrer de 2010 es va instal·lar el nou motor després que un dels dos motors resultés avariat en l'estiu de 2009 pel mal funcionament d'un motor auxiliar. El 24 de maig de 2010 van començar les últimes proves en alta mar,que es van donar per finalitzades el 2 de juny de 2010. S'esperava que fos lliurat a l'Armada el 24 de juny,no obstant això, la política de retallada de la despesa pressupostària del govern en general i de Defensa en particular van motivar que el Ministeri dilatés al màxim els terminis de lliurament.«Altas y bajas en la flota». Igualment, en les primeres proves, es van detectar problemes de cavitació en les pales de les dues hèlixs davanteres, que van ser redissenyades. Després muntar-les, es van fer noves proves en la mar entre el 24 i el 25 d'agost a unes 15 milles entre Ferrol (La Corunya) i La Corunya, amb el suport de la fragata Álvaro de Bazán. Va ser lliurat oficialment a l'Armada Espanyola el 30 de setembre de 2010. El 20 d'octubre de 2010, va salpar del port de Ferrol, per a després d'efectuar dos dies de proves en aigües gallegues, amb rumb a la seva base de Rota, on va arribar el 24 d'octubre de 2010.La voz de Galicia 20 de octubre de 2010; Defensa programa que el buque «Juan Carlos I» inicie hoy el plan de salida a su base de RotaEl Mundo.es 24 de octubre de 2010; El buque insignia de la Armada, el 'Juan Carlos I', atraca en Rota miniatura|El Juan Carlos I a Istanbul al maig de 2011. El febrer de 2011, va participar en els exercicis ADELFIBEX 01/11 en aigües de la Badia de Cadis al costat del Castella, al Pizarro i 6 embarcacions LCM-1I del grup naval de platja, així com unitats de la Brigada d'Infanteria de Marina.La Armada finaliza el Ejercicio ADELFIBEX 01/11 Armada Española; 8 de febrero de 2011 Durant aquests exercicis, el 8 de febrer a les 10.51 hores, es va produir el primer aterratge d'un helicòpter a bord, en concret un SH-3D Sigui King de la tercera esquadrilla.Primera toma de aeronave en la cubierta del Buque de Proyección Estratégica de la Armada `Juan Carlos I´ Armada Española, 9 de febrero de 2011 El 2 de maig de 2011, va salpar de la seva base per començar el seu creuer de resistència, amb data de finalització prevista l'11 de juny; aquest mateix dia, es va produir el primer aterratge d'un Harrier AV-8B de la 9a. esquadrilla. En el transcurs d'aquest creuer, va tocar els ports de Las Palmas de Gran Canaria, Cartagena (Múrcia), Tolón (França), Istanbul (Turquia) i Ceuta.Armada Española 3 de mayo de 2011: El buque de proyección estratégica ‘Juan Carlos I’ inicia un crucero de resistencia de más de un mes Va arribar a Las Palmas el 6 de maig de 2011, romanent en el citat port fins al diumenge 8 de maig.La provincia.es 7 de mayo de 2011; El Puerto recibe al gigante de la ArmadaABC 8 de mayo; El «Juan Carlos I» se ofrece al público este domingo como último día de visita, en el muelle Santa Catalina Va romandre a Cartagena (Múrcia) entre el 13 i el 15 de maig, el 24 i 25 de maig a Maó (Balears), del 29 de maig al 3 de juny a Istanbul i del 9 a l'11 de juny a Ceuta. El 22 d'agost, va salpar des de la seva base de Rota amb rumb a aigües gallegues, per sotmetre's a obres de final de garantia, fent escala a Ferrol (La Corunya) i Vigo (Pontevedra).