Das Wunder der Heliane (en alemany, El miracle de Heliane, en català), op.20, és una òpera en tres actes d'Erich Wolfgang Korngold amb un llibret en alemany de Hans Müller-Einigen, basat en el misteri Die Heilige (La santa) escrit pel poeta austríac Hans Kaltneker. Va ser representada per primera vegada a la Staatsoper d'Hamburg el 7 d'octubre de 1927. L'editorial de música Schott va publicar una suite per a violí i piano basada en la música de l'ària Ich ging zu ihm.
Origen i context Fins ben entrat el 1997, Erich Wolfgang Korngold continuava essent percebut, fora del món especialitzat, com una mena d’efímer prodigi vienès que havia acabat fent carrera a Hollywood, autor de bandes sonores tan celebrades com les de El falcó del mar o Les aventures de Robin Hood. Però el centenari del seu naixement va canviar radicalment aquesta mirada: les recuperacions i homenatges programats aquell any, especialment dedicats a les seves partitures menys divulgades, van posar de manifest un compositor d’una profunditat molt més gran.
Nascut a Brno el 1897, Korngold va mostrar un talent fora mida des de ben petit, i ja d’adolescent va rebre elogis de figures de primer ordre com Gustav Mahler i Richard Strauss. El 1916 va signar dues òperes —Der Ring des Polykrates i Violanta— que deixaven clara no només la seva brillant tècnica, sinó també una veu pròpia capaç d’esprémer fins al límit el llenguatge del romanticisme tardà. La seva plenitud arribaria amb Die tote Stadt, una obra de psicologia molt més elaborada i d’una ambició musical superior, estrenada simultàniament el 1920 a Hamburg i Colònia i que marcava inequívocament la seva maduresa creativa.
El juliol de 1923, Korngold escrivia al seu amic, el director Egon Pollak, anunciant-li que havia iniciat una òpera de gran ambició. La inspiració li venia d’un drama místic, Die Heilige (El Sant), obra d’un jove autor expressionista, Hans Kaltneker, mort prematurament de tuberculosi. Tot apunta que Kaltneker havia concebut el text amb l’esperança que Korngold el convertís en música, però el compositor no n’estava assabentat. Quan va topar amb la peça, però, va quedar captivat de seguida. Müller també va recopilar el text de Violanta el 1916.
Tot i que l’obra literària de Kaltneker és breu, destaca per una intensitat gairebé incandescent, una imaginació poderosa i una maduresa sorprenent. El seu relat transita del desig sensual cap a un amor d’una autenticitat més profunda, amb un ideal de redempció del món fundada en una capacitat d’estimar sense límits. Die Heilige va impressionar tant Korngold que en va fer el nucli espiritual del projecte. Com que el manuscrit original sembla haver desaparegut, la visió de Kaltneker ens arriba a través de Hans Müller, autor del llibret de Das Wunder der Heliane, que va treballar a partir d’aquell text perdut. El resultat literari, tal com s’acabaria valorant més endavant, es convertiria en un dels punts febles de l’òpera.
La creació d’aquesta obra es produeix paral·lelament al matrimoni de Korngold amb Luzi von Sonnenthal, amb qui havia mantingut una vinculació afectiva durant molts anys, una relació que posteriorment va qualificar de «llarga i feliç història d'amor». No obstant això, aquesta felicitat no era compartida per tothom: el seu pare. Julius Korngold adoptà un rol protector envers el seu fill prodigi, seguint una perspectiva comparable a la de Leopold Mozart amb Wolfgang, encara que amb un enteniment més nítid del seu paper. En cap moment Erich va ser sotmès a una sobreexposició pública ni a l’explotació artística; Julius vetllava perquè comptés amb els mestres més qualificats i evitava que la seva influència com a crític musical preeminent de Viena interferís amb el desenvolupament de la carrera del seu fill.
Korngold, identificat com a jueu no practicant, presenta en Heliane un text saturat de simbologia cristiana, com es veu en les primeres paraules, cantades per veus fora de l’escenari: «Feliços els que estimen. Els que estimen no moriran. I els que morin per amor sobreviuran». La composició orquestral no estableix distincions entre l’àmbit físic i l’espiritual, reflectint una concepció de l’amor com a força absoluta i afirmativa, més que com a recerca introspectiva. En contrast amb el Tristany de Wagner, on el poder dramàtic depèn del retard en les resolucions harmòniques per intensificar la tensió eròtica, Korngold opta per una expressió immediata i plena: Heliane és, de principi a fi, una orgia de sentiments i energia musical.
Korngold estructura la seva òpera al voltant d’un enigmàtic joc d’amor i resurrecció, amb un llibret de Hans Müller carregat de simbolisme eròtic i religiós. La trama central és relativament senzilla: en un període no determinat, un governant despòtic i somrient manté un matrimoni sense amor amb Heliane, sense consumar-lo. Un jove de caràcter messiànic, Stranger, proclama l’alegria i l’amor, fet pel qual és empresonat. Heliane s’atreu a ell i li manifesta els seus sentiments. El governant, en una excepció comprensible, sotmet ambdós a proves. Stranger se suïcida en un pacte mortal, mentre Heliane defensa la seva castedat. El governant exigeix un miracle que confirmi la seva innocència: la resurrecció de Stranger. Heliane rebutja la blasfèmia, confessa el seu amor i, per salvar la seva vida, s’ofereix al rei. El cel es manifesta, amb la música de les esferes i cants angelicals, i Stranger ressuscita. Heliane es llança als seus braços; el governant, enfurismat, l’apunyala, però els amants aconsegueixen unir-se en una felicitat extasiada.
Argument S'ambienta en un estat totalitari sense nom en una època incerta.
Acte I El Governant, despòtic i autoritari, exerceix el seu control absolut sobre el territori i els habitants. La seva infelicitat personal, derivada de la falta d’amor de la seva esposa Heliane, el porta a impedir que els seus súbdits experimentin felicitat. L’arribada d’un jove Estranger, portador d’alegria i esperança per al poble, provoca la seva detenció i condemna a mort, programada per l’alba següent. El Governant visita l’Estranger per comprendre les seves accions; aquest demana clemència, però el monarca manté la seva decisió, tot permetent, no obstant això, que l’Estranger passi lliure la seva última nit.
Un cop el Governant se’n va, Heliane entra a la cel·la per confortar l’Estranger. En adonar-se de la seva bondat, els sentiments de pietat inicials es transformen en amor. Durant aquest encontre, Heliane mostra els seus cabells daurats i finalment es queda nua davant l’Estranger, qui li proposa lliurar-se a ell durant aquella última nit. Heliane rebutja la proposta i es retira a una capella a pregar per l’Estranger. El Governant retorna, oferint-li a l’Estranger la possibilitat de salvar la seva vida i la de Heliane si aconsegueix ensenyar a Heliane a estimar-lo. Heliane reapareix, encara nua, sorpresa per la presència del marit, que enfurismat ordena la mort de l’Estranger i l’enjudiciament de Heliane.
Acte II El Governant, acompanyat de la seva Missatgera —antiga amant rebutjada—, espera l’arribada del Botxí i dels membres de l’alt tribunal. El judici s’iniciarà quan compareguin els sis jutges i el president cec. L’acusació presentada és la d’adulteri amb l’Estranger. Heliane admet que es trobava nua davant d’ell, però sosté que només s’hi va lliurar en pensament. El Governant, furiós, li acosta una daga al pit i l’exhorta al suïcidi.
L’Estranger entra com a testimoni, però es nega a declarar. Sol·licita uns moments a soles amb Heliane, la besa, i després empunya la daga per llevar-se la vida, deixant el Governant sense proves per desacreditar l’honestedat d’Heliane. El tribunal és dissolt, i el Governant proclama que serà Déu qui jutjarà Heliane: si és realment innocent, haurà de retornar la vida a l’Estranger. Espantada però resignada, Heliane accepta sotmetre’s a la prova.
Acte III Una multitud s’ha congregat davant del palau del Governant per presenciar l’intent de Heliane de retornar la vida a l’Estranger, amb els jutges i el president del tribunal presents com a testimonis. La Missatgera incita la gent contra Heliane mentre comença la prova. Heliane crida amb sinceritat, confessant el seu amor pel jove Estranger. En veure-la plorar, el Governant ofereix salvar-la, però només si li cedeix a ell; Heliane, plena d’odi, rebutja aquesta última oferta i és arrossegada al patíbul.
De sobte, un tro ressona i el cel s’omple d’estrelles, i el cadàver de l’Estranger s’aixeca transfigurat, miraculosament viu. Heliane corre immediatament als seus braços. En un atac de ràbia, el Governant apunyala Heliane, però l’Estranger beneeix el poble i desposseeix el monarca del seu poder. Finalment, l’Estranger alça Heliane, i units en el seu amor, s’eleven cap al cel.
Personatges Personatges Tessitura Elenc de l'estrena,7 d'octubre de 1927(Director: Egon Pollak)HelianesopranoMaria HussaEl governant, el seu maritbarítonRudolf BockelmannL'estrangertenorCarl GüntherLa missatgeracontraltSabine KalterEl porterbaixHermann MarkowskiEl jutge cectenorGunnar GraarudEl jovetenorJan BerlikEls sis jutges:Paul Schwarz, Hermann Siegel, Julius Gutmann, Peter Kreuder, Herbert Taubert, Arnold GreveEls serafins muts:Olga Schramm-Tschörner, Franziska von Issendorf, Olga Wiese, Frieda Singler, Sophie Bock, Erna Homann, Janna Maria BalßEl poblecor
miniatura|L'Stadttheater d'Hamburg el 1890 (destruït durant la Segona Guerra Mundial)
Representacions miniatura|L'Stadttheater d'Hamburg el 1890 (destruït durant la Segona Guerra Mundial) Das Wunder der Heliane es va estrenar el 7 d’octubre de 1927 a l’Òpera Estatal d’Hamburg, sota la direcció de Egon Pollak, rebent crítiques positives i un acolliment favorable del públic. L’èxit inicial es va veure impulsat tant per la trama impactant de l’òpera com per la promoció del seu pare, Julius Korngold, crític musical influent, que va projectar la figura del fill com a defensor del conservadorisme i opositor al Modernisme. La seva obra anterior, Die tote Stadt, havia tingut un èxit efímer, i Korngold va aprofitar l’oportunitat per consolidar-lo com a artista de renom. Tanmateix, l’estrena a Berlín va topar amb una reacció hostil de la premsa i el públic, àvid de novetats. Les exigències econòmiques de la producció de Das Wunder der Heliane, sumades a l’ascens del nazisme, van generar un clima d’hostilitat cap al compositor jueu, fent que l’òpera caigués aviat en l’oblit.
L’estrena vienesa de l’òpera, menys de tres setmanes després de la primera a Hamburg, no va obtenir la mateixa acollida positiva, probablement com a resultat de la intervenció de Julius Korngold. Com a crític influent, havia intentat boicotejar la representació de Jonny spielt auf d'Ernst Krenek el febrer d’aquell any, fet que va alienar gran part de l’elit vienesa i va generar animadversió cap a la família Korngold.
Malgrat la fredor de la recepció a Viena, Heliane es va arribar a representar en dotze altres teatres, fet que constituïa un èxit relatiu. No obstant això, per a Korngold aquesta obra va trencar la continuïtat del triomf que havia assolit amb Die Tote Stadt, i la resposta poc entusiasta li va semblar gairebé un rebuig. A partir d’aquest moment, es va centrar en els arranjaments d’operetes i només cinc anys més tard va començar la composició de la següent òpera, Die Kathrin.
L’òpera no va tornar a posar-se en escena fins al 1970 a Gant. En les dècades posteriors, es va escoltar sobretot en concerts, però des del canvi de mil·lenni les produccions escèniques han augmentat, incloent les de la Vlaamse Opera a Gant (2017), la Deutsche Oper de Berlín (2018) i el teatre d’òpera de Lübeck (2019).
Anàlisi musical