miniatura|Riad el-Solh Riyad as-Sulh o Riad el-Solh o Riad El Solh () (Sidó, 1894 – Amman, 17 de juliol de 1951) va ser un polític libanès que va ser dues vegades primer ministre, sent el primer primer ministre del Líban després de la independència. Muhammad Mugraby, The syndrome of one-time exceptions and the drive to establish the proposed Hariri court, Mediterranean Politics, special issue: The Politics of Violence, Truth and Reconciliation in the Arab Middle East, vol 13, issue 2, pags 171–194, Taylor and Francis, DOI 10.1080/13629390802127513, juliol de 2008

Biografia Joventut Riad el-Solh va néixer a Saida o Sidó el 1894. La seva família era una destacada família sunnita de terratinents del sud del Líban, principalment a Sidó.R. Hrair Dekmejian, Patterns of Political Leadership: Egypt, Israel, Lebanon, accés 21 d'octubre de 2012, El seu pare va ser Rida el-Solh, un sub-governador reformista a Nabatiyeh i a Saida i un líder nacionalista àrab destacat. Rida el-Solh va ser jutjat pels otomans el 1915 i va anar a l'exili, a Esmirna. Després va servir com a governador otomà a Salonica. També va treballar com a conseller d'interior de l'emir Faisal en el govern de Damasc.

Riad el-Solh va estudiar dret i ciència política a la Sorbona. Va passar la major part de la seva vida a Istanbul durant la seva joventut, ja que el seu pare va ser diputat en el Parlament otomà.

Trajectòria El-Solh va servir com a primer ministre del Líban dues vegades. El seu primer mandat va ser just després de l'arribada del Líban a la independència (25 de setembre de 1943 – 10 de gener de 1945).Rulers of Lebanon a la Jewish Virtual Library El-Solh va ser escollit pel president Bishar al-Khouri com el seu primer Ministre.Almula Türedi Lebanon: at the edge of another civil war , Perceptions, 2008, pags 21–36 El-Solh i al-Khouri van aconseguir implementar el Pacte Nacional (al-Mithaq al-Watani) el novembre de 1943 que establia un marc per donar cabuda a les diferents confessions del Líban.Leila Tarazi Fawaz, An Occasion for War: Civil Conflict in Lebanon and Damascus in 1860, University of California Press, Philip G. Roede i Donald S. Rothchild Sustainable Peace: Power And Democracy After Civil Wars, 2005, Cornell University Press, Michael Hudson, Democracy and Social Mobilization in Lebanese Politics, Comparative Politics, gener de 1969, DOI 10.2307/421387 El Pacte Nacional era un pacte de cavallers no escrit.Vanessa E. Shields i Nicholas Baldwin Beyond Settlement: Making Peace Last After Civil Conflict, 2008, Associated University Presse, El Pacte establia que el president, primer ministre i president del Parlament al Líban havien de ser assignat als tres grans grups confessionals basats en el cens de 1932, és a dir, maronites cristians, musulmans sunnites i xiïtes, respectivament. Durant el seu primer mandat, el-Solh també va servir com a ministre de subministraments i reserves a partir del 3 de juliol de 1944 fins al 9 de gener de 1945.

El-Solh va ser altre cop primer ministre a partir del 14 de desembre de 1946 i fins al 14 de febrer de 1951,Kamil Dib, "Warlords and Merchants, The Lebanese Business and Political Establishment", p. 89 sota la presidència de Bishar al-Khouri. El-Solh va ser crític amb el rei Abdal·lah I de Jordània, i va tenir un paper important en la concessió de la benedicció per part del comitè polític de la Lliga Àrab al Govern de la Gran Palestina durant el seu segon mandat.Avi Shlaim, The Rise and Fall of the All-Palestine Government in Gaza, Journal of Palestine Studies, 1990, vol. 20, nº 1, pags 37–53, DOI 10.2307/2537321

Assassinat El-Solh va escapar d'un intent d'assassinat el març de 1950.Are Knudsen, Acquiescence to assassinations in post-civil war Lebanon?, Mediterranean Politics, vol 15, nº 1, Taylor and Francis. DOI 10.1080/13629391003644611 Va ser perpetrat per un membre del Partit Social Nacionalista Sirià.

No obstant això, uns mesos després de deixar el càrrec d eprimer ministre, va ser abatut a tirs el 17 de juliol de 1951 a l'aeroport de Marka a Amman per membres del mateix Partit Social Nacionalista Sirià. L'atac va ser perpetrat per tres homes armats, que el van matar en venjança per l'execució d'Antoun Saadeh, un dels líders i fundadors del partit.N. Kliot, The collapse of the Lebanese state, Middle Eastern Studies, vol 23 nº 1, Taylor and Francis, DOI 10.1080/00263208708700688 Tim Llewellyn, Spirit of the Phoenix: Beirut and the Story of Lebanon, I.B.Tauris, 2010,

Vida personal El-Solh, estava casat amb Fayza al-Jabri, la germana del dues vegades primer ministre de Síria, Saadallah al-Djabiri.The Middle East enters the twenty-first century, By Robert Owen Freedman, Baltimore University 2002, page 218. Van tenir cinc filles i un fill, Rida, que va morir en la infància. La seva filla gran, Aliya (1935-2007), va continuar el camí del seu pare en la lluita per un Líban lliure i segur. Aliya va propagar el ric patrimoni cultural del Líban a l'estranger fins a la seva mort a París.

Lamia el-Solh (nascuda el 1937) es va casar amb el príncep Mulay Abdallah del Marroc, oncle del rei Mohammed VI.Morocco Foreign Policy And Government Guide, International Business Publications, Els seus fills són Mulay Hicham, Moulay Ismail i una filla Lalla Zineb.

Mona Al Solh es va casar a l'Aràbia Saudita amb el príncep Talal bin Abdulaziz. Fou la mare dels prínceps Al-Waleed bin Talal i Khalid bin Talal i de la princesa Reema bint Talal.Mamoun Fandy, (Un)civil War of Words: Media and Politics in the Arab World, 2007, Greenwood Publishing Group,

Bahija el-Solh es va casar a Said al-Assad, que fou ambaixador libanès a Suïssa i membre del parlament. Tingueren dos fills i dues filles.

La filla més jove, Leila el-Solh Hamade, va ser nomenada com una de les dues primeres dones ministres al govern d'Omar Karami.Leila Al Solh, World Association of girl guides and girl scoutes

Llegat El llibre de Patrick Seale La lluita per la independència àrab (2011), que tracta la història de l'Orient mitjà des dels darrers anys de l'Imperi Otomà fins a la dècada de 1950, se centra en la influència de la carrera i de la personalitat d'el-Solh.

Una plaça del centre de Beirut, la Riad al-Solh Square, va ser anomenada en honor seu.

Referències

Categoria:Primers ministres del Líban Categoria:Alumnes de la Universitat de París Categoria:Morts a Amman Categoria:Persones de Sidó Categoria:Morts el 1951 Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1894