Saadi al-Munla () (Trípoli, 4 de novembre de 1890 – 12 de desembre de 1975) va ser un polític libanès que fou primer ministre del Líban. També va exercir com a ministre de justíciaWho's who in Lebanon, per Charles G. Gedeon i Gabriel M. Bustros i d'economia.
Biografia Al-Munla era membre d'una família sunnita establerta a Trípoli del Líban. Va estudiar a Istanbul,Le français au Liban: essai socio-linguistique, per Abdallah Naaman, Editions Naaman, 1979 on va obtenir una llicenciatura en dret.
Carrera i activitats Al-Munla va treballar com a advocat. A continuació, es va convertir en un membre del Parlament LibanèsR. Hrair Dekmejian, ''Patterns of Political Leadership: Egypt, Israel, Lebanon, 1975, SUNY Press, sent diputat per Trípoli. El 1943 va ser el diputat que amb llapis vermell va dibuixar la bandera nacional libanesa, mentre que el cedre, a manca de llapis verd, es va dibuixar en negreHistoire du Liban: des origines au XXe siècle, per Boutros Dib, 2006
Era ministre de Justícia en el gabinet de Sami al-Sulh (1945-1946). El 18 de maig Sami al-Sulh va anunciar que es sotmetria a una moció de confiança, però poc abans de la reunió del Parlament tres dels seus ministres, Saadi al-Munla, Jamil Talhouk i Ahmed Assad, membres fins aleshores del Partit o Moviment de la Independència, van dimitir; el primer ministre va fer públic el programa que volia presentar (retirada de les tropes franceses i transferència dels serveis sota control francès) i va dimitirBritish documents on foreign affairs: reports and papers from the Foreign Office confidential print. From 1946 through 1950. Near and Middle East 1946. Eastern affairs, April 1946-December 1946, Malcolm Yapp, Paul Preston, Michael Partridge, University Publications of America, 1999
Saadi al-Munla fou cridat llavors per ser primer ministre del Líban l'any 1946. Les principals personalitat dels país com Camille Chamoun, Habib Abi Chahia o Hamid Frangieh van renunciar per un o altre motiu durant les converses dels tres primers dies, però va poder formar govern que només es podia sostenir aprofitant les rivalitats entre grups i sense ministres competents en l'administració. Va obtenir 36 vots a favor, 5 en contra i una abstenció.La font de la nota 5 dona el nom de dos ministres; el tercer, Talhouk, s'esmenta a The precarious republic: political modernization in Lebanon, per Michael C. Hudson, Leonard Binder, Harvard University. Center for International Affairs, Westview Press, 1985
Va dimitir el 7 de desembre de 1946The Middle East Journal, Middle East Institute, 1947 i al cap d'una setmana es va formar el nou govern; el seu mandat va durar legalment del 22 de maig al 14 de desembre de 1946, sota la Presidència de Bishara al-Khoury.''Mandat-Chef du gouvernement - Liban, Perspective Monde Durant aquest període també va exercir com a ministre d'economia. Va ser un protegit del clan dels Karami o Karame.
Referències
Categoria:Primers ministres del Líban Categoria:Morts el 1975 Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1890