Harry Potter i les relíquies de la Mort (títol original anglès: Harry Potter and the Deathly Hallows), és el setè llibre de la sèrie literària Harry Potter, escrita per l'autora britànica J. K. Rowling. El llibre es va publicar el 21 de juliol del 2007, tancant la sèrie que va començar deu anys abans amb la publicació de Harry Potter i la pedra filosofal publicat el 1997. Aquest darrer llibre narra els esdeveniments que segueixen directament al llibre anterior: Harry Potter i el misteri del Príncep —publicat el 2005—, i conclou amb l'enfrontament final, llargament esperat, entre Harry Potter al costat dels seus amics, davant de Lord Voldemort i els cavallers de la mort.
L'editorial Bloomsbury va publicar Les relíquies de la Mort al Regne Unit i juntament amb l'edició nord-americana es van llançar globalment a noranta-tres països. El llibre va trencar rècords de vendes i es va convertir en el llibre més ràpidament venut de tots els temps. Vint-i-quatre hores després de la seva publicació ja s'havien venut més d'onze milions de còpies, tres milions de còpies més que les del seu predecessor.
La traducció al català es va ser publicada el febrer de 2008 per l'editorial Empúries. És el tercer volum de la sèrie traduït per Xavier Pàmies, ja que els quatre primers volums de la sèrie havien estat traduïts per Laura Escorihuela.
Argument esquerra|miniatura|150x150px|El símbol misteriós que representa les relíquies de la Mort. Harry Potter compleix la majoria d'edat, de manera que la protecció màgica que tenia a casa dels Dursley es perd. Després que Lord Voldemort intenti parar-los una emboscada, els tres protagonistes es refugien al Cau, on reben l'herència que els va deixar l'Albus Dumbledore: l'apagador per a en Ron', un llibre de contes escrit en caràcters rúnics (Les rondalles del bard Gallard, on troben el conte de les relíquies de la Mort) per a l'Hermione, i una papallona daurada i l'espasa de Nícanor Gryffindor per a en Harry. Tanmateix, el conseller d'Afers Màgics es nega a entregar-los l'espasa, atès que es tracta d'una propietat de Hogwarts. Tots tres, confosos, creuen que aquests objectes els serviran per trobar els horricreus, els fragments de l'ànima de Voldemort que han de ser destruïts per vèncer-lo. Durant el casament d'en Bill Weasley i la Fleur Delacour, poden veure el penjoll d'en Xenòfil Lovegood amb un símbol estrany que aniran trobant en altres ocasions. Després d'un nou atac per part dels cavallers de la mort que descobreixen l'amagatall, en Harry, en Ron i l'Hermione fugen a la casa de plaça Grimmauld, 12 que en Harry va heretar d'en Sírius Black.
Un cop allà, comencen la recerca dels horricreus, que els obligarà a traslladar-se i amagar-se a diferents llocs del Regne Unit. En el moment en què es queden sense pistes per saber per on cercar, busquen ajuda en el senyor Lovegood, que els explica que el símbol que han trobat diverses vegades representa les tres relíquies de la Mort: la vareta d'àlberEl nom original de la vareta (Elder's Wand) és un joc de paraules basat en la polisèmia de la paraula elder que pot significar tant salze (fusta del qual està feta la vareta màgica) com l'adjectiu comparatiu amb el significat de «més vell» o «de rang superior a un altre». Vegeu En la traducció a alguns idiomes com el català, aquesta dualitat es perd. —la vareta més poderosa del món—, la pedra de la resurrecció —una pedra capaç de fer reviure els morts— i la capa que fa invisible. La llegeda narrada a Les rondalles del bard Gallard explica que aquest tres objectes van ser lliurats a tres germans que es van trobar la Mort en un camí. Segons la llegenda, qui domini aquests tres elements es convertirà en el «senyor de la Mort» i aconseguiria la immortalitat.
Més tard, el grup és capturat i dut a la mansió Malfoy, d'on aconsegueixen escapar i hi esbrinen on poden trobar un dels altres horricreus. Després d'entrar a Gringotts per obtenir-lo, van a Hogwarts després de descobrir que s'hi amaga un altre horricreu. A l'escola aconsegueixen destruir la copa de Hufflepuf i la diadema de Ravenclow i comença la batalla entre les forces del bé i els bruixots malvats. Mentrestant, Voldemort assassina Severus Snape, que revela la seva veritable lleialtat, una incògnita que es mantenia al llarg de la sèrie. Gràcies a un record que l'Snape dona a en Harry abans de morir, en Harry descobreix que ell mateix és un horricreu, per la qual cosa ha de morir per poder derrotar el Senyor del Mal.
A l'escena final, en Harry s'entrega voluntàriament a en Voldemort i acaba sent víctima del malefici de la mort. No obstant això, no mor, sinó que es desperta en una espècie de llimbs on l'esperit de Dumbledore li explica que l'horricreu que hi havia dins seu havia estat destruït. A més, li fa saber que en resignar-se a morir i, per tant, perdre la por a la mort, s'ha convertit en el veritable «senyor de la mort» i en el veritable amo de les relíquies. Després d'això, el jove bruixot torna al món real i reinicia la batalla, en què Voldemort, esgrimint la vareta d'àlber, cau víctima de la seva pròpia maledicció assassina davant la seva incapacitat d'atacar el veritable amo de la vareta, en Harry Potter.
El llibre s'acaba amb un epíleg, en què s'explica la història dels protagonistes dinou anys després de la batalla de Hogwarts, ambientada a l'andana 9¾ de l'estació de King's Cross, quan un dels fills de Harry Potter puja al Hogwarts Express per a assistir al primer any escolar.
Antecedents Elecció del títol Rowling va anunciar que havia considerat tres possibles titulars per al llibre. El 21 de desembre de 2006, Rowling va revelar el títol final a través d'un penjat de temàtica nadalenca a la pàgina web oficial i va ser confirmat per l'editorial poc després. Els títols descartats per l'autora eren Harry Potter and the Elder Wand (Harry Potter i la vareta de saüc) i Harry Potter and the Peverell Quest (Harry Potter i la recerca dels Peverell).
Finalització del llibre Rowling va acabar el llibre mentre s'allotjava a l'Hotel Balmoral d'Edimburg a Escòcia, el gener del 2007 i va deixar una marca en un bust de marbre de Hermes a la seva habitació que deia: «J. K. Rowling va acabar d'escriure Harry Potter i les relíquies de la Mort a aquesta habitació l'11 de gener del 2007». En declaracions al seu lloc web, ella va dir: «No vaig sentir mai aquesta barreja d'emocions extremes a la meva vida, no vaig somiar mai que podria sentir-me amb el cor trencat i eufòrica alhora». Va comparar els seus sentiments mixtos amb aquells expressats per Charles Dickens al prefaci de la seva edició de 1850 de la novel·la David Copperfield, «una tasca imaginativa de dos anys de la qual —va afegir— jo només puc sospirar, intenta amb disset anys, Charles…». Va acabar el seu missatge amb Les relíquies de la Mort és el meu favorit, i la manera més meravellosa d'acabar la sèrie.
Quan se li va preguntar sobre la publicació del llibre proper, Rowling va declarar que no podria canviar el final fins i tot encara que ho volgués. «L'argument d'aquests llibres ha estat escrit durant tant de temps, i ara amb sis llibres, tots dirigeixen a una direcció en concret. Així que realment no puc». També va comentar que el darrer volum es relacionava estretament amb el llibre anterior de la sèrie «gairebé com si fossin dues meitats de la mateixa novel·la». També va dir que el darrer capítol del llibre va ser escrit «al voltant del 1990» com a part d'un treball molt preliminar de la sèrie.
Llançament i promoció miniatura|200x200px|Moltes llibreries es van decorar amb motius de la sèrie per promocionar el llançament de l'última entrega, com aquesta a Rochester, als Estats Units. L'editorial nord-americana Scholastic va llançar una campanya de màrqueting de diversos milions de dòlars titulada There Will Soon Be 7 («Aviat en seran set»). L'editorial va construir un autobús basat en el Nitrèpid bus de les novel·les, que va viatjar per quaranta llibreries dels Estats Units, i va fer un concurs basat en les set preguntes sobre Les relíquies de la Mort més debatudes entre els fans.
La nit del 20 de juliol de 2007, es va celebrar al Museu d'Història Natural de Londres el llançament de Les relíquies de la Mort, amb una signatura de llibres per part de J. K. Rowling per a 1700 convidats elegits en un sorteig realitzat per l'editorial britànica Bloomsbury, dels quals 500 van poder acudir a una lectura del llibre realitzada també per l'autora. Alhora, Scholastic va realitzar un concurs idèntic per portar set persones a l'esdeveniment.
A l'octubre de 2007, Rowling va realitzar una gira pels Estats Units, on es van celebrar quatre esdeveniments similars al de Londres. Tres d'ells estaven dirigits als nens i es van celebrar al Teatre Kodak de Los Angeles, a l'Auditori Central de Convencions Ernest N. Morial de Nova Orleans i al Carnegie Hall de Nova York, respectivament, i l'altre dirigit als fans en general, celebrat també al Carnegie Hall i per al qual van ser sortejades les mil entrades disponibles.
La traducció de la novel·la a l'espanyol, juntament amb la gallega i la catalana, va ser llançada el 21 de febrer de 2008 a les 18:30 hores, amb un tiratge d'un milió i mig d'exemplars —la meitat per a Llatinoamèrica i els Estats Units i l'altra meitat per a Espanya— i la celebració de festes i concursos a diferents llibreries i centres comercials.
Filtracions miniatura|200x200px|Caixes de llibres de Les relíquies de la Mort, la venda de les quals havia estat prohibida per l'editora fins a la data d'obertura estipulada. L'autora del llibre va demanar públicament als que aconseguissin informació del contingut de l'últim llibre, no la divulguessin, per tal d'evitar fer malbé l'experiència d'altres lectors. Amb aquesta finalitat, Bloomsbury va invertir 10 milions de lliures en un intent de mantenir el contingut del llibre segurs fins a la data de la publicació el 21 de juliol. Arthur Levine, editor nord-americà de la sèrie, es va negar de distribuir còpies avançades per a les crítiques de premsa, però tot i això dos diaris estatunidencs van aconseguir publicar-ne crítiques d'alguna manera.Hubo una especulación sobre si algunas tiendas romperían la prohibición y distribuirían copias tempranamente, ya que la pena impuesta para las instancias anteriores de la serie, era que ese distribuidor no podría vender el próximo título.
La setmana anterior al llançament, es van produir diverses filtracions en diversos formats. El 16 de juliol, un conjunt de fotografies representant totes les 759 pàgines de l'edició nord-americana es va filtrar a internet i va ser transcrita completament abans de la publicació oficial del llibre. Les fotografies van aparèixer més tard a llocs web i en xarxes de tipus d'igual a igual que va portar Scholastic a sol·licitar una ordre de compareixença amb l'objectiu d'identificar-ne la font. Això va suposar la fallada de seguretat més seriosa en la història de la sèrie. Rowling i el seu advocat van admetre que hi va haver filtracions en línia que eren genuïnes. Les crítiques publicades tant a The Baltimore Sun com a The New York Times el 18 de juliol de 2007 van corroborar molts dels elements de la trama d'aquestes filtracions, i un dia abans de la publicació, The New York Times va confirmar que la filtració principal que circulava era real.