Els papels, també anomenats Moium, Oium, Papei, Pepel o Pelels,RAMEAU, BIBLIOTHÈQUE NATIONALE DE FRANCE PEUPLE D AFRIQUE són un grup ètnic establit a Guinea-Bissau, amb grups petits establits a Casamance (Senegal) i Guinea. La seva població a Guinea-Bissau és de 170.000 individus, el 9 % de la població,Guinea Bissau a L'aménagement linguistique dans le monde segons estimacions de 2012. També hi ha uns 7.400 a SenegalSenegal a L'aménagement linguistique dans le monde i 3.700 a Guinea Tradicionalment viuen de la cacera i l'agricultura.
Demografia Els papels viuen tradicionalment al voltant de la ciutat de Bissau, a la regió de Biombo. Estan relacionats lingüísticament amb els manjacs i els mankanyes. Tradicionalment són agricultors i posseeixen una de les terres més aptes per al cultiu d'arròs. Igual que els manjacs, els seus noms són portuguesos (Pereira, Lopes, Veiria, Correia, Monteiro, Ca) a causa de l'ocupació portuguesa del país des de finals del fins a 1973.
La seva llengua és el papel, que pertany a la família de les llengües nigerocongoleses.Les Pepels (ou Papels). Retrieved October 20, 2012, at 23:36 pm El seu nombre de parlants estimats era de 136.000 a Guinea-Bissau en.« World Directory of Minorities and Indigenous Peoples - Guinea-Bissau : Overview », Haut Commissariat des Nations unies pour les réfugiés
Religió Molts papels són cristians, principalment catòlics, però la gran majoria són animistes. El culte als ancestres és una part important de la seva cultura, com a la majoria de les nacions africanes. Per exemple, després d'una cerimònia d'enterrament celebren el "Toka Chur" uns mesos després del funeral, ja que té prestigi social.Maria Clara Saraiva: Rituais Funerários entre os Papéis da Guiné-Bissau (Parte II) in: Soronda No.8
Papels i política El general Veríssimo Correia Seabra, antic cap d'estat major assassinat en 2004Armed forces chief killed as soldiers mutiny over pay arrears i João Bernardo Vieira, antic president de Guinea-Bissau assassinat en 2009, eren papels.
Els papels i els balantes es rebel·laren plegats en 1908.Historia de Guinea-Bissau
Referències
Bibliografia Jònína Einarsdòttir, « Tired of weeping » : child death and mourning among Papel mothers in Guinea-Bissau, Stockholm University, 2000, 250 p.
Categoria:Grups nigerocongolesos Categoria:Grups humans del Senegal Categoria:Guinea Categoria:Grups humans de Guinea-Bissau