Laluminoceladonita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de les miques. Va rebre el seu nom l'any 1997 per Alessandro Pavese, Giovanni Ferraris, Mauro Prencipe i Richard Ibberson per la seva relació amb la celadonita, i en al·lusió a la dominància de l'alumini a la seva composició en comparació amb el ferro.
Característiques L'aluminoceladonita és un silicat de fórmula química K(Mg,Fe2+)Al(Si₄O10)(OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1998. Cristal·litza en el sistema monoclínic. És un mineral isostructural amb la celadonita, la cromceladonita, la ferroaluminoceladonita i la ferroceladonita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aluminoceladonita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
Formació i jaciments Aquesta espècie té dues localitats tipus, totes dues a la Baixa Àustria: Anna chapel, a Wiesmath, i Frohsdorf, a Lanzenkirchen. També ha estat trobada a Índia, Itàlia, Japó, Eslovàquia i els Estats Units.
Referències
Categoria:Grup de les miques Categoria:Minerals d'alumini Categoria:Minerals de ferro Categoria:Minerals de magnesi Categoria:Minerals de potassi Categoria:Minerals descoberts a Baixa Àustria