miniatura|Instal·lació de 40 peces al cementiri d'Arenys de Mar de l'artista Madola (2013) Maria Àngels Domingo Laplana, coneguda amb el pseudònim de Madola (Barcelona, 1944), és una ceramista, escultora, pintora i artista polifacètica, establerta a Premià de Dalt. És coneguda per les seves peces de formes orgàniques que conjuminen els elements d'arrel tradicional - amb la traça de l'ofici i l'obrador - amb l'art més contemporani i conceptual. Va treballar amb el ceramista i escultor Josep Llorens i Artigas de qui, juntament amb altres ceramistes com Antoni Cumella i Serret, en foren referents. Ha fet exposicions individuals i col·lectives arreu del món, té obra permanent en diversos museus i també obra de gran format en l'espai urbà. És membre numerària de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 2015, de l'Acadèmia Internacional de Ceràmica (AIC) amb seu a Ginebra des del 1981 i del Work-Craft Council de la UNESCO a París des del 1974. Ha obtingut diversos premis i guardons com el Premi Especial de Ceràmica de Sotheby’s Londres o el de la Fundació Pilar i Joan Miró de Mallorca.
Biografia miniatura|Plaça de la Font Castellana, a Barcelona, obra de l'artista Madola, 1992 miniatura|'Trinidad', obra pública de l'artista Madola del 2014 al Museu del Disseny de Barcelona en honor de Trinidad Sanchez Pacheco, directora de l'antic Museu de la Ceràmica a Barcelona. Nascuda a Barcelona, va començar a treballar la ceràmica el 1960. Va estudiar a l'Escola Massana de Barcelona on va tenir de professor el ceramista renovador, i íntim col·laborador de Joan Miró, Josep Llorens i Artigas, a l'Escola del Treball amb la professora i ceramista Angelina Alòs i a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Es va llicenciar el 1985 a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. Posteriorment s'hi va doctorar el 2006 amb la tesi La influència de Joan Miró en la ceràmica contemporània espanyola. El 1966 ja havia fet la primera exposició a l'Ateneu Barcelonès presentada per l'escriptor Salvador Espriu. Quaranta-set anys després ella encara li retria un homenatge en les quaranta peces instal·lades al cementiri d'Arenys de Mar que s'inspiren en cadascun dels poemes del Cementiri de Sinera (llibre) en el centenari del naixement del poeta. A partir de l'any 1988 va començar a fer obres de gran format per a l'espai públic, d'entre les quals en destaquen les intervencions a la plaça de la Font Castellana de Barcelona (1992), la Rotonda Blava de Premià de Mar (2007), el conjunt escultòric del Cementiri de Sinera d'Arenys de Mar (2013) o Trinidad (2014) al Museu del Disseny de Barcelona. Més enllà de l'obra pública situada a Catalunya (a Barcelona, Tarragona, Santa Coloma de Cervelló, Premià de Dalt o Arenys de Mar), també en té a ciutats d'Anglaterra, del Japó, de Corea o de Taiwan. Ha impartit cursos, seminaris i classes magistrals a escoles d'oficis i a universitats de Catalunya i d'arreu del món i exerceix de jurat de premis de ceràmica. El 2016 fou l'artista convidada per a la tradicional exposició central del festival Terrània de Montblanc i la creadora del cartell del festival. Més enllà dels Països Catalans ha exposat individualment o col·lectiva arreu d'Espanya i en països com França, Bèlgica, Alemanya, Regne Unit, Itàlia, Portugal, Hongria, Eslovàquia, Estats Units, Japó, Corea, Mèxic, Veneçuela o la Xina.
El 2023 va rebre la Medalla del Foment de les Arts i el Disseny (FAD) de Barcelona «per la seva faceta com a artista multidisciplinar (sic) i com a ceramista que, a través de l’experimentació formal i tècnica, ha relacionat la ceràmica amb l’art contemporani. Per crear una obra que va més enllà de la ceràmica formal, intervenint l’espai amb una voluntat propera a l’escultura i a l’arquitectura. Pel reconeixement internacional de la seva feina i per ser un referent per a les generacions més joves pel fet d’haver obert camí dins el sector de les arts visuals».
Sèries d'obra destacades Bonys, 1977-78 Esteles, 1986 Portes,1989 Finestres, 1990 Columnes, 1991 Templets, 1991 Vasos, Urnes i Piles, 1996-97 Aigües perdudes, 1998 Escrits de Taller, 2004-06 El cos, 2003-07 Suite Wagner, 2011 Llibres de Sinera / Donar forma a la paraula, 2012-13 Llibres, 2013 Ciutats perdudes, 2014-15
Principals obres públiques Castella (1992), a la plaça de la Font Castellana de Barcelona Mediterrània (1995), a Catalan Square de Manchester, Regne Unit La mà com a eina (1999), al Morell Art i Natura (2004), a Sta. Coloma de Cervelló Catalonia-Korea Memory (2005), a Icheon Park (Corea del Sud) Rotonda Blava (2007), a Premià de Dalt Donar forma a la Paraula (2013), al cementiri d'Arenys de Mar Trinidad (2014), Museu del Disseny de Barcelona
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Lloc web oficial de l'artista Obres de Madola al Museu del Disseny de Barcelona
Categoria:Ceramistes barcelonins Categoria:Artistes barcelonins contemporanis Categoria:Creus de Sant Jordi 2026 Categoria:Nascuts el 1944