|} Édouard Louis Joseph, baró Merckx, més conegut com a , és un ciclista belga professional, ja retirat, que va combinar el ciclisme en pista i la carretera i és conegut per ser el ciclista que ha aconseguit més èxits al llarg de la història. En el seu palmarès hi destaquen onze Grans Voltes (cinc Tours de França, cinc Giros d’Itàlia i una Volta a Espanya), els cinc Monuments, tres Campionat del món en ruta, el rècord de l'hora, totes les curses importants d'un dia, excepte la París-Tours, així com nombroses victòries a la pista.
Nascut a Meensel-Kiezegem (Brabant Flamenc, Bèlgica) va créixer a Woluwe-Saint-Pierre, on els seus pares tenien una botiga de queviures. Va practicar diversos esports, però va trobar la seva veritable passió en el ciclisme. Merckx va aconseguir la seva primera bicicleta als tres o quatre anys i va competir en la seva primera carrera el 1961. La primera victòria va arribar a Petit-Enghien l'octubre de 1961.
Després de guanyar vuitanta carreres com a corredor aficionat, va passar al professionalisme el 29 d'abril de 1965, quan va signar amb Solo-Superia. La primera gran victòria va arribar a la Milà-San Remo un any després, després de fitxar pel Peugeot -BP-Michelin. En finalitzar la temporada de 1967 va fitxar pel Faema i va guanyar el Giro d'Itàlia, la primera victòria en una Gran Volta. Entre el 1970 i el 1974 va guanyar dues grans voltes cada temporada. El darrer doblet va coincidir amb la victòria al Campionat del món en ruta organitzat per la UCI, cosa que va convertir-lo en el primer ciclista en guanyar la Triple Corona de ciclisme. Merckx va batre el rècord de l'hora l'octubre de 1972, ampliant el rècord en gairebé 800 metres.Era conegut amb el sobrenom d'El Caníbal, motiu suggerit per la filla d'un company d'equip quan el seu pare li va dir que Merckx no deixaria guanyar ningú. Merckx va aconseguir 525 victòries durant els seus divuit anys de carrera. És un dels tres ciclistes que ha guanyat els cinc 'Monuments' (Milà-San Remo, Tour de Flandes, París-Roubaix, Lieja-Bastogne-Lieja i Volta a Llombardia) i l'únic que els ha guanyat tots dues vegades o més. Merckx va tenir èxit a la carretera i també a la pista, així com en les grans curses per etapes i les curses d'un dia. Tot i el seu gran palmarès i ser considerat el ciclista més gran de la història, Merckx es va veure involucrat en tres casos de dopatge durant la seva carrera.
Quan Merckx es va retirar del ciclisme, el 18 de maig de 1978, va continuar vinculat al món del ciclisme. Inicià la seva pròpia cadena de bicicletes, Eddy Merckx Cycles, el 1980 i les seves bicicletes van ser utilitzades per diversos equips professionals durant les dècades de 1980 i 1990. Fou entrenador de la selecció nacional belga durant onze anys, retirant-se el 1996. Va ajudar a iniciar i organitzar la Volta a Qatar des del seu inici, el 2002, fins a la seva última edició, el 2016, i també va ajudar el Tour d'Oman.
Primers anys i carrera amateur Edouard Louis Joseph Merckx va néixer a Meensel-Kiezegem, Brabant Flamenc, Bèlgica, el 17 de juny de 1945, de Jules Merckx i Jenny Pittomvils. Merckx era el fill gran de la família. El setembre de 1946 la família es va traslladar a Woluwe-Saint-Pierre, a Brussel·les, per tal de fer-se càrrec d'una botiga de queviures. El maig de 1948, Jenny va donar a llum a bessons: un nen, Michel, i una nena, Micheline. El petit Eddy era hiperactiu i sempre jugava al carrer.
L'Eddy era un nen competitiu i practicava diversos esports, inclosos el bàsquet, la boxa, el futbol i el tennis de taula. Va arribar a jugar a tennis de herba amb l'equip júnior local. Amb tot, Merckx va afirmar que sabia que volia ser ciclista des dels quatre anys i que el seu primer record era un accident amb la seva bicicleta quan tenia la mateixa edat. Merckx va començar a anar amb bicicleta als tres o quatre anys i des dels vuit anys la feia servir cada dia per anar a l'escola. Merckx imitava el seu ídol de la bicicleta, Stan Ockers, quan anaven en bicicleta amb els seus amics.
L'estiu de 1961 Merckx va comprar la primera llicència de ciclisme i un mes després ja va competir en la seva primera carrera oficial, un mes després de fer setze anys. En la seva estrena fou sisè. Abans de guanyar la seva primera cursa, a Petit-Enghien, l'1 d'octubre de 1961, havia participar en dotze curses. L'hivern següent a la primera victòria va entrenar amb l'exciclista Félicien Vervaecke al velòdrom local. Merckx va obtenir la segona victòria l'11 de març de 1962 en una kermesse. Merckx va competir en 55 carreres durant el 1962. A mesura que dedicava més temps al ciclisme, les notes a l'escola anaven disminuint. Després de guanyar el campionat nacional en ruta amateur, Merckx va rebutjar una oferta del director de la seva escola per posposar els seus exàmens i va deixar els estudis. Va finalitzar la temporada amb 23 victòries al sarró.
Merckx va ser seleccionat per disputar la cursa masculina en carretera als Jocs Olímpics d'Estiu de 1964, on va finalitzar en dotzena posició. Durant aquella mateixa temporada va guanyar la cursa amateur en carretera del Campionat del Món que es va disputar a Sallanches, França. Merckx va romandre en categoria amateur fins a l'abril de 1965 i va finalitzar aquesta fase de la seva carrera esportiva amb vuitanta victòries al seu favor.L'Équipe, France, 13 March 2007
Carrera professional 1965-1967: Solo-Superia i Peugeot - BP- Michelin 1965: Primera temporada professional Merckx es va passar al professionalisme el 29 d'abril de 1965, quan va signar amb l'equip belga de Rik Van Looy, Solo-Superia. Va guanyar la seva primera carrera a Vilvoorde, superant Emile Daems. L'1 d'agost Merckx va acabar segon en els campionats nacionals belgues, i es va classificar per a la cursa masculina en carretera del Campionat del Món de carretera. Raphaël Géminiani, gerent de l'equip de ciclisme Bic, es va acostar a Merckx en aquest campionat i li va oferir 2.500 francs al mes per unir-se a l'equip la temporada següent. Merckx va signar, però com era menor d'edat, el contracte no era vàlid.
Després de finalitzar la cursa del campionat del món en 29a posició, Merckx va tornar a Bèlgica i va discutir els seus plans per a la propera temporada amb el seu entrenador, Jean Van Buggenhout. Van Buggenhout va ajudar a què Merckx fitxès per l'equip francès Peugeot-BP-Michelin per 20.000 francs al mes. Merckx va decidir deixar el Solo-Superia per la manera com havia estat tractat pels seus companys d'equip, en particular Van Looy. Van Looy i d'altres companys es burlaven de Merckx pels seus hàbits a l'hora de menjar, i li posaven motius. A més, Merckx va declarar més tard que durant la seva etapa amb l'equip de Van Looy no li havien ensenyat res. Mentre va córrer al Solo-Superia va guanyar nou carreres de les prop de 70 curses en què va participar.
1966: Primera victòria en un Monument alt=A man on a bicycle, with a car behind him.|esquerra|miniatura|Merckx va acabar en la dotzena posició de la cursa masculina en carretera al Campionat del Món de carretera de 1966. El març de 1966, Merckx va disputar la seva primera gran cursa per etapes com a ciclista professional, la París-Niça. Va liderar la cursa durant una etapa, abans de perdre'l en favor de Jacques Anquetil i finalitzar en la quarta posició general. La Milà-Sanremo, primera participació en un dels monuments de ciclisme, va ser la següent cursa disputada per Merckx. A la classicissima va aconseguir arribar en el grup principal a l'inici de l'ascensió final del Poggio. Va atacar en la pujada i va reduir el grup a només onze ciclistes, inclòs ell. En l'esprint final Merckx fou el més ràpid, per davant d'Adriano Durante i Herman van Springel. En les setmanes posteriors va competir al Tour de Flandes i la París-Roubaix, lès clàssiques de llambordes més importants. En la primera va caure i en la segona va punxar un pneumàtic. Al Campionat del Món de carretera de 1966 fou dotzè en la cursa en línia després de patir rampes en els primers quilòmetres. Va acabar la temporada de 1966 amb un total de 20 victòries, incloent la seva primera victòria en unca cursa per etapes, el Circuit de Morbihan.
1967: Segona Milà-Sanremo consecutiva i campió del món alt=Eddy Merckx being pushed while on bike before a stage.|miniatura|Al Giro d'Itàlia de 1967, Merckx va guanyar les seves primeres etapes en una Gran Volta, alhora que finalitzava en la novena posició final. Merckx va obrir la temporada del 1967 amb dues victòries d'etapa al Giro de Sardenya. A aquests èxits els va seguir la participació a la París-Niça, on va guanyar la segona etapa i es va posar líder. Dues etapes després, el seu company d'equip, Tom Simpson, va atacar junt a d'altres ciclistes i va arribar gairebé 20 minuts per davant de Merckx. En la sisena etapa Merckx va atacar a 70 km a l'etapa. Va obrir una diferència important, però va rebre ordres d'equip perquè esperés a Simpson, que l'estava perseguint. Merckx va guanyar l'etapa, mentre Simpson va guanyar la general.
El 18 de març Merckx va disputar la Milà-Sanremo, on era vist com a principal favorit per 120-1 per guanyar la cursa. Va atacar al capo Berta i al Poggio, deixant només a Gianni Motta amb ell, però en abaixar el ritme dos altres ciclistes se'ls van unir. En l'esprint final Merckx es va imposar als seus rivals. La següent victòria va arribar a la Fletxa Valona. El 20 de maig va començar el Giro d'Italia, la seva primera Gran Volta. Va guanyar la dotzena i la catorzena etapa i finalitzà novè a la classificació general.
El 2 de setembre va signar un contracte de deu anys pel Faema per valor de 400.000 francs belgues. Va escollir canviar d'equip per tenir el control total sobre l'equip pel qual corria. A més, no hauria de pagar diverses despeses derivades de les carreres com ara rodes i pneumàtics. L'endemà Merckx va disputar la cursa masculina en carretera al Campionat del Món de carretera de 1967 a Heerlen, Països Baixos. El recorregut consistia en deu voltes a un circuit. Motta va atacar a la primera volta i se li van unir Merckx i cinc ciclistes més. El grup es va reduir a cinc en arribar a la meta, on Merckx va superar a Jan Janssen per guanyar el campionat del món. En fer-ho, es va convertir en el tercer ciclista que guanyava els títols mundials d'aficionats i professionals de la cursa de carretera.
1968–1970: Faema 1968: Primera victòria en una Gran Volta alt=A picture of some mountains.|esquerra|miniatura|Durant la dotzena etapa del Giro d'Itàlia de 1968, Merckx va agafar el grup capdavanter, els va superar i va guanyar l'etapa en solitari a les Tre Cime di Lavaredo (a la foto). També es vestí de rosa. La primera victòria de Merckx amb el seu nou equip es va produir en una etapa al Giro de Sardenya. A la París-Niça es va veure obligat a abandonar per culpa d'una lesió al genoll que va patir durant la cursa. No va aconseguir guanyar la tercera Milà-Sanremo consecutiva i es va perdre el Tour de Flandes el cap de setmana següent. La següent victòria va arribar a la París-Roubaix, on es imposar a Herman Van Springel en una cursa marcada pel mal temps i les nombroses punxades que van partir els ciclistes.