El consell de la Croada, després comissariat de la Croada va ser una institució encarregada de controlar la recaptació, dels ingressos per la venda de la butlla de la croada i a partir de finals del , també de les altres dues gràcies: el subsidi i l'excusat, perquè les tres tenien com a element comú les seves connotacions religioses i la necessitat d'autorització pontifícia. Després va passar també a ser un tribunal eclesiàstic creat per Ferran VI el 1750 amb jurisdicció sobre tota la monarquia hispànica. El comissariat va substituir l'antic consell per a les qüestions derivades de l'aplicació de la butlla de Croada,i que va actuar també com a tribunal en matèria de dita butlla, i Tribunal del Subsidi de Quarta i de l'excusat, les anomenades tres gràcies.
Història Des del , els diferents papes havien concedit butlles de croada als reis castellans, aragonesos i navarresos, contribuint així en les guerres de la denominada Reconquesta en la què cristians i musulmans s'enfrontaven pel control territorial de la península ibèrica. El cobrament i l'administració dels ingressos obtinguts amb aquesta butlla havia estat en mans de diversos prelats, sense una organització centralitzada que ho dugués a terme la gestió i el control. Només a principis del .
A partir de 1509 comença a establir-se la institució de la comissaria com a tal, si bé la seva organització definitiva es va desenvolupar al llarg dels anys. El 1534, una llicència pontifícia va donar a l'emperador Carles V la potestat de nomenar una persona que havia d'ocupar el càrrec de president del consell.
El 1554, una instrucció va intentar establir la seva funció econòmica pel que fa a la vigilància dels seus ingressos –l'arrendament dels quals va estar gairebé sempre en mans de banquers genovesos fins al regnat de Felip IV– i les seves competències jurisdiccionals, així com la composició mateixa del consell. Una carta acordada el 13 de juny de 1583 va reconèixer la jurisdicció privativa del consell de la Croada, la que concernia als litigis entorn a qualsevol de les tres gràcies (butlla de la croada, subsidi i excusat), assumpte que sempre va ser un constant conflicte diplomàtic entre la Santa Seu i la Monarquia Hispànica.
El 1750 i dintre d'un programa més ampli de reestructuració de la Hisenda Reial, Ferran VI va reemplaçar el consell per la Comptadoria General de les Tres Gràcies, institució que amb prou feines va durar tres anys, que va ser absorbida per la Comissaria General de la Croada, que va perdurar fins a la desaparició de l'Antic Règim al . La desamortització dels béns de l'Església duta a terme per Juan Álvarez Mendizábal i l'entrada en vigor de la llei de dotació de culte i clergat el 1845, va fer que es decretés el 1851 la desaparició de la comissaria de la Croada.
Composició El personal del consell estava format per un president, també anomenat comissari general, tres o, a vegades, quatre consellers, un fiscal, un secretari, dos comptadors i un tresorer; la majoria d'ells, quan no tots, pertanyien a més a altres institucions polisinodials. Les seves reunions, des del regnat de Felip II, es realitzaven, allunyades de la resta de consells, els dimarts, dijous i dissabtes de quatre a sis de la tarda a l'hivern i de cinc a set a l'estiu, al carrer de la Cruzada de Madrid.
El seu titular i president va ser el comissari general de Croada, un càrrec creat el 1509, de manera definitiva el 1534, per al conjunt de tota la monarquia. Era l'encarregat de coordinar el cobrament de les tres gràcies. Comptava amb el vot decisiu, els seus consellers tenien només caràcter consultiu. També presidia el tribunal d'apel·lació, publicava indulgències, imprimia i taxava els missals o breviaris i concedia llicències per tenir oratoris privats. S'encarregava, a més, de la publicació de la butlla de la Croada. El càrrec va ser destinat a administrar les almoines recaptades a conseqüència de la butlla. El càrrec va desaparèixer amb el concordat de 1851, moment en què les seves atribucions són assumides per l'arquebisbe de Toledo.
Comissaris Relació de comissaris generals de la Croada: +Núm.NomPeríode1Francisco Fernández de Córdoba1525-15362García de Loaysa1536-15463Juan Suárez de Carvajal1546-15624Bernardo de Fresneda1562-15715Francisco de Soto1572-15766Pedro de Velarde1576-15827Tomás de Astiguieta1582-15858Pedro Portocarrero1585-15899Francisco Dávila1589-159610Juan de Zúñiga1596-160011Felipe de Tassis1600-160812Martín de Córdoba1608-161913Diego de Guzmán1619-162714Antonio de Sotomayor1627-164615Luis de Riaño1646-164816Pedro Pacheco1648-166217José González1662-166818Antonio de Benavides1668-169119Gonzalo Fernández de Córdoba1691-170120Sebastián de Cotes1701-170321Francisco Rodríguez de Mendarozqueta1703-171422Felipe Gil de Taboada1714-171523Francisco Ramírez de la Piscina1715-172424Juan de Camargo1724-173325Gaspar de Molina1733-174426Domingo de Bustamante1744-174727Francisco Pérez de Prado1747-175028Bartolomé de Rajoy1750-175129Andrés de Cerezo1751-177030Alfonso Clemente de Aróstegui1771-177431Manuel Ventura Figueroa1774-178332José García Herreros1783-179233Patricio Martínez de Bustos1792-181034Juan Antonio Llorente1810-181135Francisco Yáñez Bahamonde1811-182336Manuel Fernández Varela1824-183437Mariano Liñán Morelló1834-184338José Alcántara Navarro1844-184840Manuel López Santaella1848-1851
Referències
Bibliografia
Categoria:Tribunals desapareguts Categoria:Catolicisme a Espanya