fou un arquitecte i professor universitari català.
Biografia Va néixer el 1955 a Barcelona i va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya), on es va graduar el 1978. Posteriorment, va ampliar els seus estudis a la Universitat de Colúmbia a Nova York. A principis de la dècada del 1980 fou nomenat professor adjunt d'arquitectura a les universitats on havia estudiat.
Va iniciar la seva activitat professional a l'estudi d'Albert Viaplana i Helio Piñón, on va romandre fins al 1983. Casat amb l'arquitecta Carme Pinós, va fundar el seu propi estudi, on desenvolupà obres de projecció internacional. El 1991 es divorcià de Carme Pinós i es tornà a casar amb la italiana Benedetta Tagliabue, amb qui treballava conjuntament a l'estudi EMBT.
Va morir el 3 de juliol del 2000 a la seva residència de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), a conseqüència d'un tumor cerebral. Les seves restes van ser enterrades al Cementiri Nou d'Igualada, que ell mateix havia dissenyat el 1984.
Premis El 1991 va rebre el Premi FAD d'arquitectura per la construcció del Cementiri Nou d'Igualada i el 2004, per les Aules del Campus Universitari de Vigo. El 1995 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arquitectura concedit pel Ministeri de Cultura; el 1996, amb el Lleó d'Or a la Biennal de Venècia; i el 2001, amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural, concedit per la Generalitat de Catalunya, que compartí a títol pòstum amb Benedetta Tagliabue.
Fundació Enric Miralles miniatura|esquerra|Passatge de la Pau, 10 bis, seu de la Fundació Enric Miralles miniatura|esquerra|Vista de l'interior de la Fundació
Va ser creada el 2011 per a fomentar la innovació i l'experimentació a l'àmbit de l'arquitectura i el disseny, amb l'objectiu principal de preservar el seu llegat. Des la seva creació, ha participat en projectes culturals a Barcelona i a l'estranger. En aquest espai també s'hi desenvolupen exposicions, tallers, cursos i conferències. El juny del 2012 es va fer la inauguració oficial amb la presència de Rafael Moneo i Oriol Bohigas, membres d'honor i de Mohsen Mostafavi, degà de la Facultat de Diseny de la Universitat Harvard.
La seu es troba al passatge de la Pau, 10 de Barcelona, en un edifici construït el 1870 i que va ser rehabilitat per Enric Miralles i Benedetta Tagliabue el 1996, quan van decidir traslladar-se del seu anterior estudi al carrer d'Avinyó, 52. L'entrada es caracteritza pel pati, amb un banc dissenyat per Miralles. A la primera planta hi ha l'estudi Miralles-Tagliabue (EMBT), mentre que a la planta baixa hi ha el magatzem de les maquetes, guardades amb cura en caixes de fusta, i a l'entresòl hi ha la sala d'exposicions. Disposa també una sèrie d'espais de coworking per acollir estudiants i residències. Tot i que rehabilitat, aquest lloc manté encara avui la seva essència en sostres, finestres i portes originals.
El 2020, en comemmoració dels 20 anys de la mort d'Enric Miralles, la Fundació, amb el recolzament de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, li va retre un destacat homenatge, amb exposicions i altres activitats que mostraven les seves múltiples facetes com a creador: arquitecte, dissenyador, fotògraf i professor, apropant la seva figura professional i humana al gran públic. Els comissaris Benedetta Tagliabue i Joan Roig i Duran van seleccionar materials originals i inèdits de l'arxiu de la Fundació.
Selecció d'obres miniatura|esquerra|Cementiri d'Igualada miniatura|esquerra|Mercat de Santa Caterina a Barcelona miniatura|esquerra|Parlament d'Escòcia a Edimburg
Algunes de les seves obres més representatives són:
En col·laboració amb Carme Pinós 1984 - 1986: Institut La Llauna (Badalona) 1985 - 1994: Cementiri Nou (Igualada) 1986 - 1992: Casa de la vila i Centre Cívic (Balenyà) 1986 - 1993: Internat (Morella) 1987: Remodelació del Vapor Vell (Barcelona) 1987 - 1993: Centre Cívic de La Mina (Sant Adrià de Besòs) 1988 - 1992: Pavelló d'Esports (Osca) 1989 - 1991: Camp Olímpic de Tir amb Arc (Vall d'Hebron, Barcelona) 1990 - 1991: Centre de Tecnificació (Alacant, País Valencià) 1990 - 1992: Pèrgoles del Passeig de la Nova Icària (Barcelona)
En col·laboració amb Benedetta Tagliabue 1993-1996: Rehabilitació d'un habitatge al carrer dels Mercaders, 24 (Barcelona) 1995: Laboratoris de la Universitat de Dresden 1996: Biblioteca Nacional del Japó (Tòquio) 1996 - 2000: Sis habitatges (Amsterdam) 1997: Embarcador (Tessalònica) 1997 - 2000: Parc Diagonal Mar (Barcelona) 1997 - 2000: Ajuntament (Utrecht) 1997 - 2001: Mercat de Santa Caterina (Barcelona) 1998 - 2000: Escola de Música per la Joventut (Hamburg, Alemanya) 1998 - 2002: Parlament d'Escòcia (Edimburg) 1999: Edificis dels Jutjats (Salern) 1999: Campus de la Universitat de Vigo (Vigo) 1999 - 2001: Parc dels colors (Mollet del Vallès) 1999 - 2006: Edifici Gas Natural (Barcelona) 2000 - 2005: Escola d'Arquitectura (Venècia, Itàlia) 2007: Biblioteca Enric Miralles (Palafolls)
Referències
Enllaços externs
Categoria:Arquitectes barcelonins contemporanis Categoria:Professors d'arquitectura Categoria:Professors de la Universitat Politècnica de Catalunya Categoria:Premis Nacionals de Patrimoni Cultural Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat Politècnica de Catalunya Categoria:Morts de càncer d'encèfal a Espanya Categoria:Alumnes de la Universitat de Colúmbia Categoria:Alumnes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Categoria:Morts al Vallès Oriental Categoria:Morts de càncer a Catalunya Categoria:Fundacions de Barcelona Categoria:Centres de recerca de Barcelona Categoria:Docents barcelonins contemporanis Categoria:Arquitectes nascuts al segle XX Categoria:Arquitectes morts al segle XX