miniatura|Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges. Amb el contacte amb la cultura grega, fou associat amb Posidó i va perdre la seva identitat original, passant a ser el déu dels mars i dels terratrèmols.Georges Dumézil, "La religion romaine archaïque", Paris, 1966, p.381William Warde Fowler. The Roman Festivals of the Period of the Republic". Londres: ed.MacMillan and Co., 1899, p.185 Les representacions artístiques de Neptú el mostren amb els atributs aportats per la religió grega: el trident, els dofins i els tritons.Alain Cadotte, "Neptune Africain", publicat en la revista Phoenixnúm. 56.3/4 (tardor/hivern del 2002, p.330-347; aquesta autora també ha detectat traces de sincretisme amb déus e Líbia i Cartago per l'epítet Frugifer que acompanya algunes imatges de Neptú, p.332 Igual com Posidó, Neptú fou venerat pels romans com el déu dels cavalls amb el nom Neptunus Equester i invocat a les curses de carros.
Etimologia L'etimologia de Neptú ha estat molt debatuda. Marc Terenci Varró derivava aquesta paraula de nuptus («cobertura») i el relacionava també amb nuptiae per un ritual que es feia a les celebracions de matrimoni cobrint els dos esposos amb un mantell, però en el cas de Neptú podia voler representar la unió del cel i la terra.Marc Terenci Varró "De Lingua Latina" V 72
P. Kretschmer va fer una proposta segons la qual la paraula Neptú derivaria d'una arrel indoeuropea neptu-, amb el significat de «substància humida».P. Kretschmer, "Einleitung in der Geschichte der Griechischen Sprache", Göttingen, 1896, p. 33 De manera similar, R. Bloch, ha suposat que es tracta d'una forma adjectival derivada de l'esmentada arrel nuptu-, amb el significat «aquell qui és humitat».R. Bloch, "Quelques remarques sur Poseidon, Neptunus et Nethuns" en: Revue de l' Histoire des Religions 1981, p. 347 Dumézil va notar que algunes paraules derivades de l'arrel protoindoeuropea nep- no tenen una equivalència demostrada en les llengües vèdica i avèstica, per tant, pensa que Neptunus seria relacionat amb els teònims Apam Napat, Apam Napá i amb l'irlandès Nechtan, que tenen tots el significat «descendent de les aigües». Dumézil, en la mateixa línia de raonament, veu una relació etimològica entre Neptunus i la paraula llatina nepot, «nebot, descendent per part d'un germà o germana».Y. Bonnefoy, W. Doniger, "Roman and Indoeuropean Myhtologies Chicago, 1992, s.v. Neptune, citing G. Dumezil Myht et Epopée vol. III p. 41 and Alfred Ernout- Atoine Meillet Dictionnaire étymologique de la langue latine", París, 1985, article: «Neptunus»G. Dumézil, "Fêtes romaines d' étè et d' automne, suivi par dix questions romaines", París, 1975, p.25 alt=Neptú, (1830-1832), de Damià Campeny. Vilanova i la Geltrú: Biblioteca Museu Víctor Balaguer.|miniatura|Neptú (1830-1832), de Damià Campeny. Vilanova i la Geltrú: Biblioteca Museu Víctor Balaguer. H. Petersmann va proposar una etimologia a partir d'una arrel indoeuropea nebh- relacionada amb el significat de «núvols i boires», que juntament amb el sufix -tu que li aporta un significat d'abstracció verbal i del sufix adjectival -no el qual li aporta el significat de «domini o activitats d'una persona». Aquesta arrel nebh- hauria tingut un significat original d'«humit» i hauria donat en sànscrit la paraula nábhah, en l'idioma hitita la paraula nepis, en llatí les paraules nubs i nebula, en alemany nebel, en les llengües eslaves nebo, etc. El concepte seria proper a l'expressat per la paraula grega Όυράνος, (Óyrános, «Úranos») derivat de l'arrel h2wórso-, «irrigar», i de h2worsó-, «l'irrigador».M. Peters "Untersuchungen zur Vertratung der indogermanischen Laryngeale in Griechisch" en: Österreicher Akademie der Wissenschaften, philsophische historische Klasse, 1980 p.180
Encara hi ha una proposta etimològica més, la que fa referència a la llegenda mitològica dels orígens d'Etrúria i del Laci, proposada per Preller i Müller-Deeke. El déu etrusc Nethunus o Nethuns seria una forma adjectival del topònim Nepe (que també es troba escrit Nepet o Nepete i correspon a l'actual municipi de Nepi). Aquesta zona va estar tradicionalment connectada al culte d'un déu pare de Messapus i Halesus, que coincideix amb els noms dels fills d'un mític heroi dels Falerii, potser els fundadors d'aquestes ciutats. Aquest déu, esmentat a l'Eneida, era un rei dels etruscs i un expert domador de cavalls.Virgili "Eneida" VII, 691L. Preller, "Römische Mythologie II", Berlin, 1858; Müller-Deeke, "Etrusker II", p.54 nota 1 b;Wilhelm Deecke, "Die Falisker: Eine geschichtlich-sprachliche Untersuchung", p. 103 Nepi i Falerii tenien fama de ser llocs on hi havia fonts naturals d'aigua d'excel·lent qualitat. Nepet podria ser un topònim relacionat amb aquestes zones planes riques en aigua, amb un terme cognat en llengua pre grega νάπη (nápi̱, «vall frondosa»).Giuseppe Simonetta "Le stratificazioni linguistiche nell'Agro Falisco"
Origen miniatura|Mosaic de Neptú, Museu arqueològic de Palerm.) Originàriament, Neptú era el déu romà dels núvols i de la pluja, i així es va mantenir fins a l'any 399 aC, quan es va decidir la importació del culte de Posidó des de les colònies gregues de Sicília i llavors és quan la seva divinitat es traslladà des de les aigües aèries a totes les aigües, però amb predomini de les marines al voltant de les quals va créixer l'Imperi Romà.
En els inicis de la civilització romana Portú era el déu invocat pels navegants però Neptú el va suplantar oficialment al quan Sext Pompeu Pius es va nomenar a si mateix "fill de Neptú".Robin Lane Fox, "The Classical World", Basic Books, 2006. p. 412, Durant un temps va ser aparellat amb Salàcia, la deessa de l'aigua salada.Marc Terenci Varró, "De lingua Latina", V. 72 També es considerava acompanyant de Neptú, una deessa anomenada Venília que era l'encarregada d'originar el vent que mou les aigües del mar.Agustí d'Hipona "De Civitate Dei" VII, 22
Mitologia A partir de l'assimilació amb Posidó, Neptú va adoptar una llegenda mitològica que abans no tenia. Era el fill gran de Saturn, germà de Júpiter i de Plutó. Tots els habitants de les aigües havien d'obeir-lo. miniatura|Gravat acolorit amb la representació de Neptú calmant les flotes excitades per Èol contra els Troians, de Lodovico Ottavio Burnacini, del fons d'art del MAE La seva mare el va protegir del seu pare, qui volia menjar-se'l, i per fer-ho el va amagar entre un ramat de bens fent veure que era un poltre. Segons unes versions el va criar Arne, la filla del déu dels ventsJoan Tzetzes, "ad Lycophron" 644. i segons altres versions van ser els Telquines.Diodor de Sicília "Biblioteca", V. 55 Neptú va escollir el mar com a llar i a les profunditats tenia un regne. Era inseparable dels seus cavalls i solia cavalcar sobre les aigües amb cavalls blancs, a més dels seus dofins. Neptú no vestia amb robes riques, perquè el seu aspecte físic era prou imposant.Homer, "Odissea", V,398
Aquest déu era molt perillós i inestable. Amb les seves emocions canviants podia provocar des de terribles tempestes fins a onades tranquil·les i pacífiques, motiu pel qual mai ningú s'atrevia a provocar-lo sense motiu.
Era el déu que sostenia la Terra, perquè l'oceà voltejava el planeta i era evident que ell era la base sobre la qual se sustentava el planeta. Neptú havia donat forma a les costes, arrencant trossos de muntanyes per a formar els penya-segats o passant la mà pel litoral per crear platges. Per servir-lo estaven al seu costat: les sirenes traïdores, les nereides, les belles oceànides i els poderosos tritons. Neptú era el senyor de les nimfes i nàiades dels llacs, dels rius, de les fonts, totes elles eren part de la cort que li devien obediència.
Segons Ovidi, Neptú i Apol·lo ajudaren a Laomedont a construir les muralles de Troia.
Pel que fa a la relació entre Neptú i els cavalls, es pot explicar a partir del significat de la paraula llatina navis, la qual no tan sols vol dir «embarcació», sinó «qualsevol contenidor construït per al transport», així la paraula naufagium tant es podia fer servir per parlar de l'enfonsament d'un vaixell com del trencament d'un carro en una cursa de carros. Una altra explicació prové de la mitologia grega, segons la qual va ser ell qui juntament amb Atena, els qui van inventar el carro.R. Bloch "Quelques remarques sur Poseidon, Neptunus et Nethuns" in Revue de l' Histoire des Religions 1981, p.346Servi Maure Honorat "Ad Georgicas" IV 24
Amants La seva esposa principal fou Amfitrite, una nereida que li va donar com a fills els tritons. Altres amants van ser:
Halia: De la qual va tenir set fills. Amimone: Una de les Danaides. Toosa: Nimfa amb la qual tingué a Polifem. Gea: Amb la qual va tenir a Anteu i a Caribdis. Ceres. Medusa: Mare de Pegàs i Chrisaor. Les seves netes són les Nereides. Clito: Mare d'uns bessons, el primogènit dels quals fou Atles.
Culte Al calendari romà hi havia un dia festiu dedicat a ell, la Neptunàlia. Una altra manera de retir-li culte era el lectisternium, paraula que vol dir que era convidat a un banquet fet en honor seu.Titus Livi "Ab Urbe condita" V. 13.6Dionís d'Halicarnàs, "Rhōmaikē archaiologia", XII.9
Temple Neptú tenia un únic temple a Roma, que estava al sud del Camp de Mart a prop del circ Flamini, on es feien les curses de carros. Hi ha testimoni de l'existència d'aquest temple l'any 206 aC.Cassi Dió "Història de Roma" XVII, fragment 57- 60, citat per L. Richardson jr. "A New Topographical Dictionary of Ancient Rome" 1992 p. 267 La imatge del temple surt en una moneda feta encunyar per Gn. Domitius Ahenobarbus, de l'any 40 aC, sens dubte perquè va ser ell l'encarregat de fer una restauració. El temple allotjava una escultura d'un grup sobre el tema marí, obra d'Escopes de Paros.Filippo Coarelli "L'ora di Domizio Enobarbo e la cultura artistica in Roma nel II sec. a. C." en: Dialoghi di Arrcheologia II,núm. 3, 1968, p. 302-368. La construcció de la Basilica Neptuni fou a causa d'una prometença feta per Agripa en honor de la victòria naval d'Actium. Aquesta basílica va substituir l'antic temple.Samuel Ball Platner, Thomas Ashby. "A Topographical Dictionary of Ancient Rome". ed. Oxford University Press, 1929, p.81, D'aquesta basílica no en queda res, ja que fou destruït en un incendi.Cassi Dió "Història de Roma" LXVI,24
Sacrificis Neptú era un dels tres déus romans als qui era apropiat oferir el sacrifici d'un bou, els altres dos eren Apol·lo i Mart.Macrobi "Saturnalia" III 10,4 Si el sacrifici es feia de manera incorrecta calia fer un piaculum. Aquest tipus d'ofrena és la que el caracteritza com a déu sobirà segons la teoria de la trifuncionalitat de G. Dumézil.G. Dumezil "Quaestiunculae indo-italicae: 11. Iovi tauro verre ariete immolari non licet",en:Revue d' Etudes Latins núm. 39, 1961, p. 241-250.
Déu de la fertilitat miniatura|El triomf de Neptú, mosaic romà de finals del s. II que el representa amb les quatre estacions, una a cada cantó, potser un símbol del seu poder fertilitzador. Museu del Bardo, Tunísia