miniatura|Les principals rutes d'esclaus a l'Àfrica medieval. miniatura|Una banda d'esclaus Zanj a Zanzíbar (1889) Lesclavatge a Àfrica no sols ha existit arreu del continent durant molts segles, sinó que encara continua en l'actualitat en alguns països. Els sistemes de servitud i esclavitud eren comuns en algunes parts del continent, com ho van ser en gran part del món antic. En la majoria de les societats africanes on l'esclavitud era prevalent, les persones esclavitzades no van ser tractades com a propietat i se'ls va donar certs drets en un sistema similar al de la servitud en altres parts del món.Basil Davidson, The African Slave Trade, p. 46 (chapter "Differences"). Quan van començar el comerç àrab d'esclaus i el comerç atlàntic d'esclaus molts dels sistemes locals d'esclaus van canviar i va començar el subministrament de captius per als mercats d'esclaus fora d'Àfrica.
L'esclavitud a l'Àfrica històrica es practicava en moltes formes diferents i algunes d'elles no pertanyen clarament a les definicions de l'esclavitud a d'altres parts del món. La servitud per deutes, l'esclavització dels captius de guerra, l'esclavitud militar, i l'esclavitud penal van ser practicades totes elles arreu d'Àfrica.
Formes d'esclavitud Han existit arreu d'Àfrica múltiples formes d'esclavitud i servitud durant la història, i es forma per les pràctiques indígenes d'esclavitud, així com la institució romana de l'esclavitud (i les posteriors esclavitud en el cristianisme, esclavitud en l'islamisme, i, finalment, el comerç atlàntic d'esclaus). L'esclavitud va existir en parts d'Àfrica (igual que a la resta del món) i era una part de l'estructura econòmica d'algunes societats durant molts segles, encara que l'extensió variava. Ibn Battuta, que va visitar l'antic regne de Mali a mitjans del , relata que els habitants locals competien entre si en el nombre d'esclaus i servents que tenien, i li donaren a ell mateix un noi esclau com a "regal de l'hospitalitat."Noel King (ed.), Ibn Battuta in Black Africa, Princeton 2005, p. 54. A l'Àfrica subsahariana les relacions d'esclavitud eren sovint complexes, amb drets i llibertats donades a persones sotmeses a esclavitud i restriccions a la venda i comerç per part dels seus amos. Moltes comunitats tenien jerarquies entre els diferents tipus d'esclaus: per exemple, diferenciant entre aquells que havien nascut en esclavitud i els que havien estat capturats en la guerra.
L'esclavitud en les cultures africanes en general era més com a servitud laboral, encara que en certes parts de l'Àfrica subsahariana, els esclaus van ser utilitzats per a sacrificis humans en rituals anuals, com els rituals practicats pels habitants de Dahomey. Sovint els esclaus no eren propietat personal d'altres homes, ni eren esclaus de manera vitalícia.
Les formes d'esclavitud a Àfrica estaven estretament relacionats amb les estructures de parentiu. En moltes comunitats africanes, on no podia tenir terra en propietat, es va utilitzar l'esclavització humana com un mitjà per augmentar la influència d'una persona i ampliar les seves connexions. Això va fer dels esclaus una part permanent del llinatge de l'amo i els fills dels esclaus podien quedar estretament relacionats amb els llaços familiars més grans. Els fills d'esclaus nascuts en les famílies podrien integrar-se al grup de parentiu de l'amo i assolir posicions destacades dins de la societat, fins i tot fins al nivell de l'amo en alguns casos. No obstant això, l'estigma sovint s'hi va mantenir i podria haver separacions estrictes entre els membres esclaus d'un grup de parentiu i els emparentats amb l'amo.
Esclavitud en propietat L'esclavitud en propietat és una relació de servitud específica on l'esclau és tractat com a propietat de l'amo. Com a tal, el propietari és lliure de vendre, comerciar, o tractar l'esclau com ho faria amb altres propietats, i els fills dels esclaus sovint es mantenen com a propietat de l'amo. Hi ha evidència una llarga història de l'esclavitud a la vall del riu Nil i al nord d'Àfrica, però l'evidència és incompleta sobre l'abast i les pràctiques d'esclavitud en gran part de la resta del continent abans dels registres escrits pels comerciants àrabs o europeus.
Servei domèstic Moltes relacions d'esclaus a Àfrica van girar al voltant de l'esclavitud domèstica, on els esclaus treballaven principalment a la casa de l'amo, però conservaven algunes llibertats. Els esclaus domèstics podrien ser considerats com a part de la casa de l'amo, no es podien vendre a altres sense una causa extrema. Els esclaus podien ser propietaris dels beneficis del seu treball (ja sigui en terra o en productes), i podien casar-se i passar la terra als seus fills en molts casos.
Penyora La penyora o esclavatge per deutes, implicava l'ús de persones com a fiança per assegurar el pagament del deute. El treball esclau és realitzat pel deutor o un pareant del deutor (en general un nen). la penyora era una forma comuna de garantia a l'Àfrica occidental. Es tractava de la cessió d'una persona, o d'un membre de la família d'aquesta persona, per donar servei a una altra persona que li proporcioni crèdit. La penyora es relaciona, encara que de manera diferent, a l'esclavitud en la majoria de les conceptualitzacions, perquè l'acord podria incloure limitacions, termes específics del servei a prestar i perquè els llaços de parentiu protegirien la persona de ser venut com a esclau. La penyora era una pràctica comuna a tot l'Àfrica occidental abans del contacte amb els europeus, incloent entre els àkans, ewes, gameis, iorubes i edos (en formes modificades, també existia entre els efiks, igbos, ijaws i fons).
Esclavitud militar miniatura|Esclaus per sacrificar als costums anuals de Dahomey - de The history of Dahomy, an inland Kingdom of Africa, 1793. L'esclavitud militar consistia en l'adquisició i formació d'unitats militars reclutades que conservarien la identitat dels soldats esclaus, fins i tot després del seu servei. Els grups de soldats esclaus serien administrats per una patró, que podria ser el cap d'un govern o un senyor de la guerra independent, i que enviaria a les seves tropes a la recerca de diners i dels seus propis interessos polítics.
Això va ser més significatiu a la vall del Nil (principalment al Sudan i Uganda), amb unitats militars d'esclaus organitzats per diverses autoritats islàmiques, amb els caps militars d'Àfrica Occidental. Les unitats militars al Sudan es va formar en la dècada de 1800 a través d'incursions militars a gran escala a la zona que es troba actualment els països del Sudan i Sudan del Sud.
Esclaus per sacrificar Tot i que les evidències arqueològiques no estan clares en el tema abans del contacte europeu, a les societats que practicaven sacrificis humans, les víctimes solien ser els esclaus.
Comerç local d'esclaus Algunes nacions com els aixanti de l'actual Ghana i els iorubes de l'actual Nigèria estaven involucrats en el tràfic d'esclaus. Grups com la imbangala d'Angola i els nyamwezis de Tanzània servirien com a intermediaris o bandes itinerants, fent la guerra als wstats africans per capturar gent per a l'exportació com a esclaus. Els historiadors John Thornton i Linda Heywood han proporcionat una estimació que dels africans capturats i venuts als europeus al voltant del 90% van ser enviats al comerç d'esclaus a l'Atlàntic. Henry Louis Gates, catedràtic d'estudis africans i afroamericans de Harvard, ha declarat que "sense aliances comercials complexes entre les elits africanes i els comerciants europeus i els agents comercials, el comerç d'esclaus al Nou Món hauria estat impossible, almenys en l'escala que ha esdevingut."
Pràctiques d'esclavitud a Àfrica Com la majoria d'altres regions del món, l'esclavitud i el treball forçós han existit en molts regnes i societats d'Àfrica durant milers d'anys. No hi ha disponibles evidències concretes sobre l'esclavitud o la política i institucions econòmiques de l'esclavitud abans del contacte amb la tracta d'esclaus àrab o atlàntic. Els primers informes europeus de l'esclavitud arreu d'Àfrica en la dècada de 1600 no són fiables perquè sovint barregen diverses formes de servitud amb l'esclavitud. Les relacions complexes i proves d'històries orals sovint descriuen incorrectament moltes formes de servitud o estatus socials com a esclavitud, fins i tot quan les pràctiques no segueixen les conceptualitzacions d'esclavitud a altres regions del món.
La millor evidència de les pràctiques d'esclavitud a l'Àfrica provenen dels regnes principals, particularment al llarg de la costa, i hi ha pocs indicis de pràctiques d'esclavitud generalitzada en les societats sense estat. El tràfic d'esclaus era més secundari que les altres relacions comercials; tanmateix hi ha evidència d'una ruta de tràfic d'esclaus a través del Sàhara de l'època romana que va persistir a la zona després de la caiguda de l'imperi romà. Nogensmenys, les estructures de parentiu i els drets previstos per als esclaus (excepte els capturats en guerra) sembla haver limitat l'abast del tràfic d'esclaus abans de l'inici del tràfic àrab d'esclaus i el comerç atlàntic d'esclaus.
Àfrica septentrional miniatura|Redempció d'esclaus cristians pels monjos catòlics a Alger en 1661. miniatura|Crema d'una vila africana i captura dels seus habitants (p.12, February 1859, XVI) La propietatr d'esclaus havia estat legal i generalitzada arreu d'Àfrica del Nord quan la regió estava controlada per l'Imperi Romà (47 aC - 500 dC). La regió del Sahel al sud del Sàhara proporcionava molts dels esclaus africans venuts al nord d'Àfrica durant aquest període i va haver un tràfic d'esclaus en funcionament a través del Sàhara. La propietat d'esclaus va persistir després de la caiguda de l'Imperi Romà en la majoria de les comunitats cristianes de la regió. Després de l'expansió islàmica a la major part de la regió, les pràctiques van continuar i, finalment, l'esclavitud de propietat es va estendre a les societats més importants en l'extrem sud del Sàhara (com Mali, Songhai i Ghana).
El comerç d'esclaus medieval a Europa anava principalment de l'Est i Sud: el cristià Imperi Romà d'Orient i el món islàmic van ser les destinacions, Europa central i Oriental en foren importants fonts d'esclaus. L'esclavitud a l'Europa medieval era tan estesa que l'Església catòlica la va prohibir repetidament, o almenys va prohibir l'exportació d'esclaus cristians a les terres no cristianes a, per exemple, el Consell de Koblenz en 922, el Consell de Londres en 1102, i el Consell d'Armagh en 1171. A causa de les restriccions religioses, el comerç d'esclaus es va dur a terme en algunes parts d'Europa pels jueus ibèrics (coneguts com a radhanites) que van ser capaços de transferir esclaus pagans d'Europa central a través de l'Europa occidental cristiana als països musulmans de l'Àndalus i Àfrica. Molts eslaus van ser esclavitzats durant tants segles, de tal manera que la paraula eslau es va convertir en sinònim d'esclavitud. La derivació de la paraula esclau encapsula una mica de la història d'Europa i explica per què les dues paraules (esclau i eslau) són tan similars; que són, de fet, històricament idèntiques.
miniatura|Esclaus cristians a Barbaria.
Els mamelucs eren soldats eslaus conversos a l'islam i que serviren al califes musulmans i als sultans de la dinastia aiúbida durant l'edat mitjana. Els primers mamelucs va servir als Califat Abbàssida de Bagdad durant el . Amb el temps, es van convertir en una poderosa casta militar i en més d'una ocasió van prendre el poder per si mateixos, per exemple, al poder Egipte a partir de 1250 a 1517. Des de 1250 Egipte havia estat governada pel Dinastia bahrita d'origen kiptxak turc. Els blancs esclavitzats del Caucas serviren en l'exèrcit i formaren un cos d'elit de tropes que finalment es revoltaren a Egipte i hi formaren la dinastia burjita.