La Crisi de juliol fou una sèrie d'escalades diplomàtiques i militars interrelacionades entre si, que van implicar les potències principals d'Europa l'estiu de 1914 i van desembocar en la Primera Guerra Mundial. La crisi va començar el 28 de juny de 1914, quan Gavrilo Princip, un serbi bosnià, va assassinar l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria, l'hereu presumpte del tron austrohongarès. Una xarxa complexa d'aliances, acompanyada d'errors de càlcul de molts líders que creien que la guerra els era favorable o que no hi hauria una guerra generalitzada, va tenir com a resultat un esclat d'hostilitats entre gairebé totes les nacions europees importants a principis d'agost de 1914; el maig de 1915, ja hi eren implicades totes les nacions principals.
miniatura|upright=1.8|Caricatura política titulada "Der Stänker" ("El Busca-bregues") que es va publicar a la revista satírica alemanya Kladderadatsch el 9 d'agost de 1914, que representa les nacions d'Europa assegudes en una taula.(1er dibuix) Les Potències Centrals es tapen el nas de fàstic mentre la petita Sèrbia s'afegeix a la taula, mentre Rússia reacciona amb joia.(2) Sèrbia apunyala Àustria-Hongria, amb commoció evident de tothom. Alemanya ofereix immediatament suport a Àustria.(3)Àustria exigeix una satisfacció de Sèrbia, mentre una Alemanya relaxada amb les mans a les butxaques no s'adona que Rússia i França es posen d'acord al fons.(4) Àustria malatracta Sèrbia, mentre una Alemanya alarmada mira Rússia que s'ha enfadat i presumiblement fa un acord amb l'Imperi Otomà, i França prova de parlar amb Gran Bretanya.(5) Comença una baralla general amb Alemanya i França enfrontant-se immediatament, mentre Gran Bretanya s'ho mira amb consternació. (És possible que el dibuix es fes abans de la declaració de guerra britànica.) A la dreta, un altre combatent amenaça d'afegir-s'hi des de la foscor. Àustria-Hongria considerava que els moviments irredemptistes dels eslaus meridionals, promoguts per Sèrbia, eren una amenaça a la unitat nacional. Després de l'assassinat, Àustria volia donar un cop militar contra Sèrbia per fer una demostració de força i aconseguir que Sèrbia fos més prudent en el seu suport del nacionalisme iugoslau. Això no obstant, el preocupava la reacció de l'Imperi Rus, que era el suport principal de Sèrbia, i per això va demanar una garantia al seu aliat alemany que donaria suport a Àustria en qualsevol conflicte. Alemanya va garantir el seu suport, però va aconsellar Àustria d'actuar ràpidament, mentre les simpaties mundials per l'hereu assassinat eren significatives, per tal de limitar la guerra a una zona determinada, i evitar implicar-hi Rússia. Alguns líders alemanys creien que la potència econòmica creixent de Rússia modificaria l'equilibri de poder entre els dos països, que una guerra era inevitable, i que a Alemanya li aniria bé si hi havia una guerra aviat. Tanmateix, en comptes de llançar un atac ràpid amb les forces militars que tenien a la seva disposició, els líders austríacs van deliberar fins a mitjan juliol, abans de decidir que farien a Sèrbia un ultimàtum dur el 23 de juliol, i que no atacarien sense una mobilització total del seu exèrcit, que no es podia aconseguir abans del 25 de juliol de 1914.
Poc abans de la resposta sèrbia a l'ultimàtum, Rússia va decidir que intervindria en qualsevol guerra austro-sèrbia i va ordenar una mobilització parcial de les seves forces armades. Encara que els caps militars russos reconeixien que Rússia encara no era prou forta per una guerra generalitzada, Rússia creia que la queixa austríaca contra Sèrbia era un pretext orquestrat per Alemanya i que havia de demostrar la seva força protegint el seu aliat serbi. Aquesta mobilització fou la primera acció militar important efectuada per algun país fora del conflicte inicial entre Àustria-Hongria i Sèrbia; va fer augmentar la voluntat de Sèrbia de desafiar l'amenaça d'un atac austríac i va aixecar totes les alarmes a Alemanya per les masses de tropes russes que s'ajuntaven a prop de la seva frontera. Abans, els militars alemanys havien predit que la mobilització russa seria més lenta que la del seu aliat francès a la frontera de l'altre extrem; per tant, l'estratègia militar d'Alemanya en qualsevol conflicte amb Rússia era atacar per Bèlgica per esquivar les fortificacions franceses i derrotar ràpidament França a l'oest abans de girar-se per enfrontar-se a Rússia a l'est. França era conscient que hauria d'actuar coordinadament amb el seu aliat rus per derrotar el rival alemany i, per tant, va escalar la seva preparació a mesura que augmentaven les tensions a la frontera germano-russa, cosa que encara va alarmar més Alemanya.
Encara que la Gran Bretanya estava alineada amb Rússia i França, també tenia relacions diplomàtiques relativament amistoses amb Alemanya, i molts líders britànics no veien cap mena de motiu per implicar-se en una guerra continental. El Regne Unit va fer contínues ofertes de mediació, utilitzant la resposta sèrbia com a base per la negociació, i Alemanya va fer diferents promeses en un intent d'assegurar la neutralitat britànica. Això no obstant, Gran Bretanya va decidir que tenia l'obligació moral de defensar Bèlgica i els seus aliats formals, convertint-se en l'última nació principal que s'implicava en la crisi de juliol, per entrar formalment al conflicte el 4 d'agost. A principis d'agost, el motiu ostensible per un conflicte armat, la disputa entre Sèrbia i Àustria-Hongria per l'hereu assassinat, ja era només una nota secundària d'una guerra europea generalitzada.
Assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran per irredemptistes serbis (28 de juny)
miniatura|Il·lustració de l'assassinat al diari italià La Domenica del Corriere, 12 de juliol de 1914 Àustria-Hongria s'havia annexionat Bòsnia i Hercegovina el 1908. Sarajevo era la capital de la província. Oskar Potiorek n'era el comandant militar i governador. L'Emperador Francesc Josep va ordenar a l'Arxiduc Francesc Ferran, hereu presumpte del tron austrohongarès, que assistir a uns exercicis militars que s'havien de fer a Bòsnia. Després dels exercicis, el 28 de juny de 1914, Ferran va donar una volta per Sarajevo amb la seva esposa, Sofia. Sis irredemptistes armats, cinc serbis i un bosnià musulmà, coordinats per Danilo Ilić, s'esperaven al llarg de la ruta anunciada de la comitiva.
A les 10:10 del matí, Nedeljko Čabrinović va llençar una granada de mà a la comitiva de Ferran. Més tard, Gavrilo Princip va disparar contra Ferran i Sofia, ferint-los de mort mentre anaven de camí a visitar els ferits a l'hospital. Čabrinović i Princip van prendre cianur, però només els va fer trobar-se malament. Tots dos foren arrestats. Només 45 minuts després dels trets, Princip començava a explicar la seva història als interrogadors. L'endemà, basant-se en els interrogatoris dels dos assassins, Potiorek va telegrafiar a Viena explicant que Princip i Čabrinović havien conspirat a Belgrad amb d'altres per aconseguir bombes, revòlvers i diners per matar Ferran. Un dispositiu policial va detenir ràpidament la majoria dels conspiradors.
Investigació i acusacions miniatura|esquerra|upright|Dragutin Dimitrijević, líder de la Mà Negra i membre destacant de l'Estat Major serbi. Immediatament després dels assassinats, l'enviat serbi a França Milenko Vesnić i l'enviat serbi a Rússia Miroslav Spalajković van publicar declaracions dient que Sèrbia havia avisat Àustria-Hongria de l'assassinat imminent. Poc després, Sèrbia va negar que hagués avisat i va negar cap coneixement del complot. A 30 de juny, els diplomàtics austrohongaresos i alemanys demanaven investigacions als seus corresponsals serbis i russos, però van ser rebutjades. El 5 de juliol, basant-se en interrogatoris als assassins acusats, el governador Potiorek va telegrafiar a Viena que el major serbi Voja Tankosić havia dirigit els assassins. L'endemà, l'encarregat de negocis austríac, el comte Otto von Czernin proposava al ministre d'Exteriors rus Sergey Sazonov que els instigadors del complot contra Ferran havien de ser investigats dins de Sèrbia, però també fou rebutjat.
Àustria-Hongria va endegar immediatament una investigació criminal. Ilić i cinc dels assassins foren arrestats ràpidament i interrogats per un jutge d'instrucció. Els tres assassins que havien arribat de Sèrbia van explicar gairebé tot el que sabien: el major serbi Vojislav Tankosić els havia donat de forma directa i indirecta sis granades de mà Vasic Model M12, de l'exèrcit serbi (fabricades a l'arsenal reial serbi de Kragujevac), quatre pistoles semiautomàtiques Browning 1910 noves de trinca, formació, diners, pastilles per suïcidar-se, un mapa especial amb la ubicació dels gendarmes marcada, coneixement d'un canal d'infiltració de Sèrbia cap a Sarajevo, i una targeta que autoritzava l'ús d'aquest canal.
Dins de Sèrbia, hi va haver alegria popular per l'assassinat de Francesc Ferran. Com que hi havia eleccions sèrbies previstes pel 14 d'agost, el primer ministre Nikola Pašić no volia arriscar-se a perdre popularitat sotmetent-se a Àustria. Si era veritat que havia avisat els austríacs amb temps del complot contra Francesc Ferran, Pašić probablement es preocupava per les seves possibilitats de sortir elegit, i fins i tot de si la seva vida estava en perill, si se'n filtrava la notícia.
Léon Descos, l'ambaixador francès a Belgrad, va informar l'u de juliol que un partit militar serbi estava implicat en l'assassinat de Francesc Ferran, que Sèrbia no tenia raó, i que l'ambaixador rus Hartwig parlava constantment amb el regent Alexandre per guiar Sèrbia durant aquesta crisi. El "partit militar" era una referència al Cap de la Intel·ligència Militar sèrbia, Dragutin Dimitrijević i els oficials que havia liderat durant l'assassinat dels reis de Sèrbia el 1903. Les seves accions van tenir com a conseqüència la instauració de la dinastia del rei Pere i el regent Alexandre. Sèrbia va demanar la substitució de Descos, i França va enviar Auguste Boppe, més agressiu, que va arribar el 25 de juliol.
Àustria-Hongria s'acosta cap a la guerra amb Sèrbia (29 de juny – 1 de juliol) miniatura|Propaganda austríaca posterior a l'assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran que representa un puny austríac esclafant una caricatura simiesca d'un serbi que té una bomba i deixa anar un ganivet, i afirmant "Sèrbia morir!" Observeu que l'última paraula s'hauria d'escriure correctament com a sterben en alemany estàndard - el propagandista ha fet un joc de paraules escrivint sterbien perquè rimi amb Serbien. Encara que pocs estaven de dol per Francesc Ferran, molts ministres argumentaven que l'assassinat de l'hereu al tron era una provocació a Àustria que s'havia de venjar. Això era particularment cert en el cas del ministre d'Exteriors, Leopold Berchtold; l'octubre de 1913, el seu ultimàtum a Sèrbia havia fet que es retirés l'ocupació d'Albània del nord, i això li donava confiança que tornaria a funcionar.
Els membres del "Partit de la Guerra", com Conrad von Hötzendorf, el cap d'Estat Major austrohongarès, ho van veure com una oportunitat de destruir la capacitat de Sèrbia d'interferir a Bòsnia. A més, el mateix Arxiduc, que els anys anteriors havia estat una veu a favor de la pau, ja no podia participar en les discussions. L'assassinat es va combinar amb la inestabilitat preexistent dels Balcans per commocionar l'elit austríaca. L'historiador Christopher Clark ha descrit l'assassinat com un "efecte 11 de setembre, un acte terrorista carregat de significat històric, que va transformar la química política a Viena".
El debat a Viena miniatura|esquerra|upright|200px|L'Emperador Francesc Josep tenia 84 anys el 1914. Encara que estava afectat per l'assassinat del seu hereu, Francesc Josep va deixar la presa de decisions durant la Crisi de juliol al ministre d'Exteriors Leopold Berchtold, el cap d'estat major de l'exèrcit Franz Conrad von Hötzendorf, i els altres ministres.