LErmita de Santa Ana i Calvari, és un Bé de rellevància local, que està situat en un tossal al nord del municipi d'Ontinyent, a la comarca de la Vall d'Albaida, de la província de València..Està catalogada, de manera genèrica, com a Bé de Rellevància Local, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb codi d'identificació, 46.24.184-002.

Història L'Ermita de Santa Anna, està situada al nord de la localitat, a la part alta d'un pujol per la qual puja el camí del calvari (Via Crucis), que forma part del conjunt considerat com bé d'interès cultural. Aproximadament el 1416 es va edificar una diminuta ermita, sufragada per Donya Maria Ana Albuixec Olivares, qui era descendent d'un dels primers repobladors d'Ontinyent, després de la reconquesta de la vila, el 1245, pel rei Jaume I d'Aragó. Més tard, el 1522, es va aixecar un nou edifici, pagat per un franciscà -religiós del convent de Monestir de Sant Esperit, a Gilet), el Pare Fra Salvador.

Ja en ple , entre els anys 1842 i 1845, sota la direcció del mestre d'obres Luis Perlacia, i amb la col·laboració del veïnat, es va aixecar el conventet annex a l'ermita, que va ser utilitzat com lazareto durant les epidèmies colèriques que van afectar Ontinente durant el . L'any 1849, el santuari va passar a dependre de la jurisdicció de la nova parròquia de Sant Carles, i es van dur a terme noves obres d'ampliació, adoptant l'església forma de creu llatina, la nau central, la qual desemboca en un creuer cobert per una volta cega i rebaixada. A la dreta d'aquesta nau s'obre la Capella de la Comunió -on es venera la imatge de Santa Ana, amb la Verge Nena filant-, que correspon a una part de la primitiva ermita; l'altra meitat es troba formant part del vestíbul de la casa d'exercicis contigua -la qual va ser construïda ja al , ampliant el conventet que s'utilitzava d'hospici-. La torre, que posseeix cos per a campanes i presenta una teulada piramidal amb decoració de gerros en les cantonades, també és obra de 1849 -data a l'antiga fornícula on es venerava la imatge del crucificat «El Santíssim Crist de l'Agonia», copatró d'Ontinyent, va ser substituïda per un altar de tall modern, amb un retaule de mosaics representant figures de la Passió. El Viacrucis era de pedra llaurada, però va ser destruït durant la Guerra Civil espanyola, reemplaçant-se per un altre d'estil neogòtic l'any 1943, obra del Pare Bernardino Cervera.

A l'ermita, que té una porta enreixada, s'accedeix per una àmplia escalinata, amb els dos últims passatges del Calvari a banda i banda. En la façana es distingeix un balconet semicircular, amb barana de ferro, que servia de púlpit per a les predicacions a les festes.

Descripció Segles més tard, entre els anys 1842 i 1845, sota la direcció pericial del mestre d'obres Luis Perlacia, i amb la col·laboració del veïnat, es va aixecar l'obra del convent annex a l'ermita, utilitzat com llatzeret durant les epidèmies colèriques que varen afectar Ontinyent durant el passat segle.

De nou, l'any 1849, quan el santuari va passar a dependre de la jurisdicció de la nova parròquia de Sant Carles, es van escometre noves obres d'ampliació i l'església va passar a adoptar la forma de creu llatina, té vestíbul de maons vermells, on s'obre a la dreta l'anomenada Capella de la Comunió, quadrada i que va haver de ser la primitiva ermita, encara que s'hi llegisca la data de 1793. El seu sostre és de volta bufada amb arcs formers, i en una mènsula sobre el daurat altar es troba la imatge de Santa Anna amb la Verge Nena filant.

La nau principal ens porta al creuer, amb imatges de la Immaculada i Sant Josep sobre sengles mènsules. La testera té un mosaic de tessel·les emmarcat per un fons encoixinat. Davant d'ell i després de l'altar es troba la talla de Santíssim Crist de l'Agonia, obra d'Innocenci Costa López i còpia de l'original destruït durant la Guerra Civil espanyola, que alguns atribuïen a Berruguete. També correspon a la reforma de l'any 1849, la construcció de la torre amb cos per a campanes i teulada piramidal, amb adorn de gerros a les cantonades. Amb aquesta silueta ha estat l'ermita gairebé fins als nostres dies, si bé, durant els anys quaranta i seixanta del , el primitiu hospici o convent va ser notablement ampliat amb nous cossos d'obra, transformant-se en casa de serveis espirituals. També, en aquestes dates, l'antiga fornícula on es venerava la imatge del crucificat, va ser substituïda per un altar de talla moderna, amb un retaule de mosaics representant figures de la Passió, poc d'acord amb l'estil del temple.

L'ermita, doncs, queda englobada en un grup d'edificacions, antigues i modernes, que l'envolten. La seua banqueada i senzilla façana remata en un frontó triangular rematat amb creu, sota la qual s'obre una fornícula que albergava una imatge de la Verge. A l'enreixada porta s'accedeix per àmplia escalinata, amb els dos últims casalicis del Calvari a banda i banda. Un balconet semicircular amb barana de ferro servia de púlpit per a les predicacions en les solemnitats.

Referències

Categoria:Edificis d'Ontinyent Categoria:Ermites de la Vall d'Albaida Categoria:Monuments d'interès local de la Vall d'Albaida