El Kunyu Wanguo Quantu (xinès tradicional:坤輿萬國全圖, pinyin:Kūnyú Wànguó Quántú, «Mapa complet dels 10.000 regnes del món») és un mapamundi amb descripcions en xinès reflectint el món conegut pels europeus a finals del . Imprès el 1602, va ser fonamental en introduir a l'Àsia oriental els coneixements geogràfics i astronòmics europeus. Matteo Ricci, italià a la cort de Pequín, n'és el principal autor. És un mapa gran, de 3,7 m × 1,7 m.

Història miniatura|120px|坤輿萬國全圖, 1602, exemplar de la Bell Library de Minnesota, part dreta miniatura|120px|Matteo Ricci (a l'esquerra) i Xu Guangqi en l'edició xinesa dels Elements d'Euclides. L'any 1578 el missioner jesuïta italià Matteo Ricci (1552-1610) viatjà de Lisboa a Goa (Índia) i el 1582 arribà a la comunitat portuguesa de Macau (costa xinesa) on els seus superiors l'havien cridat per preparar una missió cap al interior de la Xina, als finals de la dinastia Ming (1368-1644), en la que governava l'emperador Wanli (萬曆, 1572-1620). El 1598, quan ja portava setze anys vivint a la Xina, Ricci arribà a Beijing, la capital de l'imperi. Va ser invitat a la cort imperial de Wanli i és considerat com el primer europeu que ha entrat a la Ciutat Prohibida. Hi va estar dotze anys més, fins a la seva mort.

L'any 1602 Ricci va confeccionar un mapamundi per encàrrec de l'emperador Wanli, al qual va donar el nom xinès de 坤輿萬國全圖 (Kunyu Wanguo Quantu). El 1584 i el 1600 ja havia fet altres mapamundi. El mapa del 1602 es va imprimir com a xilografia amb la imatge dividida en sis rectangles d'uns 60 cm d'amplada i uns 170 cm d'alçada. La gravació de les sis matrius pot ser la obra de Li Zhizao, matemàtic, astrònom i geògraf que treballava en el projecte amb Ricci. Va ser impresa per Zhang Wentao de Hangzhou, possiblement un impresor oficial a la cort de Wanli.

Junt amb la primera matriu xilogràfica els impressors havien fet secretament una copia no autoritzada i després s'havien fet encara més copies de la matriu, per vendre'ls. Segons els diaris de Ricci s'havien estampat milers d'exemplars d'aquest mapa.

En la història de la cartografia els mapes xinesos de Matteo Ricci tenen un gran valor d'innovació perquè: Expliquen als xinesos la terra com a objecte esfèric. A l'època de Ricci el model xinès encara era el tradicional de la terra plana i quadrada. Revelen als xinesos l'existència d'Amèrica. Mostren als xinesos que el seu imperi ocupa només una part relativament petita de la superfície terrestre. Confronten els europeus amb una vista del món amb el Oceà Pacífic al centre. Això no vol dir que és «un mapa amb la Xina al centre», com s'ha dit sovint. El meridià de Pequín queda 40 graus a l'oest del meridià central del mapa mentre que el meridià de Roma queda a més de 130 graus del central i Portugal quasi cau al marge esquerre del mapa.

Entre el 1605 i el 1608 van ser produïdes aproximadament vint-i-cinc còpies en color, per ordre de l'emperador. Eren manuscrites, és a dir pintades a mà, no pas reimpressions de les planxes xilogràfiques. Això donà lloc a errors (Anglaterra com a península), però també a millores (gama de colors, marcs pels textos) o l'opció d'afegir coses com als exemplars on al costat de topònims escrits amb símbols d'escriptura xinesa hi ha transcripcions fonètiques en escriptura japonesa katakana.

Al llarg de llur existència centenària, els mapes poden patir deterioracions i canvis. Una deterioració interessant és la pèrdua dels emblemes jesuïtes a l'exemplar de la Bell Library. Un canvi estrident són els animals i naus afegits a la còpia en color que té el Museu de Nanquín.

El mapa a l'època contemporània El 2016 es coneixíen fins a setze exemplars del Kunyu Wanguo Quantu, incloent-hi un fragment on hi falten dos terços, un altre fragment on hi falten els elements a l'exterior del gran mapa principal, i exemplars produïts de diferentes maneres: estampes de la matriu original del 1602; estampes de matrius copiades al mateix temps o a la dinastia Qing (a partir del 1644); còpies pintades pocs anys després a la Xina o al Japó. S'hi inclou al recompte un segon exemplar preservat al Vaticà i set còpies pintades: una a Nanquín, dues a Miyagi al Japó (a la Col·lecció Kano, de la biblioteca de la prefectura) i quatre més també al Japó, tots de color.

La bibliografia especialitzada divergeix sobre el nombre d'exemplars originals, complets o xinesos. El recompte depèn de la definició d'aquests conceptes, del descobriment posterior d'altres exemplars, d'exemplars que l'autor no coneix o de dubtes si a un lloc hi ha un o més exemplars, com al Vaticà o a Miyagi.

Una estampa original que té la Biblioteca Apostòlica Vaticana va ser reproduïda el 1938 en un llibre de Pasquale d'Elia que conté una traducció dels textos del mapa i un catàleg de tots els topònims amb apunts detallats sobre la seva identificació. La fitxa de catàleg de la Biblioteca Apostólica Vaticana sobre aquest llibre diu que té 58 × 44 cm i que reprodueix en 26 taules l'esemplare vaticano i, en quatre taules més, els altres quatre exemplars coneguts del mapamundi nel solo originale cinese. Això fa cinc versions conegudes l'any 1938, possiblement prou diferents per poder distingir-los en aquestes reproduccions. La biblioteca nacional austríaca parla de quatre exemplars complets.

L'any 2009, la Bell Library de Minnesota n'ha comprat una estampa original. A la seva pàgina web dedicada a aquest exemplar, n'enumera 6 més, o sigui 7 en total. Diu sobre el seu exemplar «This Ricci map is among six known complete examples.»

Evangelos Livieratos, en el context d'un taller científic monogràfic a Beijing al juny 2015, va comentar que hi ha set originals i n'enumera vuit exemplars en aquests vuit llocs: miniatura|Museo della Specola, Bologna. Planxes nº 1 i nº 6 amb un altre objecte entremig. miniatura|Imatge no identificada, amb el títol del mapa reflectit a baix. L'exemplar del Museu de Nanquín té els mateixos dibuixos de bèsties i naus. Vaticà. L'exemplar del Vaticà, mencionat a la fitxa de catàleg de la publicació del 1938. Es conserva a la Biblioteca Vaticana, però sembla impossible trobar una menció directa al lloc web d'aquesta biblioteca.No es troba a la versió actual del catàleg en línia (13 Setembre 2016, Expert Search). En una pàgina web de la biblioteca vaticana llegim "The Stampe Geografiche S (Stragrandi, or oversized) format contains about 550 medium to large sized depictions of cities and geographic drawings from the sixteenth to the twentieth centuries." Seguidament es mencionen dues mapes, però cap de Ricci. Algunes fonts parlen de dos exemplars al Vaticà, com ara l'única font que aporta una signatura bibliotequària: ”Barb.or. 150"(Col·lecció Barberini, obres en llengües orientals, número 150). Si algun dia es digitalitzés, s'hauria de trobar aquí Del 30 d'octubre de 2009 al 24 de gener de 2010 va haver-hi al Vaticà l'exposició "Ai Crinali della Storia" sobre Matteo Ricci, però el material disponible on-line ( foto i vídeo) sobre l'exposició fa pensar que no hi contenia cap exemplar gran del mapa. Una fitxa al catàleg de manuscrits de la Biblioteca Apostòlica diu que el catàleg d'aquella exposició sí fa referència a un mapa, com també ho fan catàlegs d'exposicions anteriors : (Macerata 2003, Roma de febrer a abril 2005, Berlin de juny a agost 2005).

Minnesota, Estats Units. Un exemplar , de 3,65 m × 1,8 m. La Bell Library de Minneapolis va adquirir l'any 2009 per 1 milió de US$ un exemplar a un venedor de Londres i l'ha passat a la universitat de Minnesota.Del 4 de març de 2016 al 8 de maig de 2016 es va exposar a lAsian Art Museum a San Francisco. Dins del marc d'aquesta exposició se n'ha publicat la millor versió educativa a la xarxa amb un escaneig d'alta resolució i apunts interactius. L'escaneig és obra de la Library of Congress i es troba als seus arxius digitals.

Tòquio, Japó. biblioteca del Parlament japonès. És un exemplar tallat, però en bon estat, enganxat als reversos d'un atles japonès. Cada un dels 12 volums de l'atles conté una sola pàgina, extremadament llarga, d'uns 0,4m × 4mEl catàleg de l'arxiu nacional japonès no indica les mides. Es veu que els fulls són rectangles amb un relació de 1 × 1,55 i que el meridià central del Kunyu Wanguo Quantu ocupa la llargada de 2,9 fulls. Si el meridià central té 1,70m, igual a l'alçada dels altres exemplars, això dona unes mides de 407cm × 38cm. composta de 7 fulls enganxats entre ells i tot plegable a la mida de mig full (la mida de les tapes). Desplegant tots els 12 volums i posant-los uns al costat dels altres, s'obté una superfície d'uns 5m × 4m (12 × 7 fulls, incloent-hi les tapes). Al revers, el Kunyu Wanguo Quantu ocupa només una àrea de 10 × 3 fulls. La resta és en blanc. El tall deixa només el gran mapa terrestre, de forma ovalada. Pot ser la raó per la qual la Bell Library compta només sis exemplars complets.Està escanejat amb alta resolució al arxiu nacional del Japó sota el nom de Konyo bankoku zenzu, junt amb l'atles, que es diu Kouyozu. La Xina (大明一統) hi és al 7e volum.

Viena, Austria. Una xilografia acolorida de 3,65 m × 1,65 m de la ÖNB (Österreichische Nationalbibliothek), la biblioteca nacional austríaca. Presentada el 1672 al emperador romanogermànic Leopold I i identificat com a obra de Ricci només a finals del segle vint. Algunes diferències amb altres exemplars podrien significar que es va imprimir amb una de les matrius copiades. La datació "1602, després de 1644" es refereix al fet que en el mapa algunes ocurrències del nom de la dinastia Ming 明 (desapareguda el 1644) s'han canviat al de la següent dinastia Qing 清. La descripció diu que del mapa del 1602 hi ha 4 exemplars i que una (a la Royal Geograpical Society) mostra retocaments després del canvi a la dinastia Qing.L'any 2011 aquest exemplar va ser restaurat i exhibit durant un dia per una visita del presdident xinès i un altre dia al marc d'un taller acadèmic. Un visor per aquest exemplar és disponible a la xarxa , junt amb tres vistes de detalls .

Universitat de Tohoku a Sendai, Japó. Kano Collection. No consta entre els 7 exemplars que compta la Bell Library. És una còpia en color, japonesa, probablement del 1604 amb transcripcions fonètiques en katakana. És tan gran com l'original, amb dos fulls de 169×188cm, digitalitzats en 512 imatges (doble zoom: 2 × 16 × 16) a la Digital Image Data Base de la universitat de Tohoku. A Wikimedia hi ha fitxers per a cada meitat d'aquest exemplar (integrades en aquest article, a sota) i un fitxer del mapa sencer (17MB).A la imatge digital es veuen unes línies gruixudes (per exemple al paral·lel 7°S, a l'oest de la costa africana) que possiblement són juntures de papers rectangulars de diferents mides, enganxades per a formar cada un dels dos fulls grans. A 18°S amb 23° a l'oest del meridià central hi ha un forat d'una cruïlla de plecs. Hi ha plecs aproximadament cada 40° de latitud i cada 25° (al equador) de longitud. Això vol dir que completament plegat aquest exemplar ocupa menys de 25×40cm amb una gruixada de 40 capes per cada meitat. Es pot intuir quines parts del mapa coincideixen amb les tapes del mapa plegat, ja que a dos racons diagonalment oposades de cada gran full hi ha un rectangle de plecs on es veu una mena de marc blavós: al títol i al pol Sud; al pol Nord de l'altre full i - el més visible - al mapa rodó del hemisferi sud. Al costat del títol hi ha el segell ex-libris de Kano: "狩野氏圖書記", en vermell.