Les llengües rufiji-ruvuma són un grup de llengües bantus identificades com a grup filogenètic per Gloria Waite (1979) i subsegüentment confirmat per altres investigadors: N10 (excepte el manda), P10 (el ngindo es reclassificà dins de N10), P20.Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin; Bank, Sebastian, eds. (2016). "Rufiji–Ruvuma". Glottolog 2.7. Jena: Max Planck Institute for the Science of Human History.
Les llengües del grup dins juntament amb el seu codificiació dins de la classificació de Guthrie de les llengües bantus són: Ruvuma (P20): Yao-Mwera Makonde: Makonde-Machinga, Mabiha Mbinga Ruhuhu (N10): Matengo, Mpoto Matandu (P10): Matumbi, Ndengereko (Rufiji) Lwegu: Ngindo (P10), Ndendeule (Ndwewe) (N10) Songea (N10): Ngoni
Entre les llengües considerades per Guthrie el ndonde-mawanda mancava de classificació específica i va ser classificat com a P20 (ja que suposadament era proper al mwera); nindi (N10, suposadament proper al ndendeule); i el tonga de Malawi (N10).
Nurse reclassifica el manda dins del grup bena-kinga, encara que Ehret el manté com Guthrie.
Comparació lèxica Els numerals en diferents llengües rufiji-ruvuma són: {|class=wikitable style=text-align:center; |- ! GLOSA ! Yao !! Makonde !! Matumba!! Matengo !! Ndengereko !! Ndenduele !! Ngoni ! PROTO-RUFIJI-RUVUMA |- | '1' || yimo || íːmo || imoᵑga || ʤíːmu || yimo || -mo || -ˈiːmu || *ji-mo |- | '2' || sivili || mbíːli || siʋɨlɪ || íbeːli || íbeːle || -bele || -ˈveːna || *-βeli |- | '3' || sitatu || nnáːtu || sidatu || itâːtu || ítaːtu || -tatu || -ˈtaːtu || *-taːtu |- | '4' || nʧeʧe || nʧeːʃɛ || nʧeʧe || ńsɛːsi || íne || nʧeʧe || nˈʧɛːʧɛ || *-nʧeʧe |- | '5' || nsaːno || mwáːnu || muhanʊ || ŋ́haːnu || ítaːno || -nhanu || ˈŋaːnu || *-cʰaːno |- | '6' || 5+1 || 5+1 || 5+1 || 5+1 || (síta) || 5+1 || 5+1 || *5+1 |- | '7' || 5+2 || 5+2 || 5+2 || 5+2 || (sába) || 5+2 || 5+2 || *5+2 |- | '8' || 5+3 || 5+3 || 5+3 || 5+3 || ínaːne || 5+3 || 5+3 || *5+3 / -naːne |- | '9' || 5+4 || 5+4 || 5+4 || 5+4 || (-tísa) || 5+4 || 5+4 || *5+4 |- | '10' || likúmí límo || (li)kúːmi || likumi imoᵑga || likomi líːmu || kʊmi || komi || ˈkoːmi || *-kuːmi |} Els termes entre parèntesis són préstecs lèxics d'origen àrab que foren presos a través del suahili.
Referències
Bibliografia Derek Nurse, 2003, The Bantu Languages.
Categoria:Llengües bantus