El referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, conegut pel numerònim 1-O) va ser un referèndum d'autodeterminació, que fou celebrat el primer d'octubre de 2017.
Fou organitzat pel Govern de Catalunya, format després d'unes eleccions en les quals els partidaris del referèndum van obtenir la majoria en el Parlament de Catalunya. Tanmateix, el Govern d'Espanya s'hi oposà, d'acord amb les lleis i la Constitució del país en aquell moment. La seva convocatòria va ser oficialment suspesa pel Tribunal Constitucional d'Espanya l'endemà de l'aprovació, però el Govern català continuà la seva organització, basant-se en la Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya, aprovada el 6 de setembre de 2017, el referèndum es convocà enmig d'un xoc de legalitats vigents. Més de dos milions de persones van votar, malgrat les nombroses escenes de violència per part dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, que van provocar diversos ferits i centenars de contusionats.
Malgrat que l'Estat espanyol i la seva judicatura mai han reconegut la celebració d'aquest referèndum, sí que ha estat reconegut per sentències internacionals com les del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 5 de juliol de 2023 o la del 19 de desembre de 2019, i que l'han definit com a "referèndum d'autodeterminació".
Antecedents
A Catalunya Des del 2011, el llavors president del Govern Espanyol, Mariano Rajoy, es negà a negociar amb el Parlament Català per a donar més concessions a Catalunya, especialment quant als assumptes dels tributs cobrats per Madrid a Catalunya. Des d'aleshores la negativa del govern central va suposar una motivació creixent perquè s'organitzara un referèndum a Catalunya per decidir sobre l'autodeterminació com a estat independent.
Majoria parlamentària miniatura|Foto oficial del Govern Puigdemont de 2016. miniatura|Foto oficial del Govern Puigdemont després de la remodelació de govern del 14 de juliol de 2017, quan alguns consellers van optar per sortir del govern abans del referèndum. El 27 de setembre de 2015 se celebraren les eleccions al Parlament de Catalunya. Aquests comicis donaren una majoria parlamentària a les forces polítiques pro-referèndum (Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent) i van fer possible la creació d'un govern pro-referèndum. A petició de la CUP, Artur Mas va fer un pas al costat i Carles Puigdemont es convertí en el 130è President de la Generalitat de Catalunya.
Anunci de la convocatòria El 28 de setembre de 2016, Puigdemont va anunciar la futura convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació des del Parlament de Catalunya, com a resultat del bloqueig realitzat per part del Govern d'Espanya. També es va fer públic que l'arquitectura del referèndum i la seva organització recauria en el vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Raül Romeva.
Poc després, el 6 d'octubre de 2016, el ple del Parlament de Catalunya va aprovar la Resolució 306/XI, sobre l'orientació política general del Govern en la qual s'instava al Govern de Catalunya a la celebració d'un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya, a tot tardar el setembre del 2017 amb una pregunta clara i de resposta binària. La resolució va ser suspesa pel Tribunal Constitucional d'Espanya el 14 de desembre del mateix any, arran de l'admissió a tràmit de l'incident d'execució de sentència presentat pel Govern d'Espanya.
Constitució del Pacte Nacional pel Referèndum El 23 de desembre de 2016 es constituí el Pacte Nacional pel Referèndum amb l'objectiu de celebrar el referèndum sobre la independència. La comissió executiva del pacte estava formada per: Joan Ignasi Elena (coordinador), Maite Arqué, Jaume Bosch, Francesc de Dalmases, Carme-Laura Gil, Itziar González, Francesc Pané i Carme Porta.
Presentació al Parlament Europeu El 24 de gener de 2017 el Govern de Catalunya va presentar el referèndum a la seu del Parlament Europeu, concretament a la sala PHS 3C050 de la seu de Brussel·les. L'acte, que portava per títol "The Catalan Referendum", va comptar amb la intervenció del president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d'afers exteriors Raül Romeva. Hi van assistir unes 500 persones, entre les quals hi havia eurodiputats, diplomàtics i periodistes de mitjans internacionals.
Anunci de la data i pregunta miniatura|Moment de l'anunci de la data i la pregunta al Pati dels Tarongers. El 9 de juny de 2017 el Govern de Catalunya juntament amb tots els diputats independentistes al Parlament de Catalunya va anunciar la data i pregunta pel referèndum en un acte solemne al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat. La pregunta seria: «Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de República?», que estaria redactada en català, castellà i occità. La data fixada pel referèndum va ser el primer d'octubre de 2017.
Inici de la pre-campanya miniatura|esquerra|Acte de suport al referèndum de l'11 de juny de 2017. Aquella mateixa setmana, el diumenge 11 de juny, es va celebrar un acte de suport al govern, promogut per les organitzacions independentistes, Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i Associació de Municipis per la Independència, davant les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch al parc de Montjuïc de Barcelona. A l'acte hi varen assistir entre 30.000 i 40.000 persones i va comptar amb la presència, entre altres personalitats que hi donaven suport, de Josep Guardiola, qui va llegir el manifest oficial de les entitats convocants.
Presentació de la Llei del referèndum miniatura|Presentació pública de la llei al Teatre Nacional de Catalunya.
El 4 de juliol de 2017 es va presentar l'esborrany de la Llei del referèndum d'autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya al Parlament de Catalunya i posteriorment al Teatre Nacional de Catalunya. L'objectiu d'aquesta llei era regular la celebració del referèndum d'autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya, les seves conseqüències en funció de quin sigui el resultat i la creació de la Sindicatura Electoral de Catalunya.
Manifest de Les
El 14 d'agost de 2017 un conjunt de ciutadans i polítics de l'Aran van fer públic el Manifest de Les, en el qual es donà suport al referèndum sobre la independència de Catalunya i al procés independentista català.
Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República
El 28 d'agost de 2017 la majoria independentista del Parlament, formada pels grups parlamentaris de JxSí i la CUP-CC, va presentar i registrar al Parlament de Catalunya la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República. El 31 d'agost el Departament d'Exteriors del Govern va enviar una comunicació a les cancelleries internacionals amb un informe titulat «Catalonia's Legitimate Right to Decide» elaborat per un grup d'experts en dret internacional. L'informe avalava la legitimitat del referèndum després d'analitzar els antecedents històrics, polítics i sociològics, el dret a decidir, la legalitat del referèndum i la legitimitat del Govern en la crida a les urnes.
Es dissol la Sindicatura Electoral de Catalunya El 23 de setembre, es va dissoldre la Sindicatura Electoral a conseqüència de la dimissió de tots els seus membres per evitar unes elevades multes imposades pel Tribunal Constitucional, i delega la seva funció en els observadors internacionals. Aquesta dimissió forçada contradeia l'article 20.1 de la Llei del Referèndum, que afirma que "els membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya són inamovibles". Algunes fonts expressaren que, amb aquests fets, el referèndum tenia una manca de garanties legals.
Acte final de campanya El divendres 29 de setembre pocs minuts després de les 19.00 h a la Font Màgica de Montjuïc es va celebrar l'acte final de la campanya pel 'sí'. Hi participaren l'ANC, Òmnium i els partits partidaris de la independència. Es realitzaren diversos concerts que en acabar donaren peu als parlaments de representants d'EUiA, Podem, BeC, MES, Demòcrates, CUP, ERC, PDeCAT, ACM, AMI, Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana; també varen parlar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras.
Posició dels partits no independentistes Tant el PSC com Ciutadans i el PP català van rebutjar la convocatòria del referèndum. En el cas del PSC, amb molta presència a les institucions locals, es va demanar als seus alcaldes i regidors que no col·laboressin amb la consulta. Aquest partit també va comunicar als seus càrrecs institucionals que en el cas que el Govern demanès de forma oficial la col·laboració dels ajuntaments es demanés un informe jurídic al secretari de la respectiva corporació abans de prendre qualsevol decisió. Per la seva banda Catalunya Sí que es Pot va considerar el referèndum com una mobilització legítima però va optar per l'abstenció.
A l'Estat Espanyol Querella de la fiscalia El 13 de juny de 2017 el Fiscal Superior de Catalunya, dependent del Fiscal General de l'Estat d'Espanya, va presentar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya una ampliació de la querella existent contra Meritxell Borràs i Francesc Esteve per l'acord marc per la compra d'urnes, acusant-los de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics.
Primers interrogatoris de la Guàrdia Civil Durant el mes de juliol de 2017 la Guàrdia Civil, cos policial de naturalesa militar i dependent del Govern d'Espanya, cità a declarar a diferents persones impulsores del referèndum. El 26 de juliol s'interrogà a Joaquim Nin, secretari general de Presidència, i Jordi Graells, director general d'Atenció Ciutadana. El 27 de juliol s'interrogà a Jaume Clotet, director de comunicació del Govern, i també a Joan Ignasi Elena, coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum. El 28 de juliol s'interrogà a Anna Molas, directora de comunicació del Departament d'Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, i també a Ignasi Genovès, director general de Difusió. En un primer moment, es feu públic que les diligències eren obertes pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tanmateix, el mateix tribunal va desmentir, en un comunicat, aquest fet i assegurà que les diligències no van ser sol·licitades a instància seva.
Aprovació de la Llei del referèndum i signatura del decret de convocatòria
El 6 de setembre de 2017 el ple del Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del referèndum d'autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya.
El procés d'aprovació s'inicià quan les diputades Marta Rovira, de Junts pel Sí i Anna Gabriel de la CUP hi sol·licitaren una alteració de l'ordre del dia mitjançant el procediment descrit a l'article 81.3 del Reglament del Parlament de Catalunya. La publicació del projecte de llei al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, però, no va estar exempta de polèmica.
Xavier Muró, secretari general del Parlament, i Antoni Bayona, el lletrat principal del mateix, es negaren a publicar i firmar el projecte de llei per considerar-lo contrari a resolucions anteriors del Tribunal Constitucional i, per això, il·legal. Prèviament els lletrats de la institució havien advertit de la il·legalitat que suposaria tramitar aquesta llei.
Aquesta publicació en el BOPC va ser considerada "anòmala" pels grups de l'oposició, però la presidenta Carme Forcadell assegurà que la publicació era un simple "automatisme", i que havia estat "perfectament legal i reglamentària" sobre la base de l'article 112 del Reglament.
El procediment que es va emplear va suposar saltar-se tràmits habituals, reduint el ple a només un dia i a sols dues hores el temps per presentar esmenes, evitant el debat en la Cambra i fent impossible la impugnació de la llei al Consell de Garanties Estatutàries.